spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article ARA (febrer 2013 - 2): "Corrupció: parlar menys i fer més""


La corrupció existeix tant en l’àmbit públic com en l’àmbit privat, però és en el primer, especialment quan afecta als governs, quan té més repercussions socials. En termes generals, inclou tot un conjunt de pràctiques, com l’enriquiment delictiu, els suborns, l’intercanviï o compra de decisions públiques favorables, el nepotisme, el caciquisme i les xarxes clientelars, el finançament il•legal, la desviació de fons públics, etc.

No es tracta precisament d’una novetat. Hi ha constància de pràctiques de corrupció des de les antigues civilitzacions de Mesopotàmia i Egipte. També es donaren casos d’acusacions a la Grècia clàssica, fins hi tot en relació a personatges amb fama de íntegres (Pericles, Demòstenes, etc). A Roma la compra de vots i de càrrecs, així com les pràctiques “clientelars”, eren un signe de la influència i prestigi de determinats dirigents. La frontera entre la desviació de fons públics i els negocis privats era sovint difusa. I Maquiavel esmenta que difícilment un estat pot afirmar-se sense aquest tipus de pràctiques. En fi, es podrien citar molts casos en la història europea dels darrers segles, on principalment la noblesa civil i eclesiàstica forçava el canvi de càrrecs, interpretava les lleis d’acord amb interessos particulars i establia comportaments que avui qualificaríem de mafiosos.  

En el segle XX, la corrupció ha format part dels règims populistes totalitaris, tant de dretes com d’esquerres. En les democràcies liberals actuals, la situació sembla ser bastant diferent segons els estats. Dic sembla ser perquè, per definició, resulta difícil per no dir impossible, fer rànquings amb criteris objectius sobre pràctiques de corrupció. El més conegut és el que ofereix anualment Transparency International, però està basat en les percepcions subjectives dels ciutadans sobre el grau de corrupció dels seus estats respectius. En termes europeus, i en contrast amb el països llatins i de tradició catòlica, l’actitud i mentalitat impulsada per l’ètica protestant sembla ser un element diferenciador favorable contra les pràctiques de corrupció. Les democràcies que semblen ser menys corruptes són les nòrdiques i algunes centreeuropees. En el cas espanyol, les evidències indiquen que aquí “qui la fa, no la paga, sinó que més aviat la cobra”. La legislació i els procediments de control resulten molt lleugers. Semblen pensats per a que les coses segueixin igual.


És  veritat que la majoria de polítics de les democràcies són honrats, però també ho és que la majoria de les pràctiques de corrupció no es coneixen ni es coneixeran mai. El fet bàsic d’aquestes pràctiques és la interrelació entre el món econòmic i financer (grans empreses, bancs i lobbies) amb els governs, partits i administracions dels diferents nivells territorials. Altres factors que faciliten aquestes pràctiques són la connivència de silenci amb alguns grups mediàtics; la lentitud, sovint exasperant, dels tribunals de justícia, així com la seva habitual politització que dilueix la separació de poders (tribunals suprems, constitucionals); la manca de medis d’investigació pròpia dels procediments de control (tribunals de comptes); la opacitat informativa a l’interior de la mateixa administració pública; la manca d’incompatibilitats entre les esferes pública i privada; les competències en urbanisme del poder local; la manca de control efectiu del “gran frau” fiscal (es persegueix més eficaçment el petit frau que el gran frau); la prescripció dels delictes de corrupció; les amnisties fiscals; o el finançament il•legal dels partits polítics.

Els efectes de la corrupció són múltiples: desprestigia no només al corrupte i al seu partit o institució, sinó al conjunt del sistema polític -augmenta l’escepticisme i el desinterès de la ciutadania pels afers públics; redueix l’eficiència (quan una empresa rep una adjudicació a través de suborns no té perquè ser la més eficient); redueix les inversions i fa créixer tant l’economia submergida, com l’opacitat del frau fiscal i les desigualtats en la distribució de renda, etc.

El combat contra la corrupció constitueix un dels objectius permanents per assolir una democràcia de qualitat. Contra aquestes pràctiques hi ha remeis polítics, institucionals, econòmics, mediàtics, legals, administratius i culturals. Cal procedir a una implementació creïble de mesures. Però seria millor fer-les a partir, no de pactes entre partits –que són actors involucrats en allò que es vol corregir, sinó a través persones independents i coneixedores de les pràctiques de corrupció en els diversos àmbits implicats en el tema.

Nota final. Per a que Catalunya es doti d’una democràcia pròpia i de qualitat cal que la Generalitat compti, a més, amb una sòlida política exterior i amb uns serveis competents d’intel•ligència. L’estat els té i els fa i farà servir constantment. Es tracta de dues “estructures d’estat” bàsiques per encarar professionalment el procés polític actual.

 

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment