spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article ARA (Gener 2011): "Govern: el requisit de l'ambició"

Tot indica que la majoria del país viu amb alleujament el canvi de govern a la Generalitat. El nou govern neix amb un cert temps de crèdit, posem, fins a les properes eleccions municipals. Però les exigències actuals són diferents de les que es feien a governs anteriors. La raó és que avui l'escenari polític s'ha transformat amb la crisi econòmica, i amb el fet de que les institucions de l'estat i els partits majoritaris espanyols estan mostrant una renovada hostilitat vers Catalunya (fiscalitat, autogovern, infraestructures, llengua, espai de comunicació, etc). I es previsible un nou període d’invasions competencials per part del govern central (el nou Estatut segueix sense protegir l’autogovern). Això fa que la pressió sobre el nou govern augmenti, tant per part de les institucions de l'estat, com per part de la ciutadania del país.

 

Alexander Hamilton, un dels "pares fundadors" dels EUA, sostenia que "una nació sense un govern nacional és un espectacle horrible" (The Federalist, 85). I avui sabem que la qualitat d'un govern no depèn només de la qualitat dels governants. També depèn del context internacional, de la democràcia de torn i de la qualitat de la societat a la qual governa. L'escepticisme recíproc entre el nivell del govern i el dels governats és un tema polític clàssic. Una acció política ineficaç -ens recorda Maquiavel- mai pot ser considerada una acció virtuosa. El desenllaç és el patró de mesura de l'acció política. Des del costat del govern, Plutarc expressa aquell escepticisme quan conclou: "En tot poble hi ha una mala disposició i un recel contra els que exerceixen la política, i la sospita que moltes de les mesures benèfiques que s'han realitzat s’han fet com a fruit d'una confabulació" (Plutarc, Consells polítics).


D'aquest govern s'esperen respostes, és a dir, orientacions, estratègies i polítiques situades molt més enllà de les meres decisions de gestió. S'esperen respostes amb un perfil polític ambiciós i amb un clar horitzó de país. Respostes que no només ofereixin eficiència, sinó també un augment significatiu del pes específic de Catalunya, en tant que realitat nacional diferenciada en un món globalitzat.

 

Serà convenient que el nou govern no oblidi que l'eix nacional ofereix avui majors cotes d'intensitat i de desacord entre els partits que l'eix socioeconòmic. L'eix dreta-esquerra no desapareix, és clar, però en el nostre context, es torna menys decisiu, especialment quan hagin disminuït les pitjors conseqüències de la crisi econòmica. La confrontació nacional, en canvi, mostra signes de permanència, intensificació i radicalitat. És clar que aquest no és encara un govern per aconseguir la independència, però serà jutjat, a més de per la seva eficiència i solidesa, per la seva actitud i comportament respecte a les dinàmiques d’afirmació nacional.   


A més dels objectius específics de cada conselleria, hi ha el conjunt més decisiu dels objectius generals del govern; els objectius que concreten el lideratge i la percepció de que, ara sí, Catalunya sap on va. Com a indicador, Artur Mas té la oportunitat d'introduir una cultura de l'avaluació que trenqui amb estils anteriors i les inèrcies d'un model d'administració clarament millorable. Altres governs han formulat la conveniència d’avaluar les seves polítiques, però, en la pràctica, després no han avaluat quasi res. Avaluar vol dir, bàsicament, comparar els objectius proposats amb els resultats finalment obtinguts. I ja se sap que les úniques avaluacions eficients són les que es fan externament als governs i a l'administració, és a dir, quan les fan institucions independents i de prestigi (i no el propi govern o l’oposició). Per a això es requereix, òbviament, que els diferents departaments, i el govern en conjunt, fixin uns objectius clars i específics, i no els habituals de caràcter difús i general.


¿I la oposició? Doncs hi ha partits que sembla que encara no han entès que estem en un canvi d'escenari. Segueixen tocant músiques d’altres temps, basades en contraposicions binàries exclusives tipus “dreta-esquerra”. Tanmateix, avui, ser progressista no equival, simplement, a ser "d'esquerres". Aquí hi ha implicats aspectes polítics i, fins i tot, epistemològics sovint mal plantejats. Però d'això en parlarem un altre dia.

 

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment