spacer
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Blog / Recent press articles

   
   
  Search   
Article La Vanguardia (Octubre 2012): "Referèndum Scot-Cat"

Algunes veus informades creuen que, en termes de legitimitat política estricta, no caldria fer un referèndum a Catalunya per a que es convertís en un nou estat europeu i disposés de la capacitat de decisió que tenen, per exemple, Holanda, Finlàndia o Dinamarca. Tan sols caldria atendre a la història i recordar que el país va perdre els seus drets i llibertats col•lectives per la força de les armes. Efectivament, Catalunya va ser conquerida militarment, previ abandonament d’Anglaterra del bàndol austriacista, en el context d’una guerra internacional entre potencies europees per la disputa de la corona espanyola a inicis del segle XVIII. Tanmateix, crec que en el context de les democràcies europees del segle XXI, la força de les urnes constitueix un argument incontestable. La gran força política actual dels catalans són els vots.

Donada la hostilitat constitucional espanyola vers el pluralisme nacional intern i vers les consultes democràtiques, el referèndum es farà probablement amb regles i observadors internacionals. Una qüestió important és decidir quin és el millor moment per fer-lo. Una possibilitat amb clares avantatges seria fer-lo coincidir amb el referèndum d’Escòcia, previst per la tardor del 2014. Si els dos referèndums es fessin el mateix dia, el tema es convertiria immediatament en una “qüestió europea”. Seria el dia del Referendum Scot-Cat. Podria ser que els resultats donessin una majoria del “sí” en un lloc i del “no” en l’altre. La UE estaria interpel•lada des del primer moment i hauria d’acomodar al territori que hagués optat per un procés democràtic “d’ampliació interna”.

Cal “desespanyolitzar” el referèndum. Resulta espectacular el contrast entre el Regne Unit i Espanya davant d’aquesta qüestió. El govern espanyol està fent el ridícul internacional també en això. Mostra una obsoleta barreja, provinciana i gens liberal-democràtica, d’arrogància i d’ignorància –la de l’ignorant que fins i tot ignora que ho és.

Es pot esgrimir que la proposta Scot-Cat té un problema de temps. Dos anys poden semblar a alguns un període massa llarg. Tanmateix, des de la perspectiva de tot el que el proper govern de la Generalitat haurà de fer abans del referèndum, especialment en l’àmbit internacional, dos anys no és molt temps. Cal valorar diversos factors, ritmes i escenaris, però d’entrada, crec que la coincidència dels dos processos ofereix una via per sortir de l’atzucac de l’obsolet marc constitucional espanyol.

Les eleccions al Parlament són un pas important del procés “Catalunya, nou estat d’Europa”. És fonamental que els partits favorables a aquest procés obtinguin la majoria més àmplia possible. Els posicionaments dels partits parlamentaris marquen la conveniència de votar CiU o ICV o ERC o SI. L’espectre és prou ampli. Aquestes eleccions no són com cap de les anteriors. I el govern que en surti tampoc serà un govern més. És bàsic seguir jugant bé el partit.

Probablement, en els propers mesos hi haurà una aparença d’evolució en l’actitud dels partits espanyols. És difícil que mantinguin la pobresa argumentativa mostrada fins ara, basada només en el suposat anatema de la “inconstitucionalitat” i en el discurs de la por. Des de les institucions i partits nacionalistes espanyols es dirà que cal “dialogar”, establir “ponts”, refer l’esperit de “consens” de la transició (oblidant els intents de cop d’estat), es proposaran comissions intergovernamentals, etc. Tot de cara a mostrar a Europa que, malgrat tot, son “civilitzats”. Ens diran que ens necessitem mútuament (??), o fins i tot que ens estimen (??). Cants de sirena. ¿Algú pot imaginar-se a PP i PSOE signant una reforma constitucional (es necessita l’acord dels dos) basada en un federalisme plurinacional en el que Catalunya disposés del concert econòmic, i d’un reconeixement i autogovern nacionals en els àmbits intern i internacional que permetés al catalans ser un actor diferenciat al món?. Perquè, de fet, es tracta d’això. Francament, amb la primitiva cultura política i el nacionalisme decimonònic que mostren PP i PSOE, imaginar un pacte federal plurinacional és fer un inútil exercici de política-ficció. I ja hem perdut molt temps per la via fracassada dels intents d’acord.

Avís per federalistes benintencionats: per la via federalista, Espanya mai serà federal. Una federació plurinacional s’entén, l’únic model que podria ser acceptable des de Catalunya. Un model amb trets confederals i asimètrics en que quasi totes les decisions internes i internacionals estiguessin en mans d’una Generalitat protegida constitucionalment (no com ara). Amb models federals uninacionals el resultat seria fins i tot pitjor que l’estat de les autonomies. Però en tot cas, per aconseguir un acord plurinacional el que ara convé és votar a partits favorables a l’estat propi, no a partits federalistes sense idees clares sobre els diferents models federals de la política comparada. A Madrid, el llenguatge que entenen és el de la força. Només des de la contundència dels resultats electorals a favor de l’estat propi es podria negociar una federació plurinacional. Però aquest model, com deia, està més enllà de les possibilitats mentals dels actors polítics espanyols. Per Catalunya, la via federalista és una via morta.
Al segle XXI, cada cop serà democràticament més inviable mantenir territoris nacionals dins de fronteres en contra de la voluntat de la majoria dels seus ciutadans.

 

Subscribe to blog

Subscribe to my blog and you will receive the last entries in your RSS reader or by email

Subscribe by RSS
Subscribe by email

Per mesos
January 2023 (1)
February 2022 (1)
September 2018 (2)
July 2018 (4)
May 2018 (3)
April 2018 (1)
March 2018 (3)
February 2018 (1)
January 2018 (3)
December 2017 (1)
November 2017 (2)
October 2017 (4)
September 2017 (2)
July 2017 (2)
June 2017 (2)
May 2017 (2)
April 2017 (2)
March 2017 (3)
February 2017 (2)
January 2017 (2)
December 2016 (2)
November 2016 (2)
October 2016 (3)
September 2016 (1)
July 2016 (1)
June 2016 (2)
May 2016 (3)
April 2016 (1)
March 2016 (2)
February 2016 (2)
January 2016 (2)
December 2015 (2)
November 2015 (1)
October 2015 (2)
September 2015 (2)
August 2015 (2)
July 2015 (1)
June 2015 (3)
May 2015 (2)
April 2015 (1)
March 2015 (3)
February 2015 (2)
January 2015 (2)
December 2014 (2)
November 2014 (3)
October 2014 (2)
September 2014 (1)
July 2014 (3)
June 2014 (2)
May 2014 (2)
April 2014 (3)
March 2014 (1)
February 2014 (2)
January 2014 (3)
December 2013 (4)
November 2013 (1)
October 2013 (2)
September 2013 (2)
August 2013 (1)
July 2013 (1)
June 2013 (2)
May 2013 (2)
April 2013 (3)
March 2013 (2)
February 2013 (2)
January 2013 (1)
December 2012 (3)
November 2012 (2)
October 2012 (2)
September 2012 (2)
July 2012 (2)
June 2012 (3)
May 2012 (2)
April 2012 (2)
March 2012 (2)
February 2012 (1)
January 2012 (3)
December 2011 (2)
November 2011 (2)
October 2011 (2)
September 2011 (1)
August 2011 (2)
July 2011 (2)
June 2011 (2)
May 2011 (2)
April 2011 (2)
March 2011 (2)
February 2011 (1)
January 2011 (3)
December 2010 (3)
October 2010 (1)
September 2010 (1)
July 2010 (4)
June 2010 (3)
May 2010 (1)
April 2010 (3)
March 2010 (1)
February 2010 (5)
January 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment