La UE es va construir després que dues guerres mundials assolaren el continent. En els temps de la seva fundació, ara fa uns 60 anys, la vocació europea no va ser construir una altra potència decimonònica sinó una entitat que evités una nova confrontació bèl·lica i es transformés en un actor integrat internament i amb un important pes internacional. L’èxit de la UE en el manteniment de la pau interna resu...

[Llegir la resta de l'article...]

El coneixement científic a vegades canvia per algun fet empíric imprevist, però sobretot quan canvien les idees, els marcs conceptuals des dels que pensem allò que percebem pels sentits. De fet, hi veiem amb la ment. És a partir dels marcs conceptuals, del llenguatge, que organitzem el que sabem sobre la “realitat”. En aquest sentit, el senyal recent d’ones gravitacionals detectat per dos interferòmetres era esperat des de feia un segle...

[Llegir la resta de l'article...]

La cosmologia resulta una disciplina apassionant. Fa unes dècades el llibre sobre el big bang “Els tres primers minuts de l’univers” del físic Steven Weinberg va suposar un autèntic bestseller de la divulgació científica. Traduït a varis idiomes va esdevenir un referent que despertà la passió pel coneixement a molts futurs investigadors. La bona divulgació científica és una peça clau tant per l&rs...

[Llegir la resta de l'article...]

Inici de legislatura a Catalunya. “A força de repetir-nos el que hauríem hagut de fer, acabem per trobar impossible no haver-ho fet”. Aquestes paraules escrites per Marguerite Yourcenar a Alexis o el tractat del combat inútil emmarquen una reflexió sovint estesa pel país després de períodes d’incertesa política. Treure conclusions és sempre útil, però ara cal pensar bé les accions en termes futu...

[Llegir la resta de l'article...]

La democràcia constitueix un tema d’anàlisi tant en l’àmbit estrictament polític com en de l’anàlisi acadèmica (teoria política i política comparada). Des de diferents perspectives ètiques i funcionals aquestes anàlisis destaquen llums i ombres sobre els objectius assolits i les deficiències dels sistemes democràtics. Dos temes centrals son la quantitat i la qualitat de les democràcies ac...

[Llegir la resta de l'article...]

Tal com està el panorama polític del país, que transita entre la tragèdia surrealista i la comèdia adolescent, prefereixo parlar-lis d’un tema que sempre ha interessat a alguns sapiens una mica despistats. Quan de nit mirem el cel “veiem” coses diferents a les que es veien fa tan sols un segle: de fet, no mirem amb els ulls, mirem amb la ment. Els primers filòsofs grecs varen plantejar i donar diverses respostes sobre quina era l&rsqu...

[Llegir la resta de l'article...]

En principi, les eleccions del 27 de setembre han reforçat el procés vers la independència. Ara es tracta de gestionar bé el resultat en termes de decisions, estratègia i lideratge. La majoria parlamentària de JxSí i la CUP suposa un fet inèdit, un canvi profund respecte a períodes anteriors. Mai no hi havia hagut a la història del catalanisme polític una majoria institucional legitimada electoralment a favor de la inde...

[Llegir la resta de l'article...]

Quan s’entra en períodes polítics presidits per projectes ambiciosos que possibiliten diversos escenaris, i davant dels que es disposa de brúixola però no de mapes precisos, esdevé important saber analitzar els punts forts i dèbils de les diferents estratègies i dels actors implicats. Hi ha dos errors habituals que cal evitar relacionats amb l’estratègia i el lideratge. D’una banda, sobrevalorar les pròpies forces, ...

[Llegir la resta de l'article...]

En física clàssica, el centre de gravetat d’un cos és el punt on s’aplica la resultant de les forces gravitatòries que actuen sobre ell. Quan el cos està situat en un camp gravitatori molt homogeni, per exemple, el de la terra, el centre de gravetat i el centre de massa del cos coincideixen quasi sempre. Segons on estigui situat aquest centre, però, el cos serà més estable o més inestable respecte a la terra. Si parlem, p...

[Llegir la resta de l'article...]

Els populismes s’han mostrat habitualment esquius a les anàlisis dels especialistes. Resulta difícil establir conclusions generals ja que Inclouen casos i fenòmens molt diversos. Hi ha populismes europeus de dretes vinculats a la qüestió de la immigració i a pressupòsits antiliberals i antidemocràtics (presents a França, Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Àustria, Alemanya, etc), i populismes d’esquerres, vi...

[Llegir la resta de l'article...]