spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article ARA (febrer 2015): "Democràcies: internacionalització"

 La millora ètica i funcional de les democràcies presenta com a mínim tres dimensions en l’àmbit dels drets, les institucions i els procediments: més liberalisme polític i social, més democràcia i més internacionalització.

 
Més liberalisme polític i social, d’una banda en la regulació dels drets cívics, polítics i socioeconòmics que permeti ampliar l’esfera de les llibertats i lluitar contra pobresa, les desigualtats i l’exclusió social (redistribució i benestar) i, d’altra banda, en la regulació dels drets col·lectius de les societats nacionalment diferenciades (reconeixement i autogovern). Més socialdemocràcia i més pluralisme.
 
Més democràcia, tant en relació a l’augment del grau de participació dels ciutadans en processos de decisió que els afecten, com en relació al control polític i legal dels poders fàctics econòmics, polítics i socials.
 
Més internacionalització. Les democràcies modernes s’han construït i s’han pensat des dels estats. Tanmateix, el món està globalitzant-se en molts terrenys (econòmics, financers, tecnològics, culturals, ecològics, de seguretat, etc). Les institucions i els procediments de les democràcies son actualment molt insuficients per realitzar els valors i els objectius associats tant amb el liberalisme polític i l’equitat social com amb la democràcia. La Unió Europea està en bona part per construir, però resulta ja petita en àmbits que requeririen regulacions més globals.
 
Sabem que les dimensions liberal i democràtica de les democràcies modernes mostren tant aspectes complementaris com contradictoris entre sí, però que ambdues resulten imprescindibles en qualsevol projecte emancipador. També sabem que tant el liberalisme polític sense democràcia com les democràcies sense liberalisme polític han mostrat rostres autoritaris. Aquest és un tema clàssic de la teoria política contemporània. Però actualment cal afegir la dimensió de la internacionalització.
 
S’acostuma a dir que les crisis presenten un costat positiu: signifiquen una “finestra d’oportunitat” per millorar aspectes que queden marginats en temps de bonança. Tanmateix, la crisi financera i econòmica que esclatà l’any 2008 no ha suposat de moment cap avenç significatiu en la millora de les democràcies. La finestra segueix tancada. De fet, ni tan sols hi ha garantia que una crisi com aquesta no es repeteixi en el futur i amb la mateixa intensitat.
 
A escala europea, les classes mitjanes i populars s’han empobrit, les desigualtats i els nivells d’atur –especialment als estats del sud- han augmentat, el deute públic suposa una llosa, un avançar permanent amb el fre de mà posat, mentre que el petit grup dels ciutadans super-rics va augmentant el seu patrimoni i la seva influència. L’economia financera, que causà la crisi, segueix dominant molt més enllà del pes de l’economia productiva (es calcula que la importància relativa entre ambdós tipus d’economia en els països desenvolupats és de tres a un). La conclusió és que la combinació entre el rescat de bancs privats, l’empobriment de la majoria de la població (classes mitjanes i populars) i les pràctiques de corrupció pública i privada no combatudes amb eficàcia des de les institucions i les lleis estan suposant una immensa presa de pèl per la immensa majoria dels ciutadans. Es tracta, diguem-ne, d’una “presa de pèl sistèmica”.
 
L’energia de protesta ha cristal·litzat en moviments socials d’extrema dreta xenòfoba i antieuropea en alguns estats del centre i del nord del continent i en una esquerra més o menys populista i més o menys conceptualment banal en països del sud. Això afegeix incerteses addicionals a l’equació.
 
Tanmateix, a escala estatal no hi ha alternatives plausibles en un món global. La “socialdemocràcia en un sol país” està quasi morta i les polítiques conservadores d’austeritat han fracassat com a direcció genèrica de futur. Mentre no hi hagin regulacions internacionals efectives (institucions de govern amb separació de poders, fiscalitat, tribunals internacionals, etc), els mercats financers seguiran imposant la seva lògica per sobre dels governs escollits en les democràcies. El frau fiscal o la corrupció no es poden combatre eficaçment sense mesures internacionals (les xifres de l’estat espanyol son d’escàndol). Caldria establir taxes globals als grans patrimonis. Unes taxes que només poden ser eficaces amb regulacions internacionals. Sense internacionalització política el pes i la qualitat de les democràcies anirà degradant-se.
 
Sabem que en el desenvolupament dels estats de dret va prevaldre primer la lògica del liberalisme polític durant un segle. Posteriorment aquesta lògica es va anar democratitzant amb la incorporació de drets abans inexistents (associació, vaga, sufragi universal masculí i femení, etc). Varen ser drets que va costar molt arrencar a les constitucions del primer liberalisme. El motor d’aquest canvi varen ser bàsicament la industrialització i les lluites de les classes treballadores. En l’actualitat no existeix una col·lectivitat política, unes institucions paral·leles al que significaren els estats liberals de dret després de les revolucions anglesa, americana i francesa de la modernitat. Cal construir aquestes institucions. Un exemple, encara molt precari, és el Tribunal Penal Internacional, l’autoritat del qual no es reconeguda per bona part d’estats decisius.
 
Tanmateix, en el futur immediat no es preveu cap internacionalització política general solvent. Els estats seguiran essent actors polítics importants. La UE seguirà sent un club d’estats. Malgrat estiguin arruïnats o pràcticament en fallida (Grècia), els estats son i seguiran essent actors en el tauler de joc internacional. Les mesures vers una col·lectivitat política internacional de dret, si es fa, es farà des dels estats. En l’actualitat si no tens un estat propi, pràcticament no existeixes. Per Catalunya un futur millor vol dir, alhora, tenir estat propi i més internacionalització política. Dos components per la qualitat democràtica futura del país.  

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment