spacer
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Blog / Recent press articles

   
   
  Search   
Article La Vanguardia (maig 2014 - 1): "En record de Miquel Caminal"

 Escriure una nota d’urgència sobre un col·lega professional que va ser alhora un amic de molts anys té sempre el risc de caure en una improvisació injusta, en una parcialitat recurrent. Tanmateix, en el cas d’en Miquel tot resulta fàcil de fer. Treballar, divertir-se, teixir complicitats, dissentir. El seu tarannà personal creava una comunicació fluïda, unes empaties immediates.

En temps presidits pels dogmes ideològics d’una esquerra més platònica que aristotèlica, l’estil d’en Miquel sorprenia quan sempre procurava més persuadir que convèncer. El seu inquiet polemisme interior contrastava amb la seva consubstancial  flema pràctica. Procurava fer del pluralisme un programa i dels respecte tolerant una convicció. Com bona part de la seva generació, socialitzada en la universitat pobre i decadent del darrer franquisme, es va adherir als plantejaments d’una esquerra en busca de “nous horitzons” de modernitat i d’emancipació de les classes socials més desafavorides. Però el seu caràcter negava qualsevol aguait de dogmatisme. D’estil irònic, sense ser mai cínic, expressava sovint les idees en privat amb una corrosiva alegria que sempre moderava intel·ligentment en públic.
Vivia en un món de noms avui reivindicats: Otto Bauer, Karl Renner, Woodrow Wilson i, en l’esfera local, Valentí Almirall, Pi Margall, Rovira i Virgili. Era catalanista en un moment i context en que era una posició minoritària dins del “progressisme” antifranquista. Defensava un catalanisme amb arrels històriques quan aquest no era sinó un aspecte que molts consideraven més aviat marginal en termes d’emancipació col·lectiva “universal”. Aquelles referències l’acompanyaren tota la vida, molt més que la de Comorera, a qui va dedicar una tesis doctoral monumental que es va convertir en referència indefugible d’especialistes, però de la que amb la distància que donen els anys sabia parlar-ne amb una distància  irònica.
Varem coincidir com a  professors de ciència política a la UB en els temps de la transició política de finals dels anys setanta. Temps esperançats però intel·lectualment molt grisos. Les universitats tot just començaven a renovar-se. En Miquel va contribuir a la creació i consolidació dels estudis i de la recerca en el camp de la ciència política, aleshores un àmbit poc conegut i molt desconnectat del món acadèmic internacional. Tres dècades després la situació acadèmica de les universitats catalanes és molt diferent. I els llibres i articles d’en Miquel Caminal hi han col·laborat de manera important. També els seus articles divulgatius de premsa han servit per aixecar el nivell de com es parla de política en el país.
Fer-se gran millora la capacitat de saber separar el gra de la palla, de saber acomodar els dubtes i de discriminar incerteses. En Miquel va voler ser sempre més una referència reposada que un líder ideològic. Parlar de la seva obra es fer-ho de quatre paraules clau: catalanisme, esquerres, pluralisme i federalisme. No va abandonar mai l’optimisme de la voluntat, malgrat acceptar de manera creixent la inevitable profunditat del pessimisme de la raó pel que fa a la seva idea de federalisme en el context de l’estat espanyol.
Varem escriure dos llibres junts. Les contribucions d’en Miquel trasllueixen un “republicanisme” d’esquerres situat més enllà dels nacionalismes estatals i no estatals tradicionals: “Des d’una concepció republicana de la ciutadania, l’equivalència entre nació i estat és un disbarat (...) Al mateix temps no hi ha llibertat sense autodeterminació”.
M. Kundera ens alerta de que “l’amistat resulta indispensable a les persones pel bon funcionament de la seva memòria”. Miquel Caminal n’és una prova. És una de les millors persones i dels millors amics i col·legues que tots els que l’hem conegut mai haurem tingut. 

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Subscribe to blog

Subscribe to my blog and you will receive the last entries in your RSS reader or by email

Subscribe by RSS
Subscribe by email

Per mesos
January 2023 (1)
February 2022 (1)
September 2018 (2)
July 2018 (4)
May 2018 (3)
April 2018 (1)
March 2018 (3)
February 2018 (1)
January 2018 (3)
December 2017 (1)
November 2017 (2)
October 2017 (4)
September 2017 (2)
July 2017 (2)
June 2017 (2)
May 2017 (2)
April 2017 (2)
March 2017 (3)
February 2017 (2)
January 2017 (2)
December 2016 (2)
November 2016 (2)
October 2016 (3)
September 2016 (1)
July 2016 (1)
June 2016 (2)
May 2016 (3)
April 2016 (1)
March 2016 (2)
February 2016 (2)
January 2016 (2)
December 2015 (2)
November 2015 (1)
October 2015 (2)
September 2015 (2)
August 2015 (2)
July 2015 (1)
June 2015 (3)
May 2015 (2)
April 2015 (1)
March 2015 (3)
February 2015 (2)
January 2015 (2)
December 2014 (2)
November 2014 (3)
October 2014 (2)
September 2014 (1)
July 2014 (3)
June 2014 (2)
May 2014 (2)
April 2014 (3)
March 2014 (1)
February 2014 (2)
January 2014 (3)
December 2013 (4)
November 2013 (1)
October 2013 (2)
September 2013 (2)
August 2013 (1)
July 2013 (1)
June 2013 (2)
May 2013 (2)
April 2013 (3)
March 2013 (2)
February 2013 (2)
January 2013 (1)
December 2012 (3)
November 2012 (2)
October 2012 (2)
September 2012 (2)
July 2012 (2)
June 2012 (3)
May 2012 (2)
April 2012 (2)
March 2012 (2)
February 2012 (1)
January 2012 (3)
December 2011 (2)
November 2011 (2)
October 2011 (2)
September 2011 (1)
August 2011 (2)
July 2011 (2)
June 2011 (2)
May 2011 (2)
April 2011 (2)
March 2011 (2)
February 2011 (1)
January 2011 (3)
December 2010 (3)
October 2010 (1)
September 2010 (1)
July 2010 (4)
June 2010 (3)
May 2010 (1)
April 2010 (3)
March 2010 (1)
February 2010 (5)
January 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment