spacer
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Blog / Recent press articles

   
   
  Search   
Article ARA (febrer 2011): "Estat de dret i pluralisme"

En el vocabulari polític hi ha alguns “termes màgics”. Són aquells que quan alguns els pronuncien pretenen que ja legitimen, per sí sols, la posició defensada. La seva mera menció seria garantia de legitimitat. Es tracta de conceptes o valors molt abstractes. Es el cas de termes com “diàleg”, “ciutadania”, “interculturalitat” o “estat de dret”. Així, legitimar una decisió política a partir de que, pretesament, així ho exigeix, per exemple, “l’estat de dret”, estalvia la feina de donar arguments sobre la correcció de la decisió. Els terme sovint s’empra com si només hi hagués una posició correcte davant d’un tema o conflicte determinat.

Però d’estats de dret n’hi ha de diferents tipus. De fet, no hi ha dos estats de dret iguals al món. I sabem que tots presenten deficiències en els drets i llibertats regulats, les institucions, la separació de poders, etc. Les democràcies sempre són incomplertes respecte als seus propis valors, però algunes ho són més que altres. Del que es tracta és de veure quin és l’estat de dret més adequat a un context específic. També sabem que bona part dels estats de dret existents s’han mostrat refractaris, i fins i tot contraris, al seu pluralisme intern, especialment en contextos de diversitat nacional. Les majories, siguin conservadores, liberals o socialistes, quasi sempre han impulsat una perspectiva homogeneïtzadora de caràcter estatalista. Això fa que alguns conceptes, com el de “ciutadania”, que en el seu moment varen ser progressistes, amb el temps presentin costats reaccionaris en relació al pluralisme de les democràcies: legitima les identitats nacionals dominants en nom d’una igualtat abstracta que no considera el pluralisme dels ciutadans empírics.

Podem dir que, en part, es tracta d’una qüestió de perspectiva teòrica. Ningú no sol plantejar-se si hi ha “ombres” en els valors i institucions quan la situació li és favorable. I és clar que tots els estats, també els estats de dret, han sigut i segueixen essent agencies nacionalistes. Òbviament, la perspectiva dels ciutadans de les minories nacionals és molt diferent. Aquests veuen clarament com “l’estat de dret” al qual estan adscrits (una situació no escollida) no respecta ni protegeix determinats drets o llibertats de la minoria, sinó que hi va en contra.

Pot fer-se una analogia entre aquestes dues perspectives teòriques i la física contemporània. A partir de la teoria de la relativitat sabem que quan més ràpid es mou una persona més a poc a poc passa el seu temps. Quan Einstein va ampliar la seva teoria al cas de la gravetat també va veure que quan més gran és la gravetat, més lent passa el temps. Es tracta d’una qüestió objectiva: si la gravetat de la terra fos molt més gran de la que és, les persones que viuen i treballen en edificis alts envellirien més lentament que els que viuen a la planta baixa. Analògicament, podem dir que en política, la majoria vinculada al nacionalisme d’estat tindrà poc interès en canviar la interpretació estatalista dels conceptes i valors legitimadors de les democràcies. Per contra, les minories nacionals seran més conscients dels biaixos ideològics existents i de la necessitat de canviar la interpretació d’aquells valors i institucions per tal d’establir unes relacions més justes entre majories i minories nacionals. A les majories els resulta fàcil estar “cegues” davant el pluralisme nacional. Fàcilment es situen en una posició conservadora, favorable a un statu quo en el que son hegemòniques.

Tots els estats promouen valors, interessos i identitats nacionals favorables a les majories. No hi ha cap excepció al món. Quan hi ha conflictes, les majories nacionals solen invocar “l’estat de dret”, en abstracte. Tanmateix, el tema de fons és veure quin estat de dret resulta més respectuós amb el pluralisme i el respecte a les minories. L’estat espanyol és aquí un dels més deficients. Les seves majories nacionals -i els partits que les representen- mostren, davant del pluralisme, una de les cultures polítiques més reaccionàries de tota la política comparada de les democràcies actuals. Un fet al que s’afegeix un permanent espoli fiscal. En aquestes condicions, el “diàleg” esdevé bastant inútil. Per a les minories nacionals la solució implica establir una estratègia des de la força de les institucions pròpies, de la societat civil i de referents internacionals.
 

Categories: Bloc de notes
Subscribe to blog

Subscribe to my blog and you will receive the last entries in your RSS reader or by email

Subscribe by RSS
Subscribe by email

Per mesos
January 2023 (1)
February 2022 (1)
September 2018 (2)
July 2018 (4)
May 2018 (3)
April 2018 (1)
March 2018 (3)
February 2018 (1)
January 2018 (3)
December 2017 (1)
November 2017 (2)
October 2017 (4)
September 2017 (2)
July 2017 (2)
June 2017 (2)
May 2017 (2)
April 2017 (2)
March 2017 (3)
February 2017 (2)
January 2017 (2)
December 2016 (2)
November 2016 (2)
October 2016 (3)
September 2016 (1)
July 2016 (1)
June 2016 (2)
May 2016 (3)
April 2016 (1)
March 2016 (2)
February 2016 (2)
January 2016 (2)
December 2015 (2)
November 2015 (1)
October 2015 (2)
September 2015 (2)
August 2015 (2)
July 2015 (1)
June 2015 (3)
May 2015 (2)
April 2015 (1)
March 2015 (3)
February 2015 (2)
January 2015 (2)
December 2014 (2)
November 2014 (3)
October 2014 (2)
September 2014 (1)
July 2014 (3)
June 2014 (2)
May 2014 (2)
April 2014 (3)
March 2014 (1)
February 2014 (2)
January 2014 (3)
December 2013 (4)
November 2013 (1)
October 2013 (2)
September 2013 (2)
August 2013 (1)
July 2013 (1)
June 2013 (2)
May 2013 (2)
April 2013 (3)
March 2013 (2)
February 2013 (2)
January 2013 (1)
December 2012 (3)
November 2012 (2)
October 2012 (2)
September 2012 (2)
July 2012 (2)
June 2012 (3)
May 2012 (2)
April 2012 (2)
March 2012 (2)
February 2012 (1)
January 2012 (3)
December 2011 (2)
November 2011 (2)
October 2011 (2)
September 2011 (1)
August 2011 (2)
July 2011 (2)
June 2011 (2)
May 2011 (2)
April 2011 (2)
March 2011 (2)
February 2011 (1)
January 2011 (3)
December 2010 (3)
October 2010 (1)
September 2010 (1)
July 2010 (4)
June 2010 (3)
May 2010 (1)
April 2010 (3)
March 2010 (1)
February 2010 (5)
January 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment