spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article ARA (octubre 2015-2): "JxSí-CUP: estratègia i lideratge"

Quan s’entra en períodes polítics presidits per projectes ambiciosos que possibiliten diversos escenaris, i davant dels que es disposa de brúixola però no de mapes precisos, esdevé important saber analitzar els punts forts i dèbils de les diferents estratègies i dels actors implicats. Hi ha dos errors habituals que cal evitar relacionats amb l’estratègia i el lideratge. D’una banda, sobrevalorar les pròpies forces, menystenir les de l’adversari i calcular malament els moments decisius (gestió del temps). D’altra banda, no comptar amb els lideratges adequats en termes de competència tècnica i d’autoritat moral.

 

El primer és un error freqüent. Els exemples més vistosos, per no parlar d’errors polítics que sempre son més interpretables, son els vinculats a fets bèl·lics que denoten errors d’estratègia i de càlcul per part d’aquells que creien tenir controlada la situació. A Gaugamela (331 aC), el rei persa Dario no va saber contrarestar l’estratègia d’Alexandre ni aprofitar la superioritat numèrica del seu exèrcit, quatre o cinc vegades més gran que el dels macedonis; els romans es van precipitar en els seus càlculs optimistes a la batalla de Teutoburg (9 dC) contra els germànics i en la batalla d’Adrianópolis (378 dC) contra els gots; la cavalleria francesa va sobrevalorar-se a si mateixa davant les visiblement inferiors tropes angleses a Agincourt (1415) –en la batalla que emmarca el famós discurs We few, we happy few” de l’Enric V de Shakespeare; la línia Maginot, que s’aturava a Bèlgica, va ser un greu error de càlcul francès davant Alemanya abans de la segona guerra mundial; etc.

 

El segon error, no comptar amb bons lideratges, esdevé decisiu en els projectes polítics que presenten notòries dificultats. La decisió sobre qui lidera un projecte no resulta indiferent respecte al seu resultat final. El “factor humà”, com il·lustra la coneguda novel·la de Graham Greene, resulta un element decisiu pel resultat final dels projectes.

 

Un bon lideratge no és garantia d’èxit, però un mal lideratge ho és sovint de fracàs. L’actual procés vers la independència de Catalunya necessita combinar l’energia de diferents elements: ciutadans, professionals, partits, organitzacions civils, així com saber administrar bé les tensions internes, externes i la gestió dels temps. Tot això requereix lideratge. Un bon lideratge.

 

Naturalment, el què, el cóm i el quan del projecte importen. Tanmateix, si no s’encerta en el qui tota la resta pot acabar fracassant. Fins i tot amb el rigor, la preparació, l’experiència i la racionalitat no n’hi ha prou. Cal afegir un element a un bon lideratge que podem anomenar posseir una intuïció reposada sobre com enfocar els reptes de futur. Alan Turing va estudiar el paper de la intuïció en l’àmbit de les matemàtiques, una perspectiva que pot semblar sorprenent. Es tracta de la capacitat d’establir una anticipació mental de l’articulació dels fets que ajudin al raonament estrictament lògic o argumentador a arribar a conclusions a les que per si sol no arribaria. Es a dir, una capacitat addicional que, malgrat no pot expressar-se en forma d’algoritme matemàtic o d’inferència lògica, permet resultats més complerts en l’anàlisi dels factors i de les conseqüències de les accions. En l’àmbit polític aquesta vindria a ser una capacitat que tenen sovint els estadistes.

 

Bona part de la ciutadania de Catalunya, especialment aquells que han votat alguna de les dues forces independentistes, però no només ells, resta avui expectant davant de les negociacions entre JxSí i la CUP per la formació de govern. Sembla obvi que resulta convenient evitar errors tant en els càlculs sobre les fortaleses pròpies i les alienes, com en la gestió del temps i l’elecció dels lideratges.

 

Tres qüestions bàsiques s’albiren en la base d’un acord entre les dues formacions independentistes: 1) establir un “gir d’esquerres” en les polítiques socioeconòmiques i un gir en favor d’un aprofundiment democràtic –aquí hi ha marge per l’acord, no hi veig dificultats insalvables; 2) posar les bases del marc i mètodes d’un procés constituent a Catalunya –encara hi veig menys dificultats; i 3) dibuixar els lideratges institucionals, especialment el del govern.

 

Entenc que la CUP no vol arribar ni a que hi hagi noves eleccions a principis del 2016, ni a defenestrar políticament a Artur Mas en el sentit que no estigui en el govern. Això significaria donar-lis un regal, una victòria, als adversaris del procés, cosa que probablement tindria a més conseqüències, i no precisament en la millor direcció.

 

Resulta clau per a l’èxit d’un procés de l’envergadura política com l’actual triar un lideratge dotat de prestigi, solidesa i d’intuïció reposada. Ningú és imprescindible, però alguns son més prescindibles que altres. Crec que un canvi de lideratge comportaria en aquests moments un debilitament del procés, a més de no ser entesa ni per la majoria de l’electorat ni pels actors internacionals.

 

Crec que l’actual president hauria de seguir sent-t’ho. Com a “second best” hi ha solucions d’enginyeria institucional que permetrien que Artur Mas, no essent formalment president, mantingués el lideratge polític pràctic del procés. Aquest és el punt fonamental. I evitar noves eleccions.

 

Espero que hi hagi acord el més ràpid possible i que sigui solvent, tant en relació al què, com en relació al qui. El com i el quan es poden esquematitzar i projectar, però no poden fixar-se amb precisió en estar condicionats pel desenvolupament pràctic de la legislatura. La majoria del país espera acords que reflecteixin professionalitat i responsabilitat. No fem tonteries, si us plau.

 

Posar un nou color al mapa no resulta comparable en ambició a la decisió sobre si un govern ha de ser més de dretes o més d’esquerres. El primer és un objectiu molt més decisiu tant per les generacions actuals com per les generacions futures. Cal retenir el que deia A. Turing: ”Només podem veure poc del futur, però és suficient per adonar-nos de que hi ha molt per fer”. 

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment