spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article ElPunt Avui (Març 2017) : "Federalisme, per a què ?"

Anirien vostès a un metge que diu que té la solució al seu problema abans de saber de quin problema es tracta?. Pretendre aplicar una terapèutica sense establir abans un diagnòstic es pot considerar una actitud, diguem-ne, “curiosa” que no deixa massa ben parat el nivell de cientificitat i de professionalitat de l’ implicat. Doncs bé, aquest ve a ser el plantejament d’alguns partits polítics quan pretenen que “el federalisme” és la solució adient a les tensions territorials/nacionals de l’estat espanyol.

Primer cal disposar d’un diagnòstic del problema, després tenir coneixement de les principals teories federals i dels models pràctics institucionals que ofereix la política comparada i, finalment, aplicar aquests el diagnòstic i coneixements al cas concret. Tanmateix, quan s’analitzen les propostes d’alguns partits la pregunta sobre el diagnòstic ni tan sols es planteja, mentre que els coneixements de teoria política i de política comparada resulten, diguem-ne, dubtosos.

Una pregunta que sembla bastant òbvia abans de proposar solucions és: “federalisme, per a què?”; és a dir, quin és l’objectiu fonamental que es persegueix?; si hi ha varis objectius, quina jerarquització hi ha entre ells?. L’objectiu bàsic, és el de procedir a un reconeixement i acomodació política d’una realitat plurinacional?; o es tracta més aviat de procedir a la descentralització d’un estat uninacional que reconegui uns “fets diferencials”, com la insularitat, el dret civil o les llengües pròpies?; o es tracta d’establir un sistema que sigui funcionalment més eficient des de la perspectiva del conjunt?.

Segons com caracteritzem el principal objectiu triarem aquelles teories, perspectives analítiques i models institucionals de la política comparada que semblin més adients: confederacions; estats associats; federacions –amb graus alts, intermedis o baixos de federalització i de descentralització; federacions simètriques o asimètriques; relacions intergovernamentals competitives o cooperatives; etc.

Resulta força fàcil veure que els objectius i els medis institucionals per acomodar una  societat plurinacional no coincidiran amb els dirigits a descentralitzar un estat pensat en termes uninacionals, ni tampoc amb els que volen aconseguir prioritàriament la màxima eficiència funcional del conjunt.

Quan es va procedir al famós “consens” de la Transició de finals dels anys 70, aquell diagnòstic no es va formular d’una manera explícita. Tot i que hi havia el tema històric irresolt de la integració de Catalunya i del País Basc, el resultat jurídic de la Transició va ser una Constitució repleta d’ambigüitats susceptibles de diversos desenvolupaments pràctics, fins i tot contradictoris, i que, a més, va resultar captiva de decisions preconstitucionals com el tipus i nombre de “preautonomies”, que obrí la porta a l’ anomenat “café per tothom”.

Resulta explicable que en aquell moment les coses anessin d’aquesta manera. Es tractava de fer la transició d’una dictadura a una democràcia homologable als estàndards europeus en unes condicions poc favorables a les forces democràtiques: debilitat de l’oposició, amenaces de cops d’estat, lideratge polític d’una l’èlit sortida del franquisme, etc. Tanmateix, que el resultat fos, com diuen els seus defensors, “el millor possible” no el converteix en un bon resultat. De fet, les bases jurídiques adoptades incentiven el que desprès ha passat, especialment a partir de finals dels anys noranta: la ruptura de les ambigüitats constitucionals per part de les institucions de l’estat (govern central, Tribunal Constitucional, Tribunal Suprem) en favor d’una concepció nacionalment unitarista i uniformitzadora de la Constitució. En el cas de Catalunya, la descentralització s’ha concretat bàsicament en l’àmbit de la gestió administrativa, en contrast amb una clara manca de capacitat de decisió política en els àmbits simbòlics, legislatius, econòmic-fiscals, europeus i internacionals. L’autogovern de Catalunya, com a vegades he dit, és un autogovern “emmental”, és a dir, foradat en pràcticament tots els àmbits d’actuació. És un autogovern de baixa qualitat.

Vista l’evolució de l’estat de les autonomies, te sentit parlar de “federalisme” com una alternativa realista?. Els documents sobre el tema dels principals partits polítics estatals -“Cataluña en claro” (Fundació Faes, vinculada al PP, 2014) i “Hacia una estructura federal del estado” conegut com la “Declaració de Granada” (PSOE, juliol 2013) mostren uns nivells analítics francament deficients, tant en termes de teoria federal com en termes de política comparada internacional. Bastant més informat i ben encaminat, en canvi, en partir de la caracterització plurinacional del tema bàsic a resoldre, és el document “Per una reforma constitucional federal” (Fundació Campalans, vinculada PSC, maig 2013, amb pròleg de Miquel Iceta). Tanmateix aquest document va ser descartat quasi immediatament pel PSC en assumir la posició del PSOE dos mesos després)

Quan els pretesos “metges federals” no encerten en el diagnòstic i mostren un nivell de coneixements clarament millorable, potser és millor buscar altre tipus d’especialistes i de solucions, no troben ?   

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment