spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article ARA (març 2011): "Cervells mandrosos, "sapiens" crèduls"

 

El cervells humans són uns productes de l’evolució de la vida en el planeta. Són els objectes més complexes que existeixen. Només recentment la neurobiologia i altres ciències cognitives estan desentrellant parcialment la relació i funcionament de les capacitats emotives, sentimentals i racionals que ens conformen. L’evolució està present en els diferents components bioquímics del nostre cervell, cosa que es nota, per bé i per mal, en el comportament habitual dels individus i del grups humans. En l’actualitat, ningú mínimament informat discuteix que la nostra conducta social té orígens biològics, o que el component de grup i els seus aspectes de cooperació, competència, jerarquia, i enfrontament entre grups constitueixen elements clau del comportament humà.
 
Sabem que les capacitats racionals dels humans  –que són molt recents en termes evolutius- no són les que, de fet, expliquen les nostres decisions. La raó no és suficient per prendre decisions. És l’atribució de valor emocional a les diferents opcions el que ens permet decidir. Sense aquest valor, decidir esdevé un impossible pràctic. Una constatació que ens situa en línia amb el nostre passat evolutiu animal.
 
Tot i les avantatges que ha significat tenir el cervell que tenim, sabem que és un òrgan estructuralment mandrós que sempre procura estalviar el màxim d’esforços possibles. Una de les estratègies consisteix en “pensar en digital”, podem dir, o sigui, reduir el món a només dues alternatives o a dos principis contraposats (bé-mal; ying-yang; dreta-esquerra; conservador-progressista; eros-tanatos; etc). Però sovint oblidem que aquestes polaritzacions són invencions nostres que simplifiquen exageradament una realitat amb diferents dimensions que interactuen de maneres que ens costa copsar amb precisió. El món (macroscòpic) no és en blanc i negre. Les contraposicions binàries han estat segurament bones per assegurar la supervivència en un món hostil, però resulten molt primàries per entendre fenòmens, com els de caire polític i social, en els que s’entrecreuen diferents variables.
 
Una altra estratègia del nostre cervell peresós és la de pretendre que tots els fenòmens tenen una causa única. La història de les ciències socials i de les ideologies polítiques estan plenes de teories que han postulat alguna “causa explicativa” o algun “valor fonamental” únics per tal d’analitzar o transformar unes realitats que són sempre complexes. Es tracta de teories que s’han convertit sovint en dogmatismes teòrics i en totalitarismes pràctics. Aristòtil ja va veure molt bé que pretendre “saber” que és la justícia no ens fa ser més justos (a vegades passa exactament el contrari).
 
Malgrat som bons en racionalitat estratègica –decidir medis adequats per aconseguir finalitats- les proves empíriques mostren que la majoria de la gent té una capacitat molt baixa per resoldre problemes estrictament lògics. En canvi, quasi tothom puntua alt en respostes emocionals com la venjança, l’empatia, la ira, la vergonya o la gratitud. Malgrat els avenços científics i tecnològics que ens permeten explorar l’espai còsmic, cada dia hi ha “sapiens” que es creuen les fantasies de sectes esotèriques, les proclames de líders demagògics, o les afirmacions, bastant surrealistes, que fan la majoria de religions sobre el món. Els autodenominats “sapiens” som primats molt propensos a deixar-nos enganyar. L’evolució ens ha fet crèduls (encara que a alguns més que a  altres). Introduir sentit crític sempre representa un esforç, així com veure que l’escepticisme, com deien Montaigne i Hegel, és un pas entremig necessari per arribar al coneixement.
 
El cervell humà és un producte avançat de l’evolució, però alhora és un artefacte ple d’imperfeccions –cóm usa el pensament, la memòria, etc. Es tracta d’un hardware fet sobre la marxa, allunyat de moltes característiques de les societat modernes. Val més tenir-ho present quan reflexionem sobre qualsevol cosa. Ens ajudarà a evitar ser uns mandrosos i crèduls epistèmics quan pensem i anem pel món.

 

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment