spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article ARA (febrer 2013 - 1): "Lideratge i més societat, un govern millor"

Tant en l’esfera privada com en l’esfera pública, el lideratge constitueix un element clau per l’èxit dels projectes, especialment quan són ambiciosos i suposen canvis dels objectius i pràctiques habituals. Cal que el lideratge sigui de prestigi de cara endins per a que sigui reconegut i eficient de cara enfora. En els projectes col•lectius no es pot avançar amb contundència quan es tenen peus de fang. Un dels terrenys on aquesta formulació general adquireix unes dimensions més notòries és el de la política democràtica.

En el context de Catalunya, tot indica que el lideratge està actualment ben cobert. CiU i ERC tenen una responsabilitat compartida. L’ estabilitat del Govern resulta una condició necessària, tant per gestionar el país de la manera més harmònica possible en l’àmbit socioeconòmic, com per incentivar la internacionalització política i econòmica de primer nivell que el país necessita -amb suport dels sectors polítics i socials que donen suport al “dret nacional a decidir”. En els objectius bàsics del país cal garantir que no hi hagin fissures.

Tanmateix, seria un error que el Govern i els partits que li donen suport creguessin que es poden enfrontar tot sols a les adversitats que es trobaran tant en l’escenari de l’estat com en l’escenari internacional. Un dels havers més destacats de Catalunya és la solvència pràctica i intel•lectual de determinats sectors de la seva societat civil. En el món empresarial, universitari, de la recerca, dels col•legis professionals, de l’associacionisme, etc, hi ha tota una sèrie de recursos humans que no han estat massa “explotats” políticament. En els àmbits de les infraestructures, del benestar, de les comunicacions, de l’energia, de la sanitat, de la ciència, de l’ecologia, de l’educació, de la cultura, etc, hi ha actors socials de qualitat i amb vocació de país, capaços d’aportar bones idees, projectes i estratègies, i que no han rebut prou atenció fins ara per part de les institucions públiques. Es tracta d’actors, diguem-ne, llegits i viatjats. Actors informats, analíticament solvents i que pensen el país en termes de modernitat i de futur. Caldria que des del Govern s’optimitzessin tots aquests recursos i energies. Crec que falten ponts entre el Govern/administració i els sectors més dinàmics i preparats de la societat catalana. Aquí, algunes pràctiques de països anglosaxons (p. ex, les Royal Commissions) són una referència clara, al igual que les experiències, més conegudes, de la gestió pública-privada.

Resulta obvi que a Catalunya la qüestió nacional i la qüestió social estan imbricades. I ho haurien d’estar molt més els objectius i les estratègies en ambdós àmbits, també per part dels partits catalanistes de l’oposició (el PSC s’està convertint en un partit de psiquiàtric). Això s’emmarca en un dèficit fiscal escandalós i en l’actuació d’un govern espanyol que incompleix sistemàticament els acords previs (8600 milions d’euros) i que actua, en contra de les indicacions europees, d’una manera molt deslleial respecte a Catalunya -centrifugant el dèficit i no assumint la seva part proporcional, que és la més gran del conjunt; no aplicant-se a sí mateix allò que exigeix a les comunitats autònomes; mantenint Ministeris sencers inútils i redundants; tancant la porta sistemàticament a acords territorials equitatius, etc.

Des de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, el marc legal espanyol s’ha transformat en un marc hostil a Catalunya. A més, les pràctiques del govern central constitueixen una font sistemàtica d’ofegament econòmic i fiscal. Tal com s’ha interpretat la Constitució i tal com els governs centrals l’apliquen, un munt d’articles i de pràctiques s’han convertit en bombes contra l’autogovern: interpretacions homogeneïtzadores de la “unitat de mercat”, de la noció d’igualtat, dels drets, lleis de bases, lleis orgàniques, etc. Una de les conclusions de l’actual política comparada d’estats plurinacionals, és que les versions unitaristes de la igualtat de ciutadania i de la sobirania popular, ja siguin de caràcter no democràtic o de caràcter jacobí, esdevenen versions que, en atemptar contra el reconeixement i l’acomodació del pluralisme intern, també ho fan contra els mateixos valors liberal-democràtics. En aquests casos, els ciutadans de les minories permanents de caràcter nacional són tractats de manera desigual com a ciutadans de segona, tot en nom de la “igualtat de ciutadania”.

A Catalunya, la congruència entre les institucions -Govern, Parlament, Ajuntaments, etc- i la societat civil resulta imprescindible en aquests moments de canvi. Però encara ho és més la interrelació entre aquests dos àmbits del país. Si políticament hi ha un bon lideratge i més societat, també hi haurà millor govern. I Catalunya pot ser imparable.

 

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment