spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article ARA (Desembre 2012): "L'hora del país, l'hora del futur"

Les passades eleccions al Parlament han produït dos resultats bàsics. En primer lloc, han suposat l’afirmació d’una majoria independentista explícita (els 74 diputats de CiU, ERC i la CUPS) i d’una majoria encara més amplia a favor del referèndum sobre la independència (87 diputats, els anteriors més els 13 d’ICV), que representa un 64’44% d’escons obtinguts amb una alta participació (69%). Aquest primer resultat és el que ha destacat majoritàriament la premsa internacional. A més, crec que els 20 diputats del PSC no poden afegir-se sense més al bloc unionista-espanyolista que conformen PP i Ciutadans que només suma 28 escons de 135. En segon lloc, els resultats mostren una pluralització del vot dins del bloc independentista, que ve a indicar el desig de l’electorat de que el procés vers l’estat propi sigui clar i s’efectuï amb un gir en les polítiques socials. Tanmateix, es tracta de dos resultats que poden entrar en contradicció i que dificulten la formació del Govern en una legislatura que no és com cap de les anteriors.

El nou Govern de la Generalitat  haurà d’afrontar dos reptes bàsics. D’una banda, liderar el procés de convocatòria d’un referèndum que permeti als ciutadans de Catalunya decidir si volen constituir-se o no com un nou estat europeu. D’altra banda, la gestió d’una crisi que no ha provocat el Govern, però a la que ha de donar resposta essent una mera comunitat autònoma, és a dir, sense tenir capacitat de decidir en matèria econòmica ni de canviar per sí sola el crònic espoli fiscal que pateix Catalunya des de fa dècades. I tot apunta a que l’estat espanyol, dèbil a nivell internacional i mal dirigit des d’un govern institucionalment deslleial i amb vocació recentralitzadora, no canviarà d’objectius ni d’estratègia.

Cap d’aquest dos reptes és fàcil. Per resoldre’s amb èxit es necessita un lideratge polític  clar, rotund i eficient. Tant de cara endins del país, com en l’àmbit internacional. En aquesta legislatura, sobretot en aquesta, cal que el país compti amb un govern estable i amb ambició política. Un govern que pugui avançar amb confiança i seguretat per encarar aquells dos reptes. Els resultats electorals indueixen un acord CiU-ERC com el més probable.  S’entén que ERC, tant per motius de caràcter històric –conseqüències negatives de pactes de govern anteriors, com per mantenir un perfil propi, no vulgui entrar en un govern de coalició. Això s’entén, però el temps dirà si questa va ser la millor opció pel país.

El moment és tan decisiu que la responsabilitat política de CiU i d’ERC, en primer lloc, però també d’ICV, del PSC i de la CUP esdevé una responsabilitat històrica. És el moment de mostrar al món que se sap prioritzar els objectius i les estratègies de país per sobre dels objectius i les estratègies de partit. Això es diu molt, però fins ara s’ha practicat poc. I és el que crec que la majoria de ciutadans està esperant dels dirigents polítics.

El proper Govern no pot ser un “govern més”. La política exterior de la Generalitat serà un factor clau. Cal un Govern que generi confiança, compromís i il•lusió de futur. Seria convenient que inclogués persones professionalment solvents i de criteri polític contrastat. Persones que fossin fàcilment acceptades per la majoria de la societat catalana que està a favor de que Catalunya exerceixi el dret democràtic a decidir. Cal teixir complicitats entre els partits del Parlament que volen un estat propi. I cal un Govern que estableixi sintonies entre les institucions i la societat civil. Fa temps vaig proposar al President Mas que des del Govern s’impulsessin equips del tipus de les “Royal Comissions” britàniques, que elaboren informes i recomanacions pràctiques a l’executiu en àmbits decisius.

Però l’oposició tampoc pot actuar com fins ara. Ha de ser la d’un país que es planteja el repte col•lectiu més important que una nació sense estat es pot plantejar, la de ser un actor propi dins del concert dels estats del món. Això obliga a distingir entre àmbits i entre partits. ERC passarà a ser una oposició que no podrà fer més que oposar-se poc. Pot introduir cert “gir social” –que serà escàs donades les circumstàncies, però no pot deixar caure al govern. La seva responsabilitat institucional va més enllà dels seus vots. També seria desitjable que ICV, i també el PSC, tinguessin la projecció del país al cap juntament amb el seu accent d’esquerres, més que la seva vocació permanent de crítica a CiU. Pensar només en termes tradicionals de dreta-esquerra resulta avui obsolet si no es qüestiona el caràcter nefast de l’Estat on es donen aquestes relacions. Com a país avui ja no som aquí. Cal defugir els autogols, les divisions, i les tàctiques de regat curt.

Difícilment viurem en el futur un temps tan decisiu com aquest. Si les coses es fan bé, una Catalunya independent és més que possible. La unitat d’acció entre els partits catalanistes i entre les institucions i la societat civil són dues condicions imprescindibles per a que Catalunya s’alliberi, democràticament, d’un estat antiquat que explota i espolia econòmicament als ciutadans catalans, que incompleix sistemàticament els acords, i menysté al país en els àmbits intern, internacional, social, lingüístic i cultural. És l’hora del coratge i del fair play entre els partits catalans. És l’hora de la professionalitat des de la complicitat. És l’hora de la responsabilitat i de la generositat. És l’hora del país. És l’hora del futur.

 

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment