spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article ARA (desembre 2011): "Un vaixell sense capità"

 

Al vaixell de la Unió Europea (UE) presenta unes importants vies d’aigua en aquest context de crisi econòmica i financera. En els seus primers cinquanta anys de vida (període 1957-2007), la UE ha pogut mostrar tres grans èxits: 1) el manteniment de la pau entre els seus socis desprès dels horrors de la segona guerra mundial; 2) la creixent ampliació dels seus membres fins arribar a una Unió de 27 estats; i 3) una creixent integració econòmica, des dels inicis d’un “mercat comú” entre pocs països fins a l’establiment d’una moneda única per part dels 17 estats europeus.
 
Tanmateix, el fracàs del Tractat Constitucional (2004) i, sobre tot, la crisi financera (2008), han mostrat les debilitats estructurals d’una organització que viu hores molt baixes i que no entreveu cap voluntat immediata de recuperació.
 
Alguns analistes assenyalen que la causa és el crònic “dèficit democràtic” que mostren les institucions de la UE. No crec que aquesta sigui la situació. El dèficit no és de caire democràtic, sinó més profund. Es tracta d’un dèficit polític. És a dir d’un dèficit anterior al de caràcter democràtic. Ja m’agradaria, en tant que europeista, viure en una Unió Europea que “només“ mostrés un dèficit democràtic. Això voldria dir que viuríem en una unió política dotada d’institucions i processos de decisió col·lectiva de caràcter elitista, però que funcionarien integradament. Però aquest no és el cas. La crisi actual ha fet ben palesa la crisi de governança de les institucions europees, fins i tot en el terreny d’un dels “èxits” del període anterior: la governança econòmica.
 
Els procediments institucionals no estan funcionant. La Comissió Europea es actualment un actor arraconat pels principals estats de la Unió. El Parlament Europeu està quasi desaparegut. El rol de H. Van Rompuy, primer president del Consell Europeu i de C. Ashton, Alta Representant de la Unió per Afers Exteriors resulta inexistent, quasi ridícul. Cap polític de la Unió està realitzant funcions de lideratge. Els líders de la Unió són tots de segona o tercera fila. La UE és un vaixell sense capità. Les veus cantants les porten A. Merkel i N. Sarkozy, que son dirigents de dos estats membres de la Unió, però que no són dos dirigents de la Unió. El centre de gravetat polític el tenen en els seus països, més que en la UE.
 
La situació és molt greu. Fins i tot deixant de banda l’escàs paper que la UE juga a l’escena internacional, el que està en joc és el model europeu de convivència entre l’economia social de mercat i unes democràcies liberals que han estat una referència de prestigi per tots els estats del planeta. Molts ciutadans apuntem a la necessitat d’una integració política efectiva –més enllà de la retòrica i del bla bla bla que tant agrada als dirigents europeus quan tracten de cobrir la seva inoperància. “Fets, no paraules” es una consigna associada als escrits d’Esop de la Grècia clàssica, i que ja va ser adoptada per la Unió Social y Política de Dones (WSPU) a principis del segle XX. Es tracta d’una consigna que els europeus necessitem complir per tal d’optimitzar les decisions col·lectives que ens afecten, tant davant d’altres competidors actuals i emergents, com dels agents financers, internacionalitzats des de fa temps.
 

La manca de voluntat política i de líders europeus creïbles està hipotecant el futur de les properes generacions. Sobra mala retòrica i manca projecte i lideratge. La UE no havia tingut una crisi d’aquestes dimensions des de la seva fundació. Els “pares d’Europa” (Schuman, De Gasperi, etc) no podrien estar contents amb el desgavell i la falta de perspectiva actuals. Europa s’està convertint en un conjunt de petits parcs temàtics. El vaixell pot naufragar. I pot venir el temps del salvi’s qui pugui. Una situació gens desitjable, però que podria marcar el fracàs final d’un projecte prometedor que podia haver estat i no va ser.

 

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment