spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article ARA (gener 2014 - 2): "Democràcies emancipadores"

 

Una de les anècdotes més conegudes de Max Planck remunta a quan era estudiant de la Universitat de Munich. El seu professor de física, J. Gustav von Jolly, el va desincentivar a que estudiés física, ja que considerava que aquesta disciplina científica s’havia completat, quedant només alguns detalls per establir. Lord Kelvin deia una cosa semblant. Malgrat aquell consell, Planck es dedicà a la física i, a partir de l’anàlisi de la “radiació del cos negre”, postulà la quantificació de l’energia, un resultat poc intuïtiu que el va sorprendre a ell mateix, però que donà pas a la física quàntica del segle XX i XXI, una autèntica revolució científica.
En el mateix moment (finals del segle XIX) en que Jolly o Kelvin consideraven que la física estava pràcticament enllestida, va resultar cada vegada més notori que les dues teories aleshores més potents, la mecànica de Newton i l’electromagnetisme de Maxwell, presentaven inconsistències mútues (tècnicament, mentre les equacions de la primera son invariants sota les transformacions de Galileu, les de la segona no ho són, i sí que ho son respecte les transformacions de Lorentz). I les inconsistències, es vulgui o no, en el món de la ciència sempre provoquen un notori desassossec intel·lectual. En aquest cas, conduiren a Einstein a formular, primer, la seva teoria especial de la relativitat per sistemes inercials (1905) i, posteriorment, la seva teoria general que incloïa la gravetat (1915). En termes generals, es tracta de teories que es subsumeixen: quan les velocitats son petites les transformacions de Lorentz tendeixen a les de Galileu, i quan les densitats son petites, els resultats de la relativitat general s’aproximen als de la relativitat especial. Però la història òbviament no acaba aquí, entre altres motius perquè la teoria general de la relativitat i la teoria quàntica de camps resulten incompatibles i encara ningú ha aconseguit superar el repte d’articular-les (a la pràctica s’empren habitualment de manera separada, la primera en l’àmbit macroscòpic de la cosmologia i la segona en l’àmbit de les partícules subatòmiques). 
Així, avui sabem que en la història de la ciència (i també en la història de les institucions polítiques) els conceptes teòrics arrosseguen les seves pròpies ombres; les seves possibilitats embolcallen els seus propis límits. I les teories que emmarquen aquells conceptes solen presentar inconsistències. Tanmateix, aquestes ombres i inconsistències estimulen el progrés.
La pretensió de que una disciplina ha arribat al seu zenit i de la que només s’espera que completi alguns detalls també s’ha formulat en altres camps, fins i tot en el de la teoria política. Recordem que fa només dues dècades F. Fukuyama, després del col·lapse dels estats socialistes, establí que el progrés polític havia culminat amb les democràcies liberals existents de base capitalista. Avui aquesta pretensió no només sembla incorrecta, sinó simplement interessada i bastant ridícula. De fet, mai està de més recordar el caràcter provisional que sempre tenen tant les concepcions científiques com les institucions polítiques pràctiques. Unes vegades son noves dades experimentals o transformacions pràctiques les que acaben provocant teories científiques més potents o institucions polítiques més convenients, altres vegades aquestes últimes s’originen en canvis en les mateixes idees.
Les democràcies actuals no sembla que tinguin només coses de detall a millorar. Es poden citar com a mínim tres grans camps en els que encara està quasi tot per fer: el control de la pobresa, les desigualtats, i dels poders privats financers i econòmics a escala internacional, el control de les qüestions ecològiques (escalfament global, degradació de boscos i selves, aigua potable, recursos marins, etc), i l’acomodació del pluralisme de caràcter cultural i nacional. A nivell internacional la democràcia liberal encara és una utopia; a nivell estatal, els estat de dret son molt insuficients i incomplerts.
En el món de les institucions polítiques, la democràcia liberal s’ha construït i s’ha pensat pels estats i des dels estats. Els seus conceptes (estat de dret, participació, representació, etc) arrosseguen les ombres i inconsistències internes d’aquest estatalisme. Les revolucions liberals han tingut un caràcter bàsicament emancipador en el període que s’inicia amb la modernitat política (1688), tanmateix quan el món polític i les societats, els demos, es tornen més complexos tant a escala interna com global, queda al descobert el caràcter parcial i esbiaixat de la interpretació dels seus mateixos valors (llibertat, igualtat, dignitat, pluralisme, etc). Convé impulsar que la concreció institucional dels valors i objectius de les democràcies liberals estigui sempre en transformació vers estructures més emancipadores. En el terreny socioeconòmic, polític i cultural. Convé que mai arribin a Ítaca. Catalunya té avui una oportunitat de constituir una democràcia eficient i d’alta qualitat ètica. I cal aprofitar-la.

 

 

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment