spacer
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Blog / Recent press articles

   
   
  Search   
Article ARA (juliol 2011): "ERC: renovació de futur"

 

Juntament amb el PSC, ERC ha estat el partit més perjudicat pel darrer cicle electoral (Parlament-Municipals). Paradoxalment, en el moment en que Catalunya compta amb més ciutadans partidaris de la independència, ERC ha tret uns resultats decebedors (paradoxa que s’amplifica quan es sumen tots els vots rebuts per partits independentistes). Molts independentistes han votat a forces que no ho són, sobretot a CiU. Son votants que estan, diríem, en stand by. Aquest és un indicador de que bona part d’aquests votants perceben que no tenen avui cap opció del tot fiable en termes de govern.
 
Malgrat que ERC segueix essent la tercera força municipal del país en nombre de regidors (1.384), a molta distància de la quarta força (PP: 473), aquesta dada no oculta un greu retrocés, especialment a les grans ciutats. En situacions crítiques resulta quasi inevitable que les organitzacions i els mitjans parlin de futurs dirigents, encara que aquest no és el millor procediment. Idealment, abans de saber qui es posa al davant d’un projecte s’hauria de saber quin és aquest projecte. Però això sempre és difícil: els debats d’idees i d’estratègies necessiten referents de lideratge. D’entrada crec que hi ha dues qüestions que ERC hauria de corregir:
 
1)      La lògica Tripartit-CiU. ERC hauria de trencar amb la lògica imperant dels darrers anys: la contraposició tripartit-CiU (ara empitjorada amb el paper del PP). Crec que es una lògica avui totalment desencertada pensant en els interessos del país. El govern tripartit del 2003 tenia sentit, ni que fos per consolidar una alternança després de 23 anys de governs de CiU. Va ser el període barroc i esgotador de la reforma de l’Estatut. En canvi, la decisió de recolzar un segon tripartit va ser molt menys clara tenint en compte que ERC es va oposar a l’Estatut finalment aprovat, i que el partit va ser literalment expulsat del primer tripartit. Molts votants no ho varen entendre. A més, malgrat la bona gestió d’algunes conselleries, el balanç final va ser deficient, tant per la manca d’èxit en el nou sistema de finançament com pel poc perfil propi i per les tensions i escissions internes. En termes de país, l’adversari d’ERC no es CiU, sinó aquells que s’oposen a un reconeixement i autogovern pròpiament nacionals i a un sistema de finançament no basat en l’espoli. Es un error oposar-se sistemàticament a CiU. ERC no pot tornar a pactar permanentment amb el PSC mentre aquest no deixi de ser una mera delegació regional del PSOE ni sàpiga qui és, què vol ser i cap on va. Ser “d’esquerres” i ser progressista no sempre coincideix, especialment en la qüestió nacional.  
 
2)      La lògica interna. ERC ha de tornar a perseguir ser un partit seriós i de govern. Tanmateix, sembla atrapat entre dues estratègies: la contraposició entre voler ser el partit de “l’esquerra nacional”, i voler ser alhora el referent independentista. Es poden fer moltes retòriques sobre la compatibilitat entre aquestes dues posicions, fins i tot sobre la seva necessitat mútua, però a la pràctica comporten tensions estratègiques. Si ERC opta per voler ser fonamentalment l’esquera nacional desdibuixarà de nou el perfil independentista i no recuperarà els votants perduts (i en podria perdre uns quants més). ERC pot contribuir a la renovació de la socialdemocràcia i ha de tractar de captar catalanistes d’esquerra, però la idea de que substituirà al PSC és una fantasia d’alguns dirigents que no respon a la realitat política i demogràfica del país. És important que ERC estigui ben situada i ben dirigida quan fracassi la proposta de pacte fiscal i entrem en una fase de radicalitat democràtica.
 
El procés de reforçament de l’independentisme necessita una ERC forta, que sàpiga on va i cóm hi va. És una organització amb bona implantació territorial. Seria nefast pel país que ERC esdevingués una organització marginal. “Gnothi seauton”, coneix-te a tu mateix, és també una bona idea per l’ERC actual.

 

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Subscribe to blog

Subscribe to my blog and you will receive the last entries in your RSS reader or by email

Subscribe by RSS
Subscribe by email

Per mesos
January 2023 (1)
February 2022 (1)
September 2018 (2)
July 2018 (4)
May 2018 (3)
April 2018 (1)
March 2018 (3)
February 2018 (1)
January 2018 (3)
December 2017 (1)
November 2017 (2)
October 2017 (4)
September 2017 (2)
July 2017 (2)
June 2017 (2)
May 2017 (2)
April 2017 (2)
March 2017 (3)
February 2017 (2)
January 2017 (2)
December 2016 (2)
November 2016 (2)
October 2016 (3)
September 2016 (1)
July 2016 (1)
June 2016 (2)
May 2016 (3)
April 2016 (1)
March 2016 (2)
February 2016 (2)
January 2016 (2)
December 2015 (2)
November 2015 (1)
October 2015 (2)
September 2015 (2)
August 2015 (2)
July 2015 (1)
June 2015 (3)
May 2015 (2)
April 2015 (1)
March 2015 (3)
February 2015 (2)
January 2015 (2)
December 2014 (2)
November 2014 (3)
October 2014 (2)
September 2014 (1)
July 2014 (3)
June 2014 (2)
May 2014 (2)
April 2014 (3)
March 2014 (1)
February 2014 (2)
January 2014 (3)
December 2013 (4)
November 2013 (1)
October 2013 (2)
September 2013 (2)
August 2013 (1)
July 2013 (1)
June 2013 (2)
May 2013 (2)
April 2013 (3)
March 2013 (2)
February 2013 (2)
January 2013 (1)
December 2012 (3)
November 2012 (2)
October 2012 (2)
September 2012 (2)
July 2012 (2)
June 2012 (3)
May 2012 (2)
April 2012 (2)
March 2012 (2)
February 2012 (1)
January 2012 (3)
December 2011 (2)
November 2011 (2)
October 2011 (2)
September 2011 (1)
August 2011 (2)
July 2011 (2)
June 2011 (2)
May 2011 (2)
April 2011 (2)
March 2011 (2)
February 2011 (1)
January 2011 (3)
December 2010 (3)
October 2010 (1)
September 2010 (1)
July 2010 (4)
June 2010 (3)
May 2010 (1)
April 2010 (3)
March 2010 (1)
February 2010 (5)
January 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment