spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article ARA (juliol 2011): "ERC: renovació de futur"

 

Juntament amb el PSC, ERC ha estat el partit més perjudicat pel darrer cicle electoral (Parlament-Municipals). Paradoxalment, en el moment en que Catalunya compta amb més ciutadans partidaris de la independència, ERC ha tret uns resultats decebedors (paradoxa que s’amplifica quan es sumen tots els vots rebuts per partits independentistes). Molts independentistes han votat a forces que no ho són, sobretot a CiU. Son votants que estan, diríem, en stand by. Aquest és un indicador de que bona part d’aquests votants perceben que no tenen avui cap opció del tot fiable en termes de govern.
 
Malgrat que ERC segueix essent la tercera força municipal del país en nombre de regidors (1.384), a molta distància de la quarta força (PP: 473), aquesta dada no oculta un greu retrocés, especialment a les grans ciutats. En situacions crítiques resulta quasi inevitable que les organitzacions i els mitjans parlin de futurs dirigents, encara que aquest no és el millor procediment. Idealment, abans de saber qui es posa al davant d’un projecte s’hauria de saber quin és aquest projecte. Però això sempre és difícil: els debats d’idees i d’estratègies necessiten referents de lideratge. D’entrada crec que hi ha dues qüestions que ERC hauria de corregir:
 
1)      La lògica Tripartit-CiU. ERC hauria de trencar amb la lògica imperant dels darrers anys: la contraposició tripartit-CiU (ara empitjorada amb el paper del PP). Crec que es una lògica avui totalment desencertada pensant en els interessos del país. El govern tripartit del 2003 tenia sentit, ni que fos per consolidar una alternança després de 23 anys de governs de CiU. Va ser el període barroc i esgotador de la reforma de l’Estatut. En canvi, la decisió de recolzar un segon tripartit va ser molt menys clara tenint en compte que ERC es va oposar a l’Estatut finalment aprovat, i que el partit va ser literalment expulsat del primer tripartit. Molts votants no ho varen entendre. A més, malgrat la bona gestió d’algunes conselleries, el balanç final va ser deficient, tant per la manca d’èxit en el nou sistema de finançament com pel poc perfil propi i per les tensions i escissions internes. En termes de país, l’adversari d’ERC no es CiU, sinó aquells que s’oposen a un reconeixement i autogovern pròpiament nacionals i a un sistema de finançament no basat en l’espoli. Es un error oposar-se sistemàticament a CiU. ERC no pot tornar a pactar permanentment amb el PSC mentre aquest no deixi de ser una mera delegació regional del PSOE ni sàpiga qui és, què vol ser i cap on va. Ser “d’esquerres” i ser progressista no sempre coincideix, especialment en la qüestió nacional.  
 
2)      La lògica interna. ERC ha de tornar a perseguir ser un partit seriós i de govern. Tanmateix, sembla atrapat entre dues estratègies: la contraposició entre voler ser el partit de “l’esquerra nacional”, i voler ser alhora el referent independentista. Es poden fer moltes retòriques sobre la compatibilitat entre aquestes dues posicions, fins i tot sobre la seva necessitat mútua, però a la pràctica comporten tensions estratègiques. Si ERC opta per voler ser fonamentalment l’esquera nacional desdibuixarà de nou el perfil independentista i no recuperarà els votants perduts (i en podria perdre uns quants més). ERC pot contribuir a la renovació de la socialdemocràcia i ha de tractar de captar catalanistes d’esquerra, però la idea de que substituirà al PSC és una fantasia d’alguns dirigents que no respon a la realitat política i demogràfica del país. És important que ERC estigui ben situada i ben dirigida quan fracassi la proposta de pacte fiscal i entrem en una fase de radicalitat democràtica.
 
El procés de reforçament de l’independentisme necessita una ERC forta, que sàpiga on va i cóm hi va. És una organització amb bona implantació territorial. Seria nefast pel país que ERC esdevingués una organització marginal. “Gnothi seauton”, coneix-te a tu mateix, és també una bona idea per l’ERC actual.

 

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment