spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article ARA (octubre 2015): "El centre de gravetat"

En física clàssica, el centre de gravetat d’un cos és el punt on s’aplica la resultant de les forces gravitatòries que actuen sobre ell. Quan el cos està situat en un camp gravitatori molt homogeni, per exemple, el de la terra, el centre de gravetat i el centre de massa del cos coincideixen quasi sempre. Segons on estigui situat aquest centre, però, el cos serà més estable o més inestable respecte a la terra. Si parlem, per exemple, d’una copa de cava molt estilitzada, el seu centre de gravetat estarà situat en una posició més allunyada de la taula que en el cas d’una copa amb un peu pesant. La primera copa serà més inestable que la segona (cosa que es comprova sovint en les celebracions: les copes de cava llargues son les que més sovint es trenquen).

 

Els hi comento això per mostrar l’encert que ha significat des del primer moment que el “centre de gravetat” del procés polític del país cap a la independència estigui situat a Catalunya i que no respongui a una lògica política espanyola (com va ser el cas, per exemple, del frustrat procés de reforma de l’Estatut, o seria el cas si s’entrés en una potencial reforma de la Constitució espanyola que les forces polítiques catalanes mai podrien dirigir ni controlar). L’experiència mostra d’una manera incontestable que quan en el tema nacional-territorial no es controla des de Catalunya l’agenda dels continguts ni el mètode de les negociacions, el resultat sempre és precari pel país, malgrat s’estableixin finalment acords (que després s’interpreten políticament i jurídicament sempre de manera favorable als poders de l’estat en no haver-hi procediments neutres de control o la possibilitat de desentendre’s dels acords previs). També forma part de l’experiència la reiterada vulneració dels acords per part de les institucions de l’estat. Seria estúpid no aprendre del passat i tornar a les ingenuïtats pretèrites.

 

Potser el centre de gravetat del procés varií de posició en el futur, però caldrà que ho faci en relació a actors internacionals, i mai respecte només a actors espanyols. Les relacions hauran de ser multilaterals, mai bilaterals. En definitiva, crec que seria un error de primera magnitud que després de les eleccions del 27-S les institucions i partits catalanistes tinguessin la temptació d’entrar en una dinàmica de reforma constitucional, la qual sempre estarà presidida per una lògica política “espanyola”. Ja no estem aquí. El procés actual ha permès passar dues o tres pantalles endavant. El que s’hauria de negociar, en tot cas, és el quan i el com sobre la realització d’un referèndum a Catalunya sobre la independència, una qüestió que veig del tot improbable, per no dir impossible, de negociar bilateralment, tant per raons relacionades amb la història i la situació jurídica actual com per raons de la cultura política i dels desfasats marcs mentals que encara mostren els actors polítics espanyols (fins i tot els més “il·lustrats”). 

 

Els resultats de les eleccions del 27-S han reforçat el procés. Han situat el seu centre de gravetat més a prop del país, l’han estabilitzat. L’alta participació i el clar resultat d’escons legitimen al proper govern per implementar una síntesi dels programes que les dues forces que conformen la majoria de 72 escons han presentat a l’electorat. És la primera vegada en tota la història del catalanisme polític, des dels segle XIX, que hi haurà un govern de la Generalitat que s’ha presentat amb un programa inequívocament favorable a la independència del país.

En relació als vots, crec que la conclusió més sensata és dir que no sabem quants ciutadans hi ha favorables a la independència. Tampoc sabem quants n’hi ha en contra. Això només es pot saber amb la celebració d’un referèndum a l’escocesa. Regles clares i amb una pregunta també clara sobre la qüestió. De fet, el sistema de partits està experimentant molts canvis, però el vot de la ciutadania resulta molt estable a l’interior dels dos blocs favorables o no a la independència. El que canvia és el pes relatiu dels partits dins de cada bloc.

 

Cal que el proper govern de la Generalitat sigui un govern fort. Caldrà fer polítiques econòmiques i socials parcialment diferents. I a vegades caldrà anar més enllà del marc legal actual, amb mesures orientades a augmentar la competitivitat, combatre la pobresa, inclosa la pobresa infantil i energètica, disminuir les desigualtats, incidir de manera clara en el desnonaments, millorar els serveis educatius i sanitaris (cal arraconar, no aplicar, per exemple, la llei Wert a Catalunya). Cal també incidir i donar senyals d’aprofundiment democràtic, disminuint el frau fiscal i anul·lant la corrupció, així com endegar un procés constituent participatiu de caràcter civil. I evidentment reforçar les estructures d’estat necessàries per l’èxit del procés. D’altra banda, cal implementar una acció exterior més intensa i més extensa respecte al que s’ha fet en el període anterior (tot i que crec que el que s’ha fet ha estat ben orientada).

 

El procés s’ha anant reforçant gràcies a l’ impuls de la ciutadania, de la societat civil i dels actors polítics implicats. Però és ara quan entra en la seva fase decisiva. Dues qüestions fonamentals son exigibles a la classe política: responsabilitat i professionalitat. No son el mateix, es pot tenir una sense tenir l’altra. I resulta també evident que no és el mateix governar que estar a l’oposició.  Molt bona part de la ciutadania, també de la ciutadania que no els ha votat, està esperant que els càrrecs institucionals de JxSí i de la CUP entrin en una dinàmica d’acords a partir de distingir el que és realment fonamental i el que és secundari. Una dinàmica d’acords que, la veritat, no veig difícil d’assolir, més enllà de qui ha de ser el proper President (que crec hauria de continuar essent qui ha liderat políticament el procés fins ara –resulta bastant  ridícul que la situació canviï pel fet de que JxSí hagi aconseguit 62 diputats en comptes de 63 ... per favor !)

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment