spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   

Fa unes setmanes vaig rebre la proposta d'encapçalar la llista d'ERC a les eleccions al Congrés per part del futur nou president del partit Oriol Junqueres i del seu equip. És una proposta que, òbviament, agraeixo. 

Crec que pel futur de Catalunya és important que ERC sigui un partit fort, ben dirigit, ben organitzat, amb una estratègia i un lideratge clars. Un partit amb projecció internacional i amb un discurs i pràctiques renovades sobre l'emancipació nacional, els valors democràtics i una perspectiva emancipativa liberal d'esquerres. Aixó fa que simpatitzi amb la renovació que representa Oriol Junqueres pel futur d'aquest partit.

Tanmateix, després d'analitzar les principals dades i variables d'aquest moment politic concret, les conseqüències de l'avençament electoral, la situació fragmentada actual de l'independentisme, i l'actuació previsible en el futur Congrés de Diputats, he arribat a a la conclusió que aquest no es el moment i que la meva funció serà més útil pel país en el lloc i activitats professionals que desenvolupo a l'actualitat.

No hi ha hagut cap altra element "extern" (dirigents d'ERC, d'altres partits, d'organitzacions, etc) que hagin influit en la meva decisió. Mai he parlat amb Jonqueres de qui havia de ser en concret el numero 2, 3, etc de la llista. Aixo es deixava per parlar-ho despres de la meva possible acceptacio de la proposta. Aixi, no son encertades les versions periodistiques de la noticia de que la meva no acceptacio de la proposta es deuen a no haverd'enfrontar-me amb un altre candidat intern, etc. Son noticies simplement falses. I ho deixo aqui: no vull contribuir a enrarir l'ambient preelectoral del partit.

Des de d'aqui desitjo el millor per les persones que finalment conformin la llista d'ERC al Congrés, així com pel procés de renovació interna d'aquest partit. Un partit que el pais necessita que sigui excel·lent, modern en la renovació de l'independentisme, al màxim de transversal en la seva identitat nacional  i un partit amb vocació de govern. Molta sort  a tots !

Categories: Bloc de notes

Comments

# Marita Viscarro
lunes, 1 de agosto de 2011 17:37
Benvolgut professor Ferran Requejo,
Celebro que hagi refusat encapçalar la candidatura d'ER als propers comicis generals. Ho celebro per vostè, no es pot apedaçar un teixit esfilagarsat amb roba nova ni emplenar amb vi nou la bóta vella. El partit històric de Macià -li ho dic amb profunda tristesa- és avui un futur cadàver polític. Arruïnat per lluites caïnites que l'enceguen, pateix una malaltia crònica incurable: alienació per dèficit democràtic. Com pot aglutinar un partit tan malalt interiorment l'antic i el nou independentisme? És una llàstima que perdem el temps i l'energia en projectes obsolets.
Desitjo que la seva veu lúcida, que segueixo a traves dels seus llibres i articles, pugui adherir-se a d'altres formacions més sanes, que apleguin en lloc de dividir.
Penso en la nova assemblea de Catalunya: l'ANC. Necessitem que comenci a caminar, que reuneixi sota un full de ruta clar els qui som partidaris d'un estat propi, que contempli la diversitat de parers com a riquesa, que ens integri en un tot coherent i ens entusiasmi per fer camí plegats.
Li desitjo un bon estiu professor Requejo, rebi la meva consideració i salutació cordial. Atentament,
Marita Viscarro Aubeso
martes, 2 de agosto de 2011 5:46
L'independentisme a casa nostra s'ha perdut en debats sobre tàctica estèrils i s'ha trencat per culpa d'aquests debats tàctics. És una llàstima. Col·laborar amb les formacions regionalistes per portar-les cap a les nostres posicions i evitar l'aïllament associat a l'extremisme o mantenir-se ferm en una posició per no perdre el nord? Exercir de pol de l'independentisme transversal o exercir de pal de paller de l'esquerra del país? Són tàctiques. És una llàstima que aquestes tàctiques acabin generant l'odi que la Marita Viscarro mostra. Un odi absurd que només serveix als que defensen el contrari del que ella diu defensar. El més trist és que totes aquestes tàctiques han de coexistir, per tant, fora bó que, en comptes d'odiar el que ha optat per un altre camí i acusar-lo de nosequè absurd i malalt (o no s'ha d'estar malalt per pretendre que ERC ha deixat de ser Independentista?), ens alegrem que cadascú des de la seva via comenci el camí. Des dels convergents fins al darrer reagrupat. Per això em sap greu que no hagi volgut visualitzar el canvi de tendència afegint-se a ERC. Sento que s'equivoca. Espero que no.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment