spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article La Vanguardia (Febrer 2017): " Més 'homo' que 'sapiens' "

Resulta un recurs retòric habitual dir que les societats actuals son molt complexes i que estan farcides de fenòmens que s’influeixen mútuament. Tanmateix, les anàlisis que ofereixen els especialistes, ja siguin de caire explicatiu o prescriptiu, no acostumen a moure’s d’una disciplina concreta (ciència política, economia, sociologia, antropologia, etc). Un dels perills epistemològics de les ciències socials i les humanitats és la tendència a no moure’s dels conceptes i referències de la pròpia disciplina, o fins i tot d’una teoria concreta dins d’una disciplina.

En l’àmbit de l’economia, John Stuart Mill captà bé aquesta limitació quan deia que ningú pot ser un bon economista si és simplement un economista. El mateix Adam Smith ja era conscient de la multiplicitat de motivacions en el comportament dels humans, més enllà de l’autointerès. La seva Teoria dels sentiments morals està habitualment absent en els estudis d’economia. Molt més recentment, Robert Skidelsky, en un magnífic article publicat fa unes setmanes a La Vanguardia, “Els economistes contra l’economia” denunciava la manca de formació integral en ciències socials que reben habitualment els estudiants de les facultats d’economia.

Aquesta visió crítica és extrapolable a altres disciplines. Per ser un bon politòleg, per exemple, a més de ciència política cal saber història, filosofia, i tenir coneixements sobre l’evolució de la vida i neurociències ... o entendre bé què és el que ens diuen sobre el poder polític autors com Sófocles, Eurípides o, sobretot, Shakespeare.

Els cervells humans son un producte de l’evolució. Avui sabem la importància que juguen les emocions en el comportament humà, i que la moralitat (reciprocitat, empatia, compassió, autointerès) és molt anterior a l’aparició de la humanitat. Tenim cervells amb components compartits amb els rèptil, mamífers i primats.

Paradoxalment, quan diem que alguna persona és “molt humana” volem destacar, precisament, tot una sèrie de característiques que compartim amb els animals no humans. En canvi, quan qualifiquem d’inhumà un comportament cruel i extremament violent es equivoquem, ja que sovint es tracta precisament d’un comportament molt humà.

Normalment es reconeix que els humans som uns animals més, però en algunes disciplines segueix incentivant-se una noció de cultura molt pobre i esbiaixat. La combinació d’ignorància i arrogància no és patrimoni exclusiu dels dogmatismes religiosos o polítics, sinó que, en una versió diferent, també està present a les universitats.  Els “lletraferits” ho son des de que hi ha lletres. Un temps molt escàs en termes humans i encara més en termes evolutius. Quan les ciències socials i les humanitats reflexionen caldria que sabessin (més) ciències naturals. I probablement viceversa.

Crec que la història de l’evolució de la vida i nocions de les neurociències haurien d’estar present a totes les carreres de ciències socials i d’humanitats. Entendre què som passa també per saber d’on venim. Resulta difícil copsar què som avui els humans sense com a mínim entreveure el nostre passat evolutiu. La primatologia, per exemple, dona algunes claus imprescindibles del nostre comportament moral i polític en àmbits com el poder, el sexe i la violència.

Els grans politòlegs i economistes clàssics, com Berlin o Keynes, sabien moltes més coses que ciència política o economia. Cap dels dos va defugir mai pensar i entendre bé les tensions que es donen entre valors, tots ells desitjables, com la llibertat, la igualtat i la identitat (Berlin), o entre la llibertat, l’eficiència econòmica i la justícia social (Keynes). Tots aquests objectius resulten convenients, però comporten contradiccions mútues, no són harmònics. I per pensar i entendre bé aquestes contradiccions cal saber diferents disciplines o com a mínim estar situats sobre els seus coneixements bàsics.

Les ciències socials i les humanitats mai fan el que volen, sinó el que poden. Resulta convenient incentivar una certa modèstia intel·lectual, un cert escepticisme respecte nosaltres mateixos i respecte les nostres teories. Tenim poca capacitat de preveure incerteses, de calcular “riscos racionals” o d’establir les conseqüències dels fets polítics i socials. Les ciències socials no son gaire bones en el moment de fer prediccions, però poden ser menys incomplertes en el moment de descriure i explicar la realitat.

La disciplinarietat manté relacions ambivalents amb el coneixement. L’especialització a més de ser inevitable resulta convenient, però les qüestions humanes i socials requereixen diverses perspectives per obtenir respostes que siguin intel·lectualment rellevants.

Fer millor recerca ens obliga a ser conscients de les limitacions de les “ulleres” intel·lectuals amb les que habitualment analitzem el món. I cal sempre “revisar”, és a dir, tornar a mirar, les nostres concepcions. I anar sovint a l’oculista. 

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment