spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article La Vanguardia (maig 2016): "Les ciències i les humanitats"

Crec que l’habitual separació entre les “ciències naturals” i les “humanitats”, les “dues cultures” (amb les ciències socials deambulant entre ambdues) va en detriment dels coneixements i conclusions pràctiques dels dos àmbits. Hi ha dos errors genèrics en l’anàlisi del comportament humà que ho exemplifiquen.

D’una banda, el biologisme defensat sovint des de posicions conservadores en el darrer segle, segons el qual els comportaments dels humans obeirien bàsicament a dictats biològics que explicarien de manera global, per exemple, les jerarquies socials, l’agressivitat individual i de grup o les desigualtats de gènere. El corol·lari seria que els dictats d’una naturalesa humana més o menys fixa no ofereix massa possibilitats de canvis efectius. Es tracta d’un tipus de raonament que cau sovint en la fal·làcia naturalista -derivar d’allò que (pretesament) és, allò que (pretesament) hauria de ser.

Paral·lelament, des de posicions “progressistes” o d’esquerres s’ha defensat en els darrers cent anys que els comportaments humans es deuen només a uns components culturals que no son sinó “construccions socials” basades en injustificades desigualtats de classe, de gènere, etc, que resulten contradictòries amb la “igualtat” de tots els individus. La “naturalesa humana” seria un d’aquests constructes socials. Una noció normativa d’igualtat funciona aquí com un pressupòsit que després hauria estat pervertit per les institucions, tradicions ideològiques i costums socials. Quan naixem seriem pàgines en blanc extensament modulables per les idees i costums transmesos socialment. En aquest cas, el corol·lari pràctic és una gran confiança en l’educació com a motor de canvis en els individus i les societats: canviem l’educació i canviarem radicalment als humans. En l’extrem, els humans no tindríem natura, només cultura. Es tracta d’un tipus de raonament que cau sovint en la fal·làcia voluntarista - derivar d’allò que (pretesament) hauria de ser, allò que (pretesament) és.

Els coneixements científics aporten llum als debats sobre els àmbits moral i polític. Avui sabem, per exemple, que la moralitat és anterior a la humanitat, és a dir, que la moralitat té arrels biològiques en espècies anteriors als humans (primats, mamífers, etc). Som alhora individus competitius i cooperatius, egoistes i altruistes, autointeressats i empàtics. Podem ser tot això alhora en el mateix dia. Els humans tenim una funcionalitat moral heretada de caràcter ambivalent que sovint ens aboca a pràctiques contradictòries.

Avui també sabem que tots els animals tenen natura, inclosos els animals humans. La idea de que tot el que pensem son “construccions socials” és epistemològicament pueril. Ho vulguin o no alguns postmoderns poc informats científicament, la naturalesa humana existeix. Els components biològics son bàsics per explicar el comportament humà. No son els únics components explicatius, però marginar-los quan es parla d’ètica o de política és posar les bases per seguir anant epistemològicament perduts. Els softwares culturals no poden funcionar sense els hardwares biològics heretats. Hi ha una interpenetració entre els dos tipus de components. Venim al món dotats de cervells amb regularitats, actituds i tendències establertes a través de l’evolució, que desprès es modulen per patrons culturals heretats socialment. Biologia i cultura conflueixen en cadascú de nosaltres.

Els coneixements sobre l’evolució biològica i sobre els canvis culturals han de saber-se integrar. Per comprendre la realitat humana necessitem les ciències biològiques i les humanitats. Paradoxalment, sovint els “humanistes” han desconegut moltes coses sobre què som els homes (incloent les dones, s’entén) i no resulta estrany que no hagin arribat gaire lluny en temes com la consciència o el paper ambivalent de les emocions i la racionalitat en els comportaments humans. Crec que avui no es poden pensar temes com, per exemple, la moralitat, les estructures de poder, les religions, l’agressivitat o les desigualtats de gènere sense incloure-hi la perspectiva evolutiva del cervell, el sexe o la sociabilitat.

D’altra banda, els científics naturals no han parat massa atenció fins a temps recents als aspectes culturals de les societats humanes. Tanmateix, les coses estan canviat. Tant les neurociències com la biologia evolutiva, la genètica, la primatologia o la psicologia cognitiva han establert ponts entre els dos àmbits. Els programes de recerca semblen prometedors. En aquest sentit proposaria que les carreres de ciències socials i d’humanitats introduïssin coneixements inicials d’aquelles disciplines científiques. I viceversa.

Crec que Kant l’ha va encertar de ple quan postulà la “insociable sociabilitat” que caracteritza als humans i que es troba en la base del progrés humà. Tinc per mi que a Kant li hagués interessat i potser entusiasmat la concepció darwiniana de l’evolució de la vida i la genètica contemporània. Seria un humanista científicament informat. 

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment