El món està canviant. Acceleradament. A millor? A pitjor ?. Doncs com passa sovint a la vida, el balanç és ambivalent. En alguns aspectes, les notícies son positives. Malgrat la inevitable presència de discursos negatius en temps de crisis, les dades mostren que vivim en un dels períodes més pacífics de la història –malgrat la virulència de conflictes com el sirià i el relacionat amb Estat Islàmic-...

[Llegir la resta de l'article...]

Sembla clar que les democràcies, al costat de les llums que ofereixen davant d’altres models (totalitaris, autoritaris, dictadures, etc), afronten avui problemes davant dels quals no ofereixen respostes convincents. La dimensió estatal de les democràcies queda empetitida quan les lògiques econòmiques i tecnològiques han mudat a escenaris globals. La manca d’institucions internacionals efectives posa en evidència a la majoria d’es...

[Llegir la resta de l'article...]

El fet que a les escoles, instituts i universitats els estudiants aprenguin fórmules científiques fa oblidar els processos sovint laberíntics que els investigadors han seguit per establir-les. La història de la ciència ens compensa d’aquest oblit. Anglaterra, segona meitat del segle XVII. Quan es restaura la monarquia (Carles II) després de la guerra civil que enfrontà els exèrcits de Carles I i de Cromwell, i del subsegüent bre...

[Llegir la resta de l'article...]

La Constitució espanyola de 1978 ha fracassat a Catalunya. Fa uns quaranta anys, però, aquest no era un resultat inevitable. Podia haver estat un altre. Tanmateix, el desenvolupament legislatiu i les sentències del TC, especialment a partir de finals dels anys noranta, han establert un model territorial pràctic en el que una majoria de ciutadans del país es troba políticament incòmode. El redactat constitucional, fruit d’un “consens&...

[Llegir la resta de l'article...]

Establir un nou estat a Europa necessita un màxim consens de país en els lideratges, objectius, estratègies i calendaris. No és una condició suficient, però sí és una condició necessària. Sense això esdevé una empresa impossible. Objectius bàsics: projectar-se al món des de les institucions i característiques pròpies del país, i viure en una democràcia i en un estat de be...

[Llegir la resta de l'article...]

Estan en perill les democràcies liberals davant els canvis ideològics dels ciutadans i de l’augment dels populismes de dretes i d’esquerres?. En l’àmbit polític les prediccions fan sempre de mal dir, però té sentit parlar de tendències quan es parteix de l’anàlisi de dades fiables. En aquest sentit té interès un estudi recent sobre Estats Units i Europa occidental de R. Stefa i Y. Mounk basat en dades d...

[Llegir la resta de l'article...]

En paral·lel als estudis institucionals de les democràcies, que comparen per exemple els sistemes presidencialistes (USA) amb els sistemes parlamentaris (majoria de democràcies europees), la ciència política del segle XX va posar de relleu la importància d’altres factors que incideixen en la estabilitat i qualitat de les democràcies. Entre aquests factors destaca la “cultura política” dels ciutadans i dels principals actor...

[Llegir la resta de l'article...]

Som racionals els essers humans?. Aristòtil venia a dir que els humans som uns éssers peculiars; som animals racionals per que som animals cívics. La “ciutat” ens fa racionals. Dotats d’un llenguatge que hem adquirit socialment (que no podríem crear estan aïllats) avui diria encertadament que esdevenim racionals a través de la interacció entre els nostres circuits neuronals i el llenguatge o llenguatges que hem aprés. Tanmat...

[Llegir la resta de l'article...]

Fa uns 150 anys, John Stuart Mill establia que “En les teories polítiques i filosòfiques, al igual que en les persones, l’èxit revela defectes i debilitats que el fracàs hagués ocultat a l’observació” (Sobre la llibertat, 1859). Una reflexió que pot aplicar-se a la socialdemocràcia actual (SD). Com totes les tradicions polítiques contemporànies (liberalismes, nacionalismes, conservadurismes, socialism...

[Llegir la resta de l'article...]

Alguns dirigents del PSC, encapçalats per Miquel Iceta, han proposat recentment establir una “Llei de la Claredat” per resoldre el tema nacional-territorial de l’estat espanyol. Es tractaria de formular unes regles pactades que emmarcarien la decisió de la ciutadania catalana sobre el model d’acomodació política, inclosa la independència. La referència empírica es la Llei de la Claredat de Canadà (Clarity Act, 2000),...

[Llegir la resta de l'article...]