spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article ARA (gener 2014 -1): "Cadires petites"

 

Sembla que el PSC ha volgut afegir components particulars a la crisi general que viu la socialdemocràcia europea. En aquest cas, la renúncia definitiva a tenir el centre de gravetat situat a Catalunya i esdevenir, ara ja “sense complexos”, la delegació regional del PSOE. És un pas que allunya al partit de la seva història recent (des del franquisme). Això no és cap bona notícia pel catalanisme polític. El PSC, malgrat totes les limitacions i matisacions que convenen al cas, estava situat fins ara dins de l’espectre del catalanisme de centreesquerra. El seu gir actual el situa com un mer satèl·lit de l’espanyolisme. De fet, en el seu enfocament actual, el PSC queda dissolt en termes de decisió pròpia. Les aparences de “coordinació” amb el PSOE a la pràctica signifiquen simplement “submissió” formal al centreesquerra espanyol.
Es pot defensar que aquesta és una posició legítima. Tanmateix, les incoherències del partit resulten flagrants. Varen començar la legislatura dient que s’abstindrien sempre sobre la qüestió territorial, una posició bastant incomprensible per un partit seriós a Catalunya. A continuació es manifestaren a favor de que es realitzés una consulta als ciutadans de Catalunya per a que es pronunciessin sobre el seu futur polític, però a condició que sigues una consulta “pactada” amb el govern central. Quan des del Parlament de Catalunya s’inicia el procés per sol·licitar la transferència de competències per a canalitzar aquest pacte, la posició del partit és votar en contra. La justificació és circular: votem en contra perquè no es tracta d’una consulta pactada i no es pot sol·licitar que sigui pactada sense haver-la pactat prèviament (ni el “Polònia” ho supera!). Finalment, el PSOE s’inventa a Madrid una inútil iniciativa de fer una mena de subcomissió al parlament central per tractar el tema territorial, sense pactar-la amb ningú (!).  
Tant el PSOE com el PSC estan actualment molt lluny de la modernitat. El seu projecte de “federal” només en té el nom. També s’anomena federal el partit (“Comité Federal”, etc) quan no és sinó un partit com quasi tots els altres, unitari i jeràrquic. De fet, no son federals ni ells mateixos. Però el tema central no és aquest, sinó les idees, els projectes i les estratègies. I el PSOE és un partit caracteritzat per un profund i inherent nacionalisme espanyol. Un nacionalisme d’estat de perfil jacobí. La “igualtat” es veu predominantment en termes d’uniformitat. El pluralisme nacional molesta, els hi resulta un tema incòmode. Uniformisme nacional republicà i centralització per evitar “privilegis”. França en l’horitzó. Jacobinisme pur. Recordem que a la revolució francesa es combatia el federalisme en nom de la “democràcia”. D’una concepció uniformista de democràcia.
Si els socialistes volguessin ser autènticament federals haurien de sortir del localisme espanyol afrancesat on estan situats des de fa molt anys i mirar més lluny. Per exemple, mirar les posicions del New Democratic Party canadenc (NDP) sobre què significa el federalisme en una democràcia plurinacional. No el federalisme en una democràcia uninacional, com Alemanya o els USA, sinó en una democràcia plurinacional, com Canadà. És fàcil. Que mirin només el document “Quebec’s Voice and Choice for a Different Canada. Federalism, Social-Democracy and the Québec Question” (2005). És un document curt. El NDP no és un partit quebequès, és un partit canadenc. Aposta, d’una banda, per la renovació del federalisme plurinacional i, d’altra banda, per la renovació de la socialdemocràcia en les seves condicions socioeconòmiques i nacionals. Reconeixement nacional, augment de l’autogovern, asimetries federals, respecte a la dignitat col·lectiva, flexibilitat procedimental, socialdemocràcia allunyada del jacobinisme, dret a l’autodeterminació del Quebec. Al seu costat, la declaració de Granada (2013) del PSOE resulta simplement ridícula, patètica, un mer intent de salvar els mobles de “l’estat de les autonomies”.
Escric aquest article des de la tristesa. El PSC va ser un partit de clares arrels antifranquistes. La seva posició en el tema clau de la llengua fins ara ha estat impecable, defugint posicions lerrouxistes de divisió de la societat per motius lingüístics. L’època de Pasqual Maragall a l’alcaldia de Barcelona va ser una de les més brillants de la ciutat, ben enfocada i impulsant unes perspectives de futur que encara perduren. Tot aquest capital col·lectiu està essent defenestrat pels actuals dirigents del PSC. Com s’explica?. Un dels dirigents del partit (que no pertany al sector “crític”) em va donar una resposta sintètica: “Mira Ferran, em va dir, es poden ideologitzar molt els arguments, però, de fet, els membres de la direcció actual van només a conservar les seves cadires de poder, encara que aquestes siguin cada vegada més petites”.
Decadència socialista. Una llàstima pel partit, una llàstima pels ciutadans, una llàstima pel país.

 

 

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment