spacer
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Blog / Recent press articles

   
   
  Search   
Article La Vanguardia (Juliol 2017) : "Els intel·lectuals i la política"

La noció de ”intel·lectual” és més europea-continental que anglosaxona. En el món de parla anglesa predomina més aviat la figura del expert i és més escèptic respecte de les explicacions i avaluacions generals fetes per un mateix autor sobre temes polítics, socials i culturals.

D’altra banda, les relacions dels intel·lectuals amb la política dista de ser una relació senzilla i unívoca. L’experiència del segle XX mostra multitud d’exemples de persones culturalment reconegudes i socialment influents que s’han equivocat radicalment sobre el significat, per exemple, del nazisme o el comunisme. Els totalitarismes han seduït bona part dels intel·lectuals europeus. Alguns els justificaven en termes d’una necessitat temporal dins d’una lògica històrica de “progrés”. L’enyorat Manolo Vázquez Montalbán resumia aquestes al·lucinacions teòriques amb la seva ironia habitual: “¿Com és possible que unes persones tan intel·ligents puguin arribar a ser políticament tan babaus?”.

El tema de “l’impuls eròtic” cap a la veritat s’ha presentat des dels temps clàssics com una lluita entre les pulsions moral-racionals en recerca de la veritat i les pulsions passional-irracionals dels humans. La referència és el diàleg Fedre de Plató. L’al·legoria és un auriga (la raó) que tracta de controlar un carro estirat per dos cavalls que representen aquells dos tipus de pulsions. Naturalment, li costa molt que els dos cavalls avancin en una mateixa direcció vers el desitjat món de les idees. La conducció sempre és difícil i el resultat incert. Pot acabar en desastre.

Vegem alguns exemples dispars d’aquesta tensió: Heidegger defensa una metafísica de l’Ésser i el Temps i legitima el nazisme, dues coses que avui semblen prou congruents entre elles. Sartre reflexiona amb una indiscutible densitat a l’Esser i el No-res, però justifica fins molt tard les atrocitats de l’estalinisme. Fins i tot Benjamin mostra un rerefons intel·lectual erràtic, que va des de la influència primigènia de Carl Schmitt fins a escrits marxistes que li son intel·lectualment incòmodes i que, de fet, no s’avenen gaire amb les seves lúcides crítiques de l’art contemporani. L’onada dels “Maîtres-à-penser” francesos (Foucault, Glucksman, Derrida, etc) donà suport a Mao o a la revolució iraniana.  Un aire de família recorre els projectes de mil·lenaristes, puritans, jacobins, bolxevics, feixistes, maoistes, fonamentalistes religiosos, etc.

Com a mínim hi ha quatre components, combinats en intensitats diferents, que expliquen aquestes derives: 1) una “voluntat de poder”, d’influència política, sovint poc dissimulada, 2) la tendència a les dualitats analítiques de la “tirania de la ment discontinua” (R. Dawkins), 3) una simple manca de coneixements científics o històrics, amagada pel fet de raonar des d’una suposada superioritat analítica o moral, i 4) les presumpcions epistemològiques de la “fal·làcia de l’abstracció”.

Anomeno fal·làcia de l’abstracció la pretensió que un raonament és analíticament més profund i definitiu quan inclou els termes més abstractes possibles en el llenguatge de l’argumentació. Es tracta d’una fal·làcia que transita per dues vies que indueixen a error: a) crear la sensació que si s’apuja el grau d’abstracció dels termes analítics, el raonament té més abast empíric (cosa notòriament falsa), o b) construir una estratègia retòrica que defuig els punts conflictius sota l’aparença que s’ha arribat al moll de l’ós del problema. Aquestes dues vies es presenten sovint com el pas de la “anècdota a la categoria”, un camí que no sempre resulta adequat ja que fa perdre la riquesa informativa inherent als casos concrets a analitzar. Alguns filòsofs mostren una repetida tendència a caure en aquesta fal·làcia. Tanmateix, Hegel, precisament Hegel (!) un dels filòsofs més abstractes i de llenguatge més fosc, ja advertia sobre aquest miratge epistemològic.

Naturalment, en les democràcies del segle XX també hi ha hagut intel·lectuals molt més ben orientats en termes epistemològics i polítics. La llista també és llarga: Russell, Camus, Aron, Berlin, etc.

Plató s’equivocava en l’al·legoria. En l’àmbit polític no és convenient que l’auriga sigui la raó teòrica. Sabem que la raó crea monstres i que els productes teòrics del llenguatge produeixen miratges que ens fascinen. Cal que l’auriga siguin les pràctiques institucionals de les democràcies liberals, aquests productes històrics d’al·luvió que tant han costat d’aconseguir. Malgrat totes les seves limitacions, son els millors productes polítics que la humanitat ha estat capaç de generar. El focus de les anàlisis cal situar-lo en les realitzacions pràctiques, no en les declaracions ideològiques. I això s’ha pensat millor des d’Amsterdam, Londres, Filadèlfia o Toronto, que des de Berlín, París, Roma o Moscou.

Acabem d’una forma més “estival”. Una coneguda definició diu: “Un intel·lectual és algú que ha trobat alguna cosa més interessant que el sexe” (E. Wallace). Molt bon estiu !

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Subscribe to blog

Subscribe to my blog and you will receive the last entries in your RSS reader or by email

Subscribe by RSS
Subscribe by email

Per mesos
January 2023 (1)
February 2022 (1)
September 2018 (2)
July 2018 (4)
May 2018 (3)
April 2018 (1)
March 2018 (3)
February 2018 (1)
January 2018 (3)
December 2017 (1)
November 2017 (2)
October 2017 (4)
September 2017 (2)
July 2017 (2)
June 2017 (2)
May 2017 (2)
April 2017 (2)
March 2017 (3)
February 2017 (2)
January 2017 (2)
December 2016 (2)
November 2016 (2)
October 2016 (3)
September 2016 (1)
July 2016 (1)
June 2016 (2)
May 2016 (3)
April 2016 (1)
March 2016 (2)
February 2016 (2)
January 2016 (2)
December 2015 (2)
November 2015 (1)
October 2015 (2)
September 2015 (2)
August 2015 (2)
July 2015 (1)
June 2015 (3)
May 2015 (2)
April 2015 (1)
March 2015 (3)
February 2015 (2)
January 2015 (2)
December 2014 (2)
November 2014 (3)
October 2014 (2)
September 2014 (1)
July 2014 (3)
June 2014 (2)
May 2014 (2)
April 2014 (3)
March 2014 (1)
February 2014 (2)
January 2014 (3)
December 2013 (4)
November 2013 (1)
October 2013 (2)
September 2013 (2)
August 2013 (1)
July 2013 (1)
June 2013 (2)
May 2013 (2)
April 2013 (3)
March 2013 (2)
February 2013 (2)
January 2013 (1)
December 2012 (3)
November 2012 (2)
October 2012 (2)
September 2012 (2)
July 2012 (2)
June 2012 (3)
May 2012 (2)
April 2012 (2)
March 2012 (2)
February 2012 (1)
January 2012 (3)
December 2011 (2)
November 2011 (2)
October 2011 (2)
September 2011 (1)
August 2011 (2)
July 2011 (2)
June 2011 (2)
May 2011 (2)
April 2011 (2)
March 2011 (2)
February 2011 (1)
January 2011 (3)
December 2010 (3)
October 2010 (1)
September 2010 (1)
July 2010 (4)
June 2010 (3)
May 2010 (1)
April 2010 (3)
March 2010 (1)
February 2010 (5)
January 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment