spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article ARA (Novembre 2017) : "Estat de dret, eleccions, Brussel·les"

1.Estat de dret soscavat. Molts ciutadans europeus i americans assisteixen estupefactes aquests dies a uns comportaments de les institucions espanyoles que els llibres de text associen a estats no democràtics. Dreta reaccionària, monarquia autoritària, cultura política dictatorial, …. els noms i adjectius referits a l’estat espanyol tendeixen a esgotar-se aquests dies en bona part dels mitjans de comunicació internacionals. I tot això es dona en el si d’una Unió Europea cansada, malalta, moralment decepcionant.

En el front judicial, les actuacions de la Fiscalia i de l’Audiència Nacional passaran als anals de les facultats universitàries com exemples de comportaments que qualsevol estat de dret ha d’evitar. D’una banda, la “rebel·lió” no ha estat mai un delicte que s’hagi de dirimir a l’Audiència Nacional. A més, la Fiscalia i la jutgessa Lamela s’han pràcticament “inventat” els delictes aplicats al cas dels consellers del Govern i als presidents de l’ANC i Òmnium. Ho han fet retorçant fins l’extrem la interpretació dels articles del codi penal.

D’altra banda, es conegut que la “presó preventiva” ha estat qualificada en sentències prèvies pel mateix Tribunal Constitucional com una mesura de caràcter excepcional, exceptuant quan hi ha risc de fuga, perill de destrucció de proves o de reiteració delictiva, circumstàncies que han de ser explícitament justificades en la decisió judicial. No ha estat així. A més, l’Audiència s’ha comportat amb uns estils denigradors per la dignitat dels encausats. I ho ha fet tant en relació a qüestions de procediment –negant fins i tot el temps requerit per la preparació de les defenses-, com en relació a les qüestions substantives –decidint en termes condemnatoris apriorístics. Una sèrie d’arbitrarietats que soscaven l’estat de dret. En una democràcia avançada tant aquesta jutgessa com el Fiscal general de l’Estat podrien ser jutjats per prevaricació. El Tribunal Suprem ha corregit el tret en el cas del membres de la Mesa del Parlament, posant pausa, més racionalitat jurídica i marcant el camí del futur judicial a seguir.

En el cas de la Fiscalia i de l’Audiència, en canvi, estem parlant d’una autèntica vergonya per qualsevol democràcia occidental. Parlem d’un altre element del caràcter moribund de l’estat de dret espanyol que s’afegeix, entre altres indicadors a: 1) l’ús desacomplexat de les clavegueres de l’estat contra polítics i institucions catalanes, 2) uns índexs de corrupció del partit governant que no tenen paral·lel a Europa, 3) un important frau fiscal descaradament tolerat, 4) una notòria manca de separació de poders, 5) una erosió de la seguretat jurídica. L’estat de dret espanyol ha anat dinamitant-se amb detonadors autoritaris. I segurament la situació encara no ha tocat fons. Espanya negra.  

Dir que la unitat d’Espanya és la base de l’estat de dret, tal com va afirmar el President del Tribunal Suprem, equival a intentar vestir amb una constitució democràtica una armadura medieval autoritària. Aquesta última acaba sempre estripant el vestit constitucional.

2.Eleccions i Brussel·les. Crec que la decisió del President Puigdemont i de part del Govern de la Generalitat de marxar a Brussel·les ha estat un encert polític de primer ordre. Resulta difícil viure contra un mateix. Un cop convocades inesperadament les eleccions del 21-D per part del govern central, desmentint-se a si mateix del que havia dit poques hores abans -sembla que seguint pressions europees-, la presència del President i dels quatre Consellers a Bèlgica els permet defensar-se amb garanties, així com aprofundir la internacionalització del conflicte tot deixant disminuïda la justícia espanyola. A més, es tracta d’una decisió que preserva la cohesió del moviment independentista (que hagués quedat esmicolada cas que hagués estat el president de la Generalitat qui hagués convocat eleccions), manté com a mínim de moment el lideratge del procés fora de l’abast de l’estat espanyol, alhora que aprofundeix la tensió política en l’escena internacional.

“Malgrat haguem perdut el gust per les profecies –deia Raymond Aron- no podem oblidar el deure de les esperances”. És probable que els resultats electorals del proper desembre no difereixin substancialment de la composició del Parlament anterior. Sembla poc plausible que es formi un Govern de la Generalitat de caire espanyolista-unionista. D’aquesta manera, obtinguin o no la majoria d’escons les forces independentistes estrictes, el missatge donat a l’exterior és que les eleccions no hauran servit de gaire res i que s’han de fer altres coses. En absència d’una estratègia d’acords polítics, pot fer-se evident el fracàs de l’estratègia judicial i repressiva impulsada des de la Moncloa.

En conclusió, el procés polític de Catalunya manté les expectatives. I la solidaritat amb els consellers activistes empresonats galvanitza la cohesió entre els actors i ciutadans oposats a les derives autoritàries de l’estat espanyol, mentre que el panorama internacional (medis de comunicació, parlamentaris, algunes institucions, etc) va experimentant un augment de la solidaritat amb la causa catalana. Si la defensa del bloc independentista i dels Comuns en favor dels valors democràtics es manté coherent i ferma crec que l’estat espanyol te la batalla perduda en els termes autoritaris i no polítics en que l’ha plantejat. Propera parada, les eleccions del 21 de desembre. Els projectes de les esperances poden ser més forts que les imposicions autoritàries. Tot resta obert.

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment