spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article ARA (febrer 2011): "Estat de dret i pluralisme"

En el vocabulari polític hi ha alguns “termes màgics”. Són aquells que quan alguns els pronuncien pretenen que ja legitimen, per sí sols, la posició defensada. La seva mera menció seria garantia de legitimitat. Es tracta de conceptes o valors molt abstractes. Es el cas de termes com “diàleg”, “ciutadania”, “interculturalitat” o “estat de dret”. Així, legitimar una decisió política a partir de que, pretesament, així ho exigeix, per exemple, “l’estat de dret”, estalvia la feina de donar arguments sobre la correcció de la decisió. Els terme sovint s’empra com si només hi hagués una posició correcte davant d’un tema o conflicte determinat.

Però d’estats de dret n’hi ha de diferents tipus. De fet, no hi ha dos estats de dret iguals al món. I sabem que tots presenten deficiències en els drets i llibertats regulats, les institucions, la separació de poders, etc. Les democràcies sempre són incomplertes respecte als seus propis valors, però algunes ho són més que altres. Del que es tracta és de veure quin és l’estat de dret més adequat a un context específic. També sabem que bona part dels estats de dret existents s’han mostrat refractaris, i fins i tot contraris, al seu pluralisme intern, especialment en contextos de diversitat nacional. Les majories, siguin conservadores, liberals o socialistes, quasi sempre han impulsat una perspectiva homogeneïtzadora de caràcter estatalista. Això fa que alguns conceptes, com el de “ciutadania”, que en el seu moment varen ser progressistes, amb el temps presentin costats reaccionaris en relació al pluralisme de les democràcies: legitima les identitats nacionals dominants en nom d’una igualtat abstracta que no considera el pluralisme dels ciutadans empírics.

Podem dir que, en part, es tracta d’una qüestió de perspectiva teòrica. Ningú no sol plantejar-se si hi ha “ombres” en els valors i institucions quan la situació li és favorable. I és clar que tots els estats, també els estats de dret, han sigut i segueixen essent agencies nacionalistes. Òbviament, la perspectiva dels ciutadans de les minories nacionals és molt diferent. Aquests veuen clarament com “l’estat de dret” al qual estan adscrits (una situació no escollida) no respecta ni protegeix determinats drets o llibertats de la minoria, sinó que hi va en contra.

Pot fer-se una analogia entre aquestes dues perspectives teòriques i la física contemporània. A partir de la teoria de la relativitat sabem que quan més ràpid es mou una persona més a poc a poc passa el seu temps. Quan Einstein va ampliar la seva teoria al cas de la gravetat també va veure que quan més gran és la gravetat, més lent passa el temps. Es tracta d’una qüestió objectiva: si la gravetat de la terra fos molt més gran de la que és, les persones que viuen i treballen en edificis alts envellirien més lentament que els que viuen a la planta baixa. Analògicament, podem dir que en política, la majoria vinculada al nacionalisme d’estat tindrà poc interès en canviar la interpretació estatalista dels conceptes i valors legitimadors de les democràcies. Per contra, les minories nacionals seran més conscients dels biaixos ideològics existents i de la necessitat de canviar la interpretació d’aquells valors i institucions per tal d’establir unes relacions més justes entre majories i minories nacionals. A les majories els resulta fàcil estar “cegues” davant el pluralisme nacional. Fàcilment es situen en una posició conservadora, favorable a un statu quo en el que son hegemòniques.

Tots els estats promouen valors, interessos i identitats nacionals favorables a les majories. No hi ha cap excepció al món. Quan hi ha conflictes, les majories nacionals solen invocar “l’estat de dret”, en abstracte. Tanmateix, el tema de fons és veure quin estat de dret resulta més respectuós amb el pluralisme i el respecte a les minories. L’estat espanyol és aquí un dels més deficients. Les seves majories nacionals -i els partits que les representen- mostren, davant del pluralisme, una de les cultures polítiques més reaccionàries de tota la política comparada de les democràcies actuals. Un fet al que s’afegeix un permanent espoli fiscal. En aquestes condicions, el “diàleg” esdevé bastant inútil. Per a les minories nacionals la solució implica establir una estratègia des de la força de les institucions pròpies, de la societat civil i de referents internacionals.
 

Categories: Bloc de notes
Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment