spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article ARA (Abril 2011): "Democràcies i neutralitat religiosa"
Les democràcies liberals dels països occidentals no són productes acabats, sinó que es troben en constant procés de transformació. L’objectiu genèric és donar resposta als nous reptes vinculats al creixent pluralisme i a la globalització de les societats actuals. Tanmateix, algunes decisions encara reflexen temps passats.
 
La recent sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre el cas Lautsi (presència dels crucifixos a les escoles públiques italianes) és un exemple de decisió obsoleta. En síntesi, Soile Lautsi protestà per la presència de símbols cristians a les aules de l’escola pública on estudien els seus dos fills. En una primera decisió, el TEDH, li donà la raó, en argumentar que s’havia de respectar el principi de neutralitat en matèria religiosa, fallant contra la pretensió de l’estat italià que justificava la presència de crucifixos per motius de “tradició” i de manca de proselitisme religiós per part de les autoritats educatives. Recentment (18 març 2011) la Gran Cambra del TEDH, responent a l’apel·lació presentada per l’estat italià –secundada per deu estats europeus- ha revocat la decisió anterior, considerant que la presència de símbols religiosos no era contrària al Conveni Europeu de Drets Humans.
Crec que aquesta decisió suposa un greu error per part del TEDH. L’argumentació emprada és dèbil en termes jurídics i antiquada en termes polítics. En termes jurídics, les disposicions adduïdes del Conveni son l’article 9 (llibertat de pensament, consciència i religió), l’article 14 (prohibició de discriminació) i l’article 2 del primer protocol (dret dels pares a l’educació dels fills d’acord amb les seves conviccions religioses i filosòfiques). El centre de gravetat de l’argumentació és una interpretació molt discutible de l’anomenat “marge d’apreciació” dels estats. El Tribunal opta per una interpretació molt àmplia d’aquest “marge” (par. 70) de manera que és l’estat qui estableix si hi ha o no contradicció entre una pràctica concreta i el Conveni de Drets Humans.  S’invoquen disposicions legals italianes de 1860 i del període feixista (1922, 1924 i 1928), totes elles exentes de legitimitat democràtica.
 
En termes polítics, aquesta decisió suposa un clar incompliment del principi de neutralitat en matèria religiosa per part de les institucions democràtiques. La majoria de regulacions dels estats democràtics defensen aquest principi. I el defensen establint que els poders públics no només han d’exercir la no interferència en matèria religiosa, sinó que tenen el deure d’assegurar les condicions per a que aquest principi es compleixi (no sigui paper mullat). Es tracta d’un principi que ha estat també defensat pel comitè de Nacions Unides dels Drets de la Infància, per diferents tribunals suprems i constitucionals (Alemanya, Suïssa, Polònia, Canadà) i per la mateixa Cort de Cassació italiana.
 
El que aquí esta en joc és el principi de respecte als drets de les minories (ciutadans creients en altres religions, agnòstics i ateus). Tots aquests ciutadans paguen impostos amb que es subvencionen les escoles públiques. Aquí el “marge d’apreciació” hauria de quedar molt reduït. L’argument de que la religió predominant pot mantenir els seus símbols a les escoles públiques per ser part de la “tradició” local resulta simplement impresentable en una democràcia liberal avançada. Les societats actuals, creixentment multiculturals i diverses, requereixen més que mai un compliment estricte del principi de neutralitat a l’esfera públiac. La religió ha de quedar per les esferes privada i social. En cas contrari es discriminen les minories. Aquesta no és una qüestió democràtica que hagi de regular-se des del principi de majoria, sinó una qüestió liberal a regular des del principi de respecte i protecció de les minories. Aquesta és una diferència bàsica per distingir entre democràcies liberals i democràcies autoritàries. La decisió del TEDH ha estat decebedora. Una oportunitat perduda en termes de modernitat democràtica.

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment