spacer
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Blog / Recent press articles

   
   
  Search   
Article ARA (maig 2011): "Catalunya: Quo Vadis, PSC?"

 

La vida política catalana inicia una nova etapa, emmarcada en el fracàs de la reforma de l’Estatut i la subsegüent sentència del Tribunal Constitucional espanyol. De fet, no s’han assolit cap dels quatre principals objectius que impulsaren la reforma: 1) aconseguir un reconeixement formal, legal, de Catalunya en tant que realitat nacional diferenciada, 2) ampliar i, sobretot, protegir l’autogovern de les constants invasions del poder central, 3) establir unes relacions intergovernamentals de caràcter bilateral, sense que la Generalitat quedés subsumida en una negociació multilateral a 17 bandes, i 4) posar les bases d’un nou sistema de finançament que assegurés uns rendiments similars als del concert econòmic basc. Resulta completament lògic que, vist aquest fracàs, la percepció i expectatives de bona part de la ciutadania catalana hagin girat vers posicions independentistes. Resultaria incongruent que no creixessin les posicions rupturistes respecte un status quo que no reconeix Catalunya com a realitat nacional, que la condemna a un autogovern de segona divisió i mala qualitat, i que espolia els seus recursos econòmics. En aquestes condicions, una Catalunya dins de l’estat espanyol no resulta viable.
 
De raons per la independència dins de la UE en sobren: econòmiques, polítiques, internacionals, fiscals, lingüístiques, culturals, simbòliques, esportives, etc. En les democràcies del segle XXI, les voluntats de les majories, si són “clares” i segueixen procediments democràtics, resultaran imparables. En canvi, si les coses es fan malament, la situació del país quedarà hipotecada durant dècades. Aquesta nova etapa, molt més rupturista, implica una perspectiva internacional clara i estratègies a tres nivells interns: 1) els moviments de la ciutadania –que podrien aglutinar-se, per exemple, a partir de l’Assemblea Nacional per l’Estat Propi recentment iniciada; 2) les associacions i organitzacions de la societat civil; i 3) els partits polítics i les institucions del pais. Resulta important no confondre aquests tres nivells, les seves estratègies i les seves mobilitzacions i organització. La responsabilitat política dels dirigents d’aquests tres nivells és màxima. Cal ambició, plans de ruta clars i transversalitat, però també complicitats, intel·ligència i, sobretot, molta professionalitat.
 
Previsiblement, en els propers anys viurem una radicalització nacional en les dues direccions.   El principal problema no és què passarà en els sectors espanyolistes de Catalunya (en termes polítics, el suport a PP i Ciutadans probablement creixerà), sinó que passarà en el bloc, quantitativament més important, del catalanisme. I aquí, el punt clau és l’evolució del PSC.
 
Dit en termes sintètics: tot està en veure si la “C” passa a ser més important que la “P”. La pràctica d’aquest partit fins ara ha estat comportar-se, predominantment en els moments claus, com una delegació regional del PSOE. La “P” ha estat la seva característica dominant, molt per sobre de la “C”. L’actuació dels seus ministres en el govern central i dels seus 25 diputats actuals en el Congrés resulten equiparables a si haguessin estat escollits a Murcia o La Rioja. El PSC és actualment un partit sense nord, sense projecte, sense lideratge i submís al PSOE, un partit nacionalista espanyol imbuït d’una forta cultura jacobina i unitarista que és letal per Catalunya. La cultura federal i plurinacional són alienes al PSOE. El PSC ha de decidir que vol ser a partir d’ara, quina és la seva principal col·lectivitat de referència, quin és el seu horitzó. I decidir-ho sense “fugir d’estudi” amb “federalismes” inconcrets. En haver fracassat la lògica del pacte, la lògica política futura serà més aviat una lògica de confrontació. Catalunya necessita un PSC propi. Un PSC amb una “C” forta. Si manté la seva posició actual acabarà essent el principal problema per l’emancipació de Catalunya. El PSC es pot convertir en un càncer pel país. Quo Vadis, PSC?.
 
 

 

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Subscribe to blog

Subscribe to my blog and you will receive the last entries in your RSS reader or by email

Subscribe by RSS
Subscribe by email

Per mesos
January 2023 (1)
February 2022 (1)
September 2018 (2)
July 2018 (4)
May 2018 (3)
April 2018 (1)
March 2018 (3)
February 2018 (1)
January 2018 (3)
December 2017 (1)
November 2017 (2)
October 2017 (4)
September 2017 (2)
July 2017 (2)
June 2017 (2)
May 2017 (2)
April 2017 (2)
March 2017 (3)
February 2017 (2)
January 2017 (2)
December 2016 (2)
November 2016 (2)
October 2016 (3)
September 2016 (1)
July 2016 (1)
June 2016 (2)
May 2016 (3)
April 2016 (1)
March 2016 (2)
February 2016 (2)
January 2016 (2)
December 2015 (2)
November 2015 (1)
October 2015 (2)
September 2015 (2)
August 2015 (2)
July 2015 (1)
June 2015 (3)
May 2015 (2)
April 2015 (1)
March 2015 (3)
February 2015 (2)
January 2015 (2)
December 2014 (2)
November 2014 (3)
October 2014 (2)
September 2014 (1)
July 2014 (3)
June 2014 (2)
May 2014 (2)
April 2014 (3)
March 2014 (1)
February 2014 (2)
January 2014 (3)
December 2013 (4)
November 2013 (1)
October 2013 (2)
September 2013 (2)
August 2013 (1)
July 2013 (1)
June 2013 (2)
May 2013 (2)
April 2013 (3)
March 2013 (2)
February 2013 (2)
January 2013 (1)
December 2012 (3)
November 2012 (2)
October 2012 (2)
September 2012 (2)
July 2012 (2)
June 2012 (3)
May 2012 (2)
April 2012 (2)
March 2012 (2)
February 2012 (1)
January 2012 (3)
December 2011 (2)
November 2011 (2)
October 2011 (2)
September 2011 (1)
August 2011 (2)
July 2011 (2)
June 2011 (2)
May 2011 (2)
April 2011 (2)
March 2011 (2)
February 2011 (1)
January 2011 (3)
December 2010 (3)
October 2010 (1)
September 2010 (1)
July 2010 (4)
June 2010 (3)
May 2010 (1)
April 2010 (3)
March 2010 (1)
February 2010 (5)
January 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment