Política

FERRAN REQUEJO

CATEDRÀTIC DE CIÈNCIA POLÍTICA DE LA UPF I EXPERT EN FEDERALISMES

“La del PSOE no és cap proposta federal, és fum”

“Si s'aprovés, entraríem en un camí d'actitud uniformitzadora, un pas enrere fins i tot respecte a l'Estat de les Autonomies”

“Totes les qüestions multiresposta tenen problemes en una consulta, i la independència tothom sap què vol dir”

“No és convenient una candidatura unitària en unes plebiscitàries, es podrien perdre vots”

Ferran Requejo i Coll (Barcelona, 1951) és catedràtic de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra i un dels grans experts a Catalunya en l'estudi dels federalismes i les democràcies plurinacionals. Acostumat a assessorar partits, el govern l'ha cridat a integrar-se en el Consell Assessor per a la Transició Nacional, que demà presenta el primer i més detallat estudi que se li ha encarregat sobre vies i escenaris d'una consulta.
El més important d'una declaració d'independència no és la declaració, sinó la independència

V

ostè és expert en federalismes. Com veu la proposta del PSOE, la Declaració de Granada?
No és cap proposta federal, continua sent fum. Manté l'Estat de les Autonomies retrotraient a l'Estatut d'abans de la sentència del TC, però introdueix una visió molt unitarista, ja que el poder central es reserva la intervenció si hi ha diferències en el desenvolupament de les competències de les autonomies.
És més cafè per tothom, així?
Pitjor: per a tothom i sempre amb la mateixa poca cafeïna. Va contra la lògica federal. Si un estudiant de primer de polítiques fa un treball de federalismes i presenta la proposta del PSOE com a exemple, suspèn, ja que mostra que no sap què és la teoria federal ni com funcionen els sistemes federals del món. A Espanya gairebé ningú pensa en termes federals: alguns fan servir la paraula, no el concepte.
I la proposta del PSC, com era?
La de la Fundació Campalans és molt més avançada, però el PSC no se l'ha fet seva. Tècnicament està molt més ben feta: parteix del federalisme plurinacional, estableix el dret a decidir, parla de federalització fiscal i del poder judicial, bilateralitat. Està pensada en federal, i tot això està absent a la Declaració de Granada. Però la veig insuficient en alguns punts decisius, com ara el manteniment de nacionalitats-regions o la inexistència de dret a vet territorial.
No hi guanyaria, Catalunya, amb la proposta del PSOE?
No, estaríem pràcticament igual i entraríem en un camí d'actitud uniformitzadora permanent. Suposaria, en molts casos, un pas enrere respecte a l'Estat de les Autonomies, que ha estat una presa de pèl pel reconeixement nacional de Catalunya i el seu autogovern.
El PSC vol una tercera opció en la consulta sobre la via federal.
Això ho analitzem en l'informe del Consell per a la Transició Nacional que es presenta dijous. Totes les qüestions multiresposta presenten bastants problemes: la independència tothom sap què vol dir, però en canvi un estat federal o confederat es pot concretar de mil maneres i, per tant, no són respostes del mateix nivell. Aquestes són ambigües i imprecises, confuses per a l'elector.
L'informe es posiciona sobre com s'ha de fer la consulta?
Analitza pros i contres de diversos models, i conclou un seguit de recomanacions, descartant algunes opcions. També analitza escenaris alternatius si no es pot fer. I si es pot fer, les conseqüències polítiques i jurídiques de la victòria del sí i del no. És un informe força complert, amb una anàlisi empírica de suport a la consulta, arguments jurídics i polítics, aspectes procedimentals, data, tipus de pregunta...
S'accelerarà la tramitació de la llei de consultes no referendàries. Seria una bona via?
És una via, però s'acaba si el TC la declara inconstitucional. Ara bé, tindria les mateixes garanties legals que qualsevol altra. Cal definir una junta electoral catalana, que encara no existeix, per atendre els recursos; concretar el cens, que tampoc està fixat a l'avantprojecte... Però les garanties serien totals.
Vostè dóna suport a una llista unitària a Europa perquè es visualitzi el suport a la consulta...
Seria un bon missatge de cara a la col·lectivitat internacional. Tanmateix, també s'entén que en unes eleccions hi ha altres temes en què els partits legítimament mantenen les seves posicions específiques i, per tant, al final la decisió serà seva.
Podria ser una prova per a unes eventuals plebiscitàries?
És que no crec que sigui convenient una candidatura unitària en unes plebiscitàries. Crec millor plantejar un punt comú, fins i tot redactat de la mateixa manera, a favor de la independència, que fos clar i inequívoc. Voldria dir que si guanyen els partits que hi estan a favor, estan legitimats per tirar endavant el procés, ja no de la consulta sinó de la independència.
És a dir, que el Parlament la podria proclamar unilateralment.
No necessàriament. Es pot fer de diverses maneres, i s'han de fer força coses abans, i fer-les bé. El més important d'una declaració d'independència no és la declaració, sinó la independència. I, per tant, la declaració s'ha de fer quan siguis capaç d'aguantar la independència, encara que al principi et reconeguin pocs països o que el poder central contesti que és il·legal.
La llei de Hondt no faria perdre diputats pel camí, per separat?
En circumscripcions amb bastants diputats, dóna resultats força proporcionals. En canvi, és una amenaça estratègica que es perdin vots de gent a qui no agradi una candidatura única. Cada partit té el seu electorat. Aquest tema s'ha de pensar bé. Previsiblement aconseguiran més vots si es presenten separats que si ho fan junts.
L'ANC proposa la consulta el dia de les eleccions europees.
Si es fa en base a un marc legal estatal, seria il·legal fer-la coincidir, ja que la llei de referèndums ho prohibeix. Amb la legalitat catalana sí que seria possible, si bé previsiblement s'hi presentarà recurs d'inconstitucionalitat, però cal esgotar la via per augmentar la legitimitat del procés. Des de la societat civil no es pot prefixar una data: hi és per pressionar, col·laborar en el pacte nacional... però el lideratge ara és institucional, del govern i el Parlament. Si algú ha de fixar una data, són ells.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.