spacer
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Blog / Recent press articles

   
   
  Search   
Article ARA (febrer 2015): "Democràcies: internacionalització"

 La millora ètica i funcional de les democràcies presenta com a mínim tres dimensions en l’àmbit dels drets, les institucions i els procediments: més liberalisme polític i social, més democràcia i més internacionalització.

 
Més liberalisme polític i social, d’una banda en la regulació dels drets cívics, polítics i socioeconòmics que permeti ampliar l’esfera de les llibertats i lluitar contra pobresa, les desigualtats i l’exclusió social (redistribució i benestar) i, d’altra banda, en la regulació dels drets col·lectius de les societats nacionalment diferenciades (reconeixement i autogovern). Més socialdemocràcia i més pluralisme.
 
Més democràcia, tant en relació a l’augment del grau de participació dels ciutadans en processos de decisió que els afecten, com en relació al control polític i legal dels poders fàctics econòmics, polítics i socials.
 
Més internacionalització. Les democràcies modernes s’han construït i s’han pensat des dels estats. Tanmateix, el món està globalitzant-se en molts terrenys (econòmics, financers, tecnològics, culturals, ecològics, de seguretat, etc). Les institucions i els procediments de les democràcies son actualment molt insuficients per realitzar els valors i els objectius associats tant amb el liberalisme polític i l’equitat social com amb la democràcia. La Unió Europea està en bona part per construir, però resulta ja petita en àmbits que requeririen regulacions més globals.
 
Sabem que les dimensions liberal i democràtica de les democràcies modernes mostren tant aspectes complementaris com contradictoris entre sí, però que ambdues resulten imprescindibles en qualsevol projecte emancipador. També sabem que tant el liberalisme polític sense democràcia com les democràcies sense liberalisme polític han mostrat rostres autoritaris. Aquest és un tema clàssic de la teoria política contemporània. Però actualment cal afegir la dimensió de la internacionalització.
 
S’acostuma a dir que les crisis presenten un costat positiu: signifiquen una “finestra d’oportunitat” per millorar aspectes que queden marginats en temps de bonança. Tanmateix, la crisi financera i econòmica que esclatà l’any 2008 no ha suposat de moment cap avenç significatiu en la millora de les democràcies. La finestra segueix tancada. De fet, ni tan sols hi ha garantia que una crisi com aquesta no es repeteixi en el futur i amb la mateixa intensitat.
 
A escala europea, les classes mitjanes i populars s’han empobrit, les desigualtats i els nivells d’atur –especialment als estats del sud- han augmentat, el deute públic suposa una llosa, un avançar permanent amb el fre de mà posat, mentre que el petit grup dels ciutadans super-rics va augmentant el seu patrimoni i la seva influència. L’economia financera, que causà la crisi, segueix dominant molt més enllà del pes de l’economia productiva (es calcula que la importància relativa entre ambdós tipus d’economia en els països desenvolupats és de tres a un). La conclusió és que la combinació entre el rescat de bancs privats, l’empobriment de la majoria de la població (classes mitjanes i populars) i les pràctiques de corrupció pública i privada no combatudes amb eficàcia des de les institucions i les lleis estan suposant una immensa presa de pèl per la immensa majoria dels ciutadans. Es tracta, diguem-ne, d’una “presa de pèl sistèmica”.
 
L’energia de protesta ha cristal·litzat en moviments socials d’extrema dreta xenòfoba i antieuropea en alguns estats del centre i del nord del continent i en una esquerra més o menys populista i més o menys conceptualment banal en països del sud. Això afegeix incerteses addicionals a l’equació.
 
Tanmateix, a escala estatal no hi ha alternatives plausibles en un món global. La “socialdemocràcia en un sol país” està quasi morta i les polítiques conservadores d’austeritat han fracassat com a direcció genèrica de futur. Mentre no hi hagin regulacions internacionals efectives (institucions de govern amb separació de poders, fiscalitat, tribunals internacionals, etc), els mercats financers seguiran imposant la seva lògica per sobre dels governs escollits en les democràcies. El frau fiscal o la corrupció no es poden combatre eficaçment sense mesures internacionals (les xifres de l’estat espanyol son d’escàndol). Caldria establir taxes globals als grans patrimonis. Unes taxes que només poden ser eficaces amb regulacions internacionals. Sense internacionalització política el pes i la qualitat de les democràcies anirà degradant-se.
 
Sabem que en el desenvolupament dels estats de dret va prevaldre primer la lògica del liberalisme polític durant un segle. Posteriorment aquesta lògica es va anar democratitzant amb la incorporació de drets abans inexistents (associació, vaga, sufragi universal masculí i femení, etc). Varen ser drets que va costar molt arrencar a les constitucions del primer liberalisme. El motor d’aquest canvi varen ser bàsicament la industrialització i les lluites de les classes treballadores. En l’actualitat no existeix una col·lectivitat política, unes institucions paral·leles al que significaren els estats liberals de dret després de les revolucions anglesa, americana i francesa de la modernitat. Cal construir aquestes institucions. Un exemple, encara molt precari, és el Tribunal Penal Internacional, l’autoritat del qual no es reconeguda per bona part d’estats decisius.
 
Tanmateix, en el futur immediat no es preveu cap internacionalització política general solvent. Els estats seguiran essent actors polítics importants. La UE seguirà sent un club d’estats. Malgrat estiguin arruïnats o pràcticament en fallida (Grècia), els estats son i seguiran essent actors en el tauler de joc internacional. Les mesures vers una col·lectivitat política internacional de dret, si es fa, es farà des dels estats. En l’actualitat si no tens un estat propi, pràcticament no existeixes. Per Catalunya un futur millor vol dir, alhora, tenir estat propi i més internacionalització política. Dos components per la qualitat democràtica futura del país.  

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Subscribe to blog

Subscribe to my blog and you will receive the last entries in your RSS reader or by email

Subscribe by RSS
Subscribe by email

Per mesos
January 2023 (1)
February 2022 (1)
September 2018 (2)
July 2018 (4)
May 2018 (3)
April 2018 (1)
March 2018 (3)
February 2018 (1)
January 2018 (3)
December 2017 (1)
November 2017 (2)
October 2017 (4)
September 2017 (2)
July 2017 (2)
June 2017 (2)
May 2017 (2)
April 2017 (2)
March 2017 (3)
February 2017 (2)
January 2017 (2)
December 2016 (2)
November 2016 (2)
October 2016 (3)
September 2016 (1)
July 2016 (1)
June 2016 (2)
May 2016 (3)
April 2016 (1)
March 2016 (2)
February 2016 (2)
January 2016 (2)
December 2015 (2)
November 2015 (1)
October 2015 (2)
September 2015 (2)
August 2015 (2)
July 2015 (1)
June 2015 (3)
May 2015 (2)
April 2015 (1)
March 2015 (3)
February 2015 (2)
January 2015 (2)
December 2014 (2)
November 2014 (3)
October 2014 (2)
September 2014 (1)
July 2014 (3)
June 2014 (2)
May 2014 (2)
April 2014 (3)
March 2014 (1)
February 2014 (2)
January 2014 (3)
December 2013 (4)
November 2013 (1)
October 2013 (2)
September 2013 (2)
August 2013 (1)
July 2013 (1)
June 2013 (2)
May 2013 (2)
April 2013 (3)
March 2013 (2)
February 2013 (2)
January 2013 (1)
December 2012 (3)
November 2012 (2)
October 2012 (2)
September 2012 (2)
July 2012 (2)
June 2012 (3)
May 2012 (2)
April 2012 (2)
March 2012 (2)
February 2012 (1)
January 2012 (3)
December 2011 (2)
November 2011 (2)
October 2011 (2)
September 2011 (1)
August 2011 (2)
July 2011 (2)
June 2011 (2)
May 2011 (2)
April 2011 (2)
March 2011 (2)
February 2011 (1)
January 2011 (3)
December 2010 (3)
October 2010 (1)
September 2010 (1)
July 2010 (4)
June 2010 (3)
May 2010 (1)
April 2010 (3)
March 2010 (1)
February 2010 (5)
January 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment