spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article La Vanguardia (Abril 2017): "Incerta glòria"

El procés polític de Catalunya és viscut per molts dels partidaris de la independència com una “incerta glòria”. Com es conegut, el títol de la novel·la de Joan Sales (1956) –reactualitzada per la recent pel·lícula d’Agustí Villaronga- està pres d’un vers de Els dos cavallers de Verona (1592-1593) de William Shakespeare: “La incerta glòria d’un dia d’abril, / que ara mostra tota la bellesa del sol, / i que un núvol fa desaparèixer!” (A I, E III).

Som al mes d’abril. El govern de la Generalitat ha situat “entre finals d’estiu i començaments de tardor” la realització d’un referèndum decisiu sobre la independència del país. El seu repte és que el sol s’imposi finalment als núvols, i que la glòria esdevingui certa. Es tracta d’un objectiu que per tenir èxit requereix optimitzar la racionalitat i l’emotivitat en els plans d’acció, els escenaris internacionals i la gestió del temps. Una objectiu que requereix enginyeria política per part dels actors i dels ciutadans implicats.

Els enginyers sovint es troben en que han de decidir entre dues funcions: emprar tècniques que permeten aconseguir la màxima potència en un temps limitat, o emprar-ne unes altres que possibiliten un rendiment elevat a costa de dilatar el temps operatiu. És a dir, sovint cal optar entre la potencia i el rendiment. Es un antagonisme que no permet maximitzar alhora les dues funcions (la disciplina que millor reflexa aquesta tensió és la termodinàmica). Naturalment, es poden assolir equilibris entre aquestes dues funcions, però la tensió de fons resulta inevitable.

La principal fortalesa de l’actual procés polític de Catalunya resideix en el nombrós grup de ciutadans que li dona suport. Les mobilitzacions populars son el factor clau de la potència del procés. Les institucions -govern, parlament i ajuntaments- son peces importants, però el fet que ocupin un lloc subordinat en el conjunt del sistema polític espanyol debilita la seves funcions. Son els ciutadans els que es situen en l’origen i els que asseguren la continuïtat del moviment vers l’objectiu de la llibertat col·lectiva del país. Les imatges de les mobilitzacions massives que durant més de sis anys han donat la volta al món son les que millor personalitzen el procés. El rendiment final, però, requereix tenir presents altres components interns i internacionals.

L’etapa que s’inicia a la primavera-estiu del 2017 requerirà un tipus diferent de mobilitzacions ciutadanes. Un context presidit per la confrontació institucional i la juxtaposició de legalitats canvia el tipus de mobilitzacions requerides. Probablement, serem testimonis d’accions ciutadanes menys massives, però més intenses i més continuades en el temps. Les previsibles accions i reaccions polítiques que aniran succeint-se dibuixen diversos escenaris de futur que requeriran plans d’acció alternatius segons com es desenvolupin els esdeveniments. Serà diferent, per exemple, si el referèndum que convocarà la Generalitat es pot o no realitzar fàcticament i, en el primer cas, si hi ha o no una participació significativa (un 50% del cens electoral). I aquí haurà de veure’s el paper que finalment jugaran algunes forces que s’autoconcebeixen com a “progressistes” (Comuns, restes del PSC) però que corren el risc d’actuar com a mers actors conservadors secundaris d’un estatus quo flagrantment injust i insostenible.  

A les forces independentistes els hi cal optimitzar la relació entre la potència i el rendiment. De fet, la representació de l’estat a Catalunya es minoritària, no controla tota la informació relacionada amb el procés, i no pot donar per descomptat un resultat final favorable als seus interessos.

En termes esportius, els dirigents polítics de la Generalitat hauran de combinar les tècniques i tàctiques del tennis i dels escacs. El primer és un esport “relativista”. Has de tenir present que el temps és una dimensió de l’espai. Un cop visualitzada la pilota després del cop del contrari (alçada, velocitat, tipus d’efecte, previsió del bot, etc), arribar massa tard o massa d’hora significa equivocar-te en les coordenades que et garanteixen un cop que optimitza la potència i el rendiment. Els escacs, per la seva banda obliguen a tenir en compte les diverses opcions de les jugades posteriors dels dos jugadors.

Els temps s’acceleraran. I ho faran tant per la lògica acumulada com pels cassos de judicialització, especialment quan la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, sigui jutjada i probablement inhabilitada per haver permès debats i votacions parlamentàries considerades inconstitucionals per la interpretació de la legalitat que realitzen les institucions de l’estat. Govern de la Generalitat, partits, organitzacions socials i bona part de la ciutadania no podran restar impassibles. Hi haurà reaccions de parlaments i d’alguns actors europeus.

Tot indica que a finals d’any estarem situats en un nou escenari col·lectiu. El futur resta obert. A l’igual que la possible “certesa de la glòria”.

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment