spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article ARA (setembre 2015): "Populismes d'esquerres"

Els populismes s’han mostrat habitualment esquius a les anàlisis dels especialistes. Resulta difícil establir conclusions generals ja que Inclouen casos i fenòmens molt diversos. Hi ha populismes europeus de dretes vinculats a la qüestió de la immigració i a pressupòsits antiliberals i antidemocràtics (presents a França, Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Àustria, Alemanya, etc), i populismes d’esquerres, visibles en estats del sud d’Europa (Grècia, Itàlia, Espanya) i d’Amèrica llatina (Argentina, Veneçuela, Bolívia, Equador). També hi ha populismes de moviment i lògica d’oposició, i populismes de partits i lògica de govern. I a vegades els primers evolucionen cap als segons, els quals també canvien amb el temps (la seqüència Perón-Menem-Kirchner en el peronisme argentí resulta paradigmàtic de la capacitat de canvi de polítiques).

Així, sempre serà més adient parlar de “populismes”, en plural, que de populisme. En relació amb els “d’esquerres”, quin son els seus referents teòrics i quin son els principals elements que els conformen?. Posats a triar només un referent contemporani podem citar el nom d’Ernesto Laclau, el qual, des de reflexions crítiques de caire antiautoritari sobre les societats occidentals, estableix premisses per una “alternativa democràtica”, visualitzada sobretot en alguns casos llatinoamericans.

A partir de l’experiència comparada, alguns elements que semblen caracteritzar el populisme d’esquerres serien:

·         Sorgeixen més fàcilment en contexts de crisis, frustració i descontentament polític i social. Expressen un malestar de la societat, especialment de les classes populars.

·         Mostren més dificultats de desenvolupament en societats estructurades al voltant de defenses solides dels drets humans i dels procediments de garantia de les democràcies liberals

·         Ofereixen un discurs molt simplificat de la realitat. Poques categories i molt genèriques, presentades en termes d’antagonisme social.

·         Critiquen al conjunt de la classe política institucional, tant la del govern com la de la oposició. Se’ls  acusa de corruptes i de defensar bàsicament els seus interessos

·         Antagonisme elit-poble. Enaltiment del “poble”, “la gent” o “la ciutadania”, presentats com realitats fonamentalment homogènies i virtuoses en contrast amb unes elits polítiques i econòmiques egoistes i perverses

·         Construcció d’un nacionalisme popular davant dels poders interns i internacionals (especialment a Amèrica llatina). Patriotisme del poble o de la nació.

·         Concepció de la política com expressió de la “voluntat general del poble“. Quan les societats civils estan més estructurades i hi ha diversitat d’actors, es donen relacions ambivalents amb els valors i institucions de les democràcies liberals (Argentina). Quan estan més desarticulades i amb escassetat d’actors rellevants, es justifiquen pràctiques autoritàries, malgrat òbviament no es formulen així, sinó com pràctiques “democràtiques” (Veneçuela, Bolívia).

·         Teoria molt simplificada de la “democràcia”. Defensa de “democràcies sense  liberalisme polític” (o amb pocs elements polítics liberals). Desconfiança dels mecanismes d’intermediació (representatius). El pluralisme i els procediments constitucionals liberals son vistos sovint com coartades pel manteniment de la dominació de classe.

·          “Participació ciutadana” com a part de la reivindicació de una nova política (“prendre decisions des de la base”, etc)

·         En força casos, confiança en un líder amb vocació carismàtica i discurs estructurat però que apela més aviat a les emocions.

·         Quan es tracta d’un moviment no institucional, predomini de propostes sense massa vocació de realisme (En el cas de Podemos, alguns exemples del seu “Programa colaborativo”: renda bàsica universal, prohibició d‘acomiadaments de les empreses amb beneficis, referèndum abans de les privatitzacions, desprofessionalització de la política -salaris màxims no superiors al salari mitjà, eliminació de privilegis fiscals a l’Església catòlica, eliminació de subvencions a l’ensenyament privat i concertat, derogació del Pla Bolonya, pressupostos participatius obligatoris en tots els àmbits de l’administració -local, autonòmica, estatal i europea-, referèndum per sortir de la OTAN).

·         Quan del moviment no institucional es passa a una lògica més de partit i de govern, predomini de discursos legitimadors molt més abstractes i políticament ambigus.

·         Polítiques exteriors poc dissenyades, més enllà de les relacions amb altres casos d’afinitat ideològica

Sobre el populisme de fa un segle a Catalunya resulta reveladora la crònica que Gaziel feu d’un important míting d’Alejandro Lerroux, líder del Partido Republicano Radical, realitzat a “La Casa del Pueblo” de Barcelona a la tardor de 1910 (qualsevol persona interessada en les cròniques de l’actualitat política crec que hauria de tenir com a lectura obligatòria les narracions del “trident” Xammar-Pla-Gaziel). El tema del míting era clar: el líder republicà havia de presentar el “gir polític” del partit vers posicions conservadores davant de masses proletàries incondicionals acostumades al llenguatge anterior de la “República redentora del Pueblo”, “los explotadores de esclavos”, etc. Gaziel retrata la situació amb la ironia professional d’estil britànic d’un gran periodista que encara no sabia que ho era: “Com que no tenia la menor experiència d’aquella mena de democràcia barata, em semblava estrany que amb uns hams tant rudimentaris i sense esquer substanciós de cap mena es pogués haver tant de peix”. I més endavant “El líder radical (...) començava d’iniciar, aquella nit, la llarga i lenta corba de retorn de tot el que havia predicat“ (Tots els camins duen a Roma. Memòries, vol. II, MOLC, Ed 62, 1981, p. 224-5). Deixo a la consideració del lector l’avaluació i les paral·lelismes de l’evolució de la Syriza grega des de les seves retòriques discursives inicials a la situació actual en el govern, així com pel cas més proper de Podemos, situat encara en l’estadi evolutiu més primigeni del pas de moviment social a partit amb vocació de govern.

Comments

# Anònim XXL
viernes, 25 de septiembre de 2015 10:21
I jo n'afegiria un altre, d'element, a rebuf del tercer: sempre es troben molt lligats al context d'on surten, doncs respecte dels temes que conformen l'agenda política de cada lloc, ofereixen una resposta senzilla que és la que volen sentir molts ciutadans, però sempre, insisteixo, respecte de l'agenda política particular del territori on s'implanten

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment