spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   

Després del llarg i barroc procés de l'Estatut en el Tribunal Constitucional (TC), el que s'espera de la classe política i dels analistes és que expliquin amb claredat als ciutadans quines són les conseqüències i les possibles vies de sortida política a la situació actual. Alguns polítics tracten de presentar la sentència d'aquest tribunal deslegitimat, dividit i desprestigiat com una sentència tova o light, ja que només declara formalment inconstitucionals 14 articles d'un conjunt de més de 200. Això és totalment fals. I els polítics que ho diuen ho saben, com a mínim els intel·ligents i informats. Estan enganyant la ciutadania.

Estem davant d'una sentència dura, que afecta parts substancials del reconeixement i de l'autogovern de Catalunya. L'aspecte clau de la duresa de la sentència no està en els 14 articles declarats inconstitucionals, sinó en els 27 que són interpretats pel Tribunal. No afecten qüestions marginals.

Interpretació significa aquí, fonamentalment, homogeneïtzació i, per tant, una erosió de l'autogovern, en alguns casos molt profunda. A hores d'ara desconeixem encara el redactat final de la interpretació, però coneixem en canvi el text dels esborranys previs que finalment no es van aprovar. En conjunt la sentència afecta, entre altres matèries, 8 articles sobre la llengua i els símbols nacionals (1 d'inconstitucionalitat i 7 d'interpretació); 9 de competències (3 i 6); 8 de finançament (2 i 6) i 11 d'institucions (8 i 3).

Estem davant d'una laminació del reconeixement nacional i, sobretot de l'autogovern, en tota regla. Només en relació a la llengua, per exemple, queden afectades, entre altres, disposicions sobre el seu ús preferent a les administracions i als mitjans de comunicació, al deure de conèixer el català, als drets lingüístics de consumidors i usuaris, i a la llengua vehicular de l'ensenyament.

Pel que fa a les competències, la sentència anul·la la disposició estatutària que deia que les lleis de bases s'haurien de limitar a principis i regles mínimes (cal recordar que aquest tipus de lleis ha estat una via utilitzada pel poder central per envair competències de la Generalitat durant els darrers 30 anys, situació que ara es mantindrà). Els articles afectats per la "interpretació" inclouen en la mateixa definició de competències exclusives, les competències executives, les consultes populars, cultura (inversions de l'Estat i projecció internacional), dret civil i immigració. Com es veu, no són qüestions de detall.

Finalment, en el capítol de finançament, a més dels dos articles declarats inconstitucionals (anivellaments tenint en compte esforços fiscals similars; legislació sobre impostos locals), la part interpretativa de la sentència afecta sis disposicions que afecten: l'ordre de les rendes de les comunitats autònomes abans i després dels mecanismes d'anivellament, la comissió mixta d'afers econòmics i fiscals Estat-Generalitat, les inversions de l'Estat a Catalunya en funció del PIB, i el rendiment d'impostos concrets (IVA, IRPF, hidrocarburs, tabac, etc.).

Aquesta sentència marca un abans i un després de l'evolució de l'Estat de les autonomies. En termes generals, d'una banda tanca la porta a un reconeixement de la realitat nacional i diferenciada de Catalunya i, d'altra banda, lamina, erosiona, la quantitat i la qualitat de l'autogovern de la Generalitat, convertint en il·lusòries les expectatives de la seva transformació en un model de federalisme plurinacional.

Els partits i els ciutadans hem d'extreure conseqüències pràctiques d'aquesta sentència si volem que Catalunya segueixi essent la realitat històrica nacionalment diferenciada que encara és. Sembla que l'alternativa que ens deixen és només submissió espanyolista o independència. Crec que a partir d'ara hem de tirar pel dret. La via del pacte està ferida de mort. El catalanisme s'ha de plantejar horitzons més radicals i més unilaterals.

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment