spacer
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Blog / Recent press articles

   
   
  Search   
Article ARA (juny 2011): "Barça: antropologia política"

 

El Barça és certament molt més que un club. De fet, la situació política de Catalunya fa que tan si ho volen o no els seus seguidors, els seguidors d’altres equips, o els indiferents, per molts catalans a la pràctica el club complexi el rol dela  selecció nacional que se’ns impedeix tenir. De selecció nacional de veritat, s’entén. Però ara cal gaudir del carpe diem que ens ofereix aquest Barça!. Com equip, com esport, com a art col·lectiu. I com a símbol de vaixell insígnia cosmopolita de la societat civil catalana.
 
Tant la pràctica com diferents disciplines ens informen que, per molts individus, una de les fonts més esteses de felicitat és que el seu equip favorit competicions importants. En cas de victòria, els cervells dels aficionats generen i s’inunden de components químics vinculats al plaer i al benestar. Com espectador pot no agradar-te el futbol o cap altre esport, és clar, però aleshores et perds certes dimensions de la vida (al igual que et perds altres dimensions si no t’agrada, per exemple,  la música, la ciència, viatjar, el teatre, la filosofia, la gastronomia, el cinema o la pràctica d’algun esport). L’afició al futbol (quin gran invent!) connecta amb dos elements bàsics i quasi universals de caràcter antropològic: el fons emocional que resulta imprescindible per les nostres decisions pràctiques -incloses les que anomenem “racionals”-, i un sentiment de grup que dona identitat immediata als individus.
 
La cultura occidental, des dels temps de Sòcrates i del cristianisme, ha separat molt el món humà del món animal. Això és un greu error. Avui sabem que el comportament social dels humans té uns clars orígens biològics. Tant les nostres conductes competitives com cooperatives remeten al nostre passat evolutiu. La racionalitat també hi intervé, és clar –i no sempre per bé, però es tracta d’una habilitat afegida molt més tardana dels nostres cervells. Avui també sabem que la moralitat no és una invenció dels humans, sinó una característica que compartim amb altres espècies animals. El que varia és el grau de complexitat. També hi compartim comportaments com la reciprocitat, la territorialitat, els grups jerarquitzats, el càstig als tramposos, així com un conjunt d’emocions com la por, la vergonya, la empatia, la compassió o la culpabilitat.
 
Sembla que cada cop té més sentit postular (Hauser) que naixem amb uns “circuits cerebrals” que contenen regles morals abstractes i amb disposició a aprendre’n de noves, de manera similar a la disposició que tenim d’adquirir algun llenguatge (Chomsky). Aquestes serien dues característiques universals, comuns a totes les cultures, les quals modulen i particularitzaren unes capacitats transversals prèvies.
 
D’altra banda, sabem que la selecció natural ens ha remés a formar part de grups. És important entendre bé els orígens biològics dels humans per pensar bé les societats i les seves relacions de poder (crec que un bon curs sobre l’evolució de la vida i el funcionament del cervell hauria de ser matèria obligatòria a totes les carreres de ciències socials i d’humanitats). També, com sabia Isaiah Berlin, per entendre bé els nacionalismes, els d’estat i els no estatals. Les antropologies de Hobbes (i de certes teories econòmiques) i de certes filosofies “postnacionals” o basades en un pretès “consens lingüístic” resulten massa simples: desenfoquen la realitat. Els humans som molt més ambivalents i molt més grupals. No som ben bé ni “egoistes racionals”, ni individus aïllats, ni “altruistes desinteressats“. Parlant la gent no té perquè entendre’s. Més aviat sovint passa just el contrari. El Kant vell, més escèptic i post-il·lustrat que el més conegut, i crec que més encertat que el Kant analista de la moral, va captar bé aquesta sociabilitat ambivalent d’uns humans que alhora “volen i dolen”, a través del seu concepte de la insociable sociabilitat que ens caracteritza, i a la qual Kant ja veia com el motor del progrés. Barça. Emocions positives. Sentiment col·lectiu. Catalunya cosmopolita.

 

Subscribe to blog

Subscribe to my blog and you will receive the last entries in your RSS reader or by email

Subscribe by RSS
Subscribe by email

Per mesos
January 2023 (1)
February 2022 (1)
September 2018 (2)
July 2018 (4)
May 2018 (3)
April 2018 (1)
March 2018 (3)
February 2018 (1)
January 2018 (3)
December 2017 (1)
November 2017 (2)
October 2017 (4)
September 2017 (2)
July 2017 (2)
June 2017 (2)
May 2017 (2)
April 2017 (2)
March 2017 (3)
February 2017 (2)
January 2017 (2)
December 2016 (2)
November 2016 (2)
October 2016 (3)
September 2016 (1)
July 2016 (1)
June 2016 (2)
May 2016 (3)
April 2016 (1)
March 2016 (2)
February 2016 (2)
January 2016 (2)
December 2015 (2)
November 2015 (1)
October 2015 (2)
September 2015 (2)
August 2015 (2)
July 2015 (1)
June 2015 (3)
May 2015 (2)
April 2015 (1)
March 2015 (3)
February 2015 (2)
January 2015 (2)
December 2014 (2)
November 2014 (3)
October 2014 (2)
September 2014 (1)
July 2014 (3)
June 2014 (2)
May 2014 (2)
April 2014 (3)
March 2014 (1)
February 2014 (2)
January 2014 (3)
December 2013 (4)
November 2013 (1)
October 2013 (2)
September 2013 (2)
August 2013 (1)
July 2013 (1)
June 2013 (2)
May 2013 (2)
April 2013 (3)
March 2013 (2)
February 2013 (2)
January 2013 (1)
December 2012 (3)
November 2012 (2)
October 2012 (2)
September 2012 (2)
July 2012 (2)
June 2012 (3)
May 2012 (2)
April 2012 (2)
March 2012 (2)
February 2012 (1)
January 2012 (3)
December 2011 (2)
November 2011 (2)
October 2011 (2)
September 2011 (1)
August 2011 (2)
July 2011 (2)
June 2011 (2)
May 2011 (2)
April 2011 (2)
March 2011 (2)
February 2011 (1)
January 2011 (3)
December 2010 (3)
October 2010 (1)
September 2010 (1)
July 2010 (4)
June 2010 (3)
May 2010 (1)
April 2010 (3)
March 2010 (1)
February 2010 (5)
January 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment