spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article La Vanguardia (juliol 2018) : "Expandint idees i benestar"

Les revolucions canvien la manera amb la que els humans “estem al món”. Canvien les idees, concepcions, valors i la manera d’entendre les societats i els projectes per transformar-les en més benestar. Les revolucions científiques i els canvis en els enfocaments filosòfics han anat eixamplant en extensió i profunditat les visions sobre el món i sobre nosaltres mateixos.

L’astronomia, per exemple, és la història de l’expansió del nostre univers mental, de l’obertura a nous coneixements i nous límits. Cada avenç comporta noves preguntes. El planeta terra es percep com un objecte cada vegada més petit i marginal. Tanmateix, vivim i ens entestem a seguir considerar-nos el centre de l’univers, malgrat saber que estem diguem-ne “còsmicament descentrats”. No deixem de ser una cultura primitiva que manté els seus petits tòtems ancestrals. Seguim essent majoritàriament uns primats narcisistes que no volen deixar d’entendre’s a si mateixos com els nens mimats d’un univers que no acabem de copsar del tot.

En l’àmbit de la física, mentre la relativitat general d’Einstein (1916) ha  capgirat la nostra visió del món macroscòpic, del temps, l’espai i la gravetat, la teoria quàntica ho ha fet respecte al món microscòpic de les partícules subatòmiques. Al nostre cervell li costa captar allò que ens diuen aquestes dues grans teories físiques, potser els dos productes culturals més espectaculars i intel·lectualment més refinats i estètics que ha elaborat la humanitat.

La nostre concepció intuïtiva del temps, per exemple, ens sembla una realitat continua i única que tot ho emmarca, que sempre va del passat al futur, i que passa de la mateixa manera per tothom i a tot arreu. Doncs res d’això és cert. Més aviat aquesta descripció és un producte de les nostres pròpies limitacions. El temps ni és únic, ni és continu, ni mostra una direcció inequívoca. Això ens resulta una font d’insatisfacció psicològica permanent –encara que no tant com la que experimentem amb algunes afirmacions de la física quàntica. També la va provocar en el seu moment l’acceptació de que la terra no era el centre de l’univers o que els humans no érem uns animals situats al marge de l’evolució de la vida en el planeta.

D’altra banda, la filosofia contemporània ha insistit en que tot allò que diem, pensem o imaginem ho fem a través d’uns llenguatges que mai son neutres en termes epistemològics, polítics o morals. Tots ells arrosseguen ambivalències, equívocs, miratges sobre els que vivim trepitjant molt sovint una catifa de malentesos lingüístics. Però els humans som molt més que llenguatge.

Les neurociències ens informen sobre com els nostres cervells han donat salts qualitatius respecte al món dels primats així com de les seves deficiències evolutives. Conduïts bàsicament per emocions ens han permès sobreviure, reproduir-nos i desenvolupar tecnologies i societats més o menys civilitzades. Però, de fet, més que primats racionals som primats emocionals. La racionalitat ha vingut evolutivament després. Molt després. I això es nota, tant per be com per mal.

El racionalisme d’Aristòtil, Kant o Hegel té molt predicament en alguns àmbits, però sembla que és David Hume, d’acord amb una enquesta recent (Philosophical Studies 170.3, 2014) el pensador que desperta més reconeixement entre els filòsofs acadèmics. Crec que les presentacions habituals de la història de la filosofia no posen prou de relleu la importància de la “il·lustració escocesa”, amb David Hume i Adam Smith al capdavant. Pensar des de la pràctica, des d’un escepticisme crític també en el terreny polític i moral. Potser hi ha influït allò que destaca el mateix Hume en una carta a Gilbert Elliot, conscient del caràcter incrèdul i crític amb les religions del seu pensament: “Si aquesta nit passada m’hagués trencat el coll, crec que costaria trobar un anglès entre cinquanta que no se n’alegrés al saber-ho. Alguns m’odien perquè soc tory, i altres perquè no soc whig, alguns perquè no soc cristià, i tots perquè soc escocès” (D. Rasmussen, The Infiel and the Professor, 2017).

Per la seva banda, Adam Smith es manifesta en contra del mercantilisme i a favor del comerç en tant que afavoreix la llibertat i el benestar, però també es mostra molt crític amb les desigualtats, els vicis dels comerciants rics i els inconvenients en els que s’endinsava la societat moderna. I encara hi som. Malgrat que el balanç final sigui positiu, sempre hi ha conseqüències negatives, sempre hi ha preus a pagar. Cada pas del progrés arrossega les seves ombres.

Tant Hume com Smith crec que estarien encantats si haguessin conegut l’evolució de la ciència dels últims 250 anys (Darwin, Maxwell, Einstein, Heisenberg, Hubble, Feynman, etc), així com la de la filosofia contemporània, especialment la tradició analítica. I segurament es mostrarien més o menys a gust, d’una manera inevitablement crítica, amb l’evolució dels sistemes democràtics actuals. Però en ser uns cosmopolites liberals escocesos, probablement reivindicarien una extensió de les llibertats col·lectives del seu país. També per expandir les idees crítiques i el benestar.

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment