spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article La Vanguardia (Octubre 2012): "Referèndum Scot-Cat"

Algunes veus informades creuen que, en termes de legitimitat política estricta, no caldria fer un referèndum a Catalunya per a que es convertís en un nou estat europeu i disposés de la capacitat de decisió que tenen, per exemple, Holanda, Finlàndia o Dinamarca. Tan sols caldria atendre a la història i recordar que el país va perdre els seus drets i llibertats col•lectives per la força de les armes. Efectivament, Catalunya va ser conquerida militarment, previ abandonament d’Anglaterra del bàndol austriacista, en el context d’una guerra internacional entre potencies europees per la disputa de la corona espanyola a inicis del segle XVIII. Tanmateix, crec que en el context de les democràcies europees del segle XXI, la força de les urnes constitueix un argument incontestable. La gran força política actual dels catalans són els vots.

Donada la hostilitat constitucional espanyola vers el pluralisme nacional intern i vers les consultes democràtiques, el referèndum es farà probablement amb regles i observadors internacionals. Una qüestió important és decidir quin és el millor moment per fer-lo. Una possibilitat amb clares avantatges seria fer-lo coincidir amb el referèndum d’Escòcia, previst per la tardor del 2014. Si els dos referèndums es fessin el mateix dia, el tema es convertiria immediatament en una “qüestió europea”. Seria el dia del Referendum Scot-Cat. Podria ser que els resultats donessin una majoria del “sí” en un lloc i del “no” en l’altre. La UE estaria interpel•lada des del primer moment i hauria d’acomodar al territori que hagués optat per un procés democràtic “d’ampliació interna”.

Cal “desespanyolitzar” el referèndum. Resulta espectacular el contrast entre el Regne Unit i Espanya davant d’aquesta qüestió. El govern espanyol està fent el ridícul internacional també en això. Mostra una obsoleta barreja, provinciana i gens liberal-democràtica, d’arrogància i d’ignorància –la de l’ignorant que fins i tot ignora que ho és.

Es pot esgrimir que la proposta Scot-Cat té un problema de temps. Dos anys poden semblar a alguns un període massa llarg. Tanmateix, des de la perspectiva de tot el que el proper govern de la Generalitat haurà de fer abans del referèndum, especialment en l’àmbit internacional, dos anys no és molt temps. Cal valorar diversos factors, ritmes i escenaris, però d’entrada, crec que la coincidència dels dos processos ofereix una via per sortir de l’atzucac de l’obsolet marc constitucional espanyol.

Les eleccions al Parlament són un pas important del procés “Catalunya, nou estat d’Europa”. És fonamental que els partits favorables a aquest procés obtinguin la majoria més àmplia possible. Els posicionaments dels partits parlamentaris marquen la conveniència de votar CiU o ICV o ERC o SI. L’espectre és prou ampli. Aquestes eleccions no són com cap de les anteriors. I el govern que en surti tampoc serà un govern més. És bàsic seguir jugant bé el partit.

Probablement, en els propers mesos hi haurà una aparença d’evolució en l’actitud dels partits espanyols. És difícil que mantinguin la pobresa argumentativa mostrada fins ara, basada només en el suposat anatema de la “inconstitucionalitat” i en el discurs de la por. Des de les institucions i partits nacionalistes espanyols es dirà que cal “dialogar”, establir “ponts”, refer l’esperit de “consens” de la transició (oblidant els intents de cop d’estat), es proposaran comissions intergovernamentals, etc. Tot de cara a mostrar a Europa que, malgrat tot, son “civilitzats”. Ens diran que ens necessitem mútuament (??), o fins i tot que ens estimen (??). Cants de sirena. ¿Algú pot imaginar-se a PP i PSOE signant una reforma constitucional (es necessita l’acord dels dos) basada en un federalisme plurinacional en el que Catalunya disposés del concert econòmic, i d’un reconeixement i autogovern nacionals en els àmbits intern i internacional que permetés al catalans ser un actor diferenciat al món?. Perquè, de fet, es tracta d’això. Francament, amb la primitiva cultura política i el nacionalisme decimonònic que mostren PP i PSOE, imaginar un pacte federal plurinacional és fer un inútil exercici de política-ficció. I ja hem perdut molt temps per la via fracassada dels intents d’acord.

Avís per federalistes benintencionats: per la via federalista, Espanya mai serà federal. Una federació plurinacional s’entén, l’únic model que podria ser acceptable des de Catalunya. Un model amb trets confederals i asimètrics en que quasi totes les decisions internes i internacionals estiguessin en mans d’una Generalitat protegida constitucionalment (no com ara). Amb models federals uninacionals el resultat seria fins i tot pitjor que l’estat de les autonomies. Però en tot cas, per aconseguir un acord plurinacional el que ara convé és votar a partits favorables a l’estat propi, no a partits federalistes sense idees clares sobre els diferents models federals de la política comparada. A Madrid, el llenguatge que entenen és el de la força. Només des de la contundència dels resultats electorals a favor de l’estat propi es podria negociar una federació plurinacional. Però aquest model, com deia, està més enllà de les possibilitats mentals dels actors polítics espanyols. Per Catalunya, la via federalista és una via morta.
Al segle XXI, cada cop serà democràticament més inviable mantenir territoris nacionals dins de fronteres en contra de la voluntat de la majoria dels seus ciutadans.

 

Comments

# jaume
lunes, 29 de octubre de 2012 17:23
ferran, molt bona reflexió i proposta. llàstima que et deixis a les CUP en la llista de possibles formacions a votar vinculades al dret de decidir.
# Martí
lunes, 29 de octubre de 2012 17:38
És un error, perquè al referèndum d'Escòcia sortirà que no i això també acabaria arrossegant Catalunya cap al no. D'altra banda, España es podria contagiar d'algunes solucions democràtiques d'UK (imposades per la UE, ja que "sponte sua" no les adoptarà mai) i això ens perjudicaria molt. Per tant, cadascú amb la seva guerra.
# antoni cuadrench
domingo, 4 de noviembre de 2012 11:19
Plenament d'acord. No podem fer prevaldre els fets històrics. Sempre ens poden dir que l'hereu legítim era Felip V i Catalunya en la Guerra de Successió no tenia cap reconeixement estatal.
Els ciutadans de Catalunya pero, tenim el dret de voler esdevenir un nou estat europeu i això cal legitimar-ho, tal com vostè diu, amb totes les garanties democràtiques.
# Lluís
jueves, 8 de noviembre de 2012 9:15
2 reflexions:
1) El discurs dominant del sobiranisme català actual és, en el fons, profundament insolidari: sota un ropatge de suposat progressisme, el que es defensa és un discurs en clau econòmica tipus "Liga Nord" (entre "l'espoli fiscal" i "Roma latrona" hi ha força similituds) que, a més, parteix de la mateixa base ideològica neoliberal que està fent que Alemanya i els països del nord d'Europa se'n desentenguin dels problemes dels països del sud de la UE.
2) Més enllà dels arguments jurídics, tot fa pensar que una hipotètica Catalunya independent quedaria fora de la UE, la qual -convé no oblidar-ho- és un ens format per estats al servei dels estats, i és clar que aquests no veuran amb bons ulls un procés que, potencialment, es podria estendre i posar en perill el dogma de la integritat territorial.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment