spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article ARA (Novembre 2016): "Tres cultures"

En paral·lel als estudis institucionals de les democràcies, que comparen per exemple els sistemes presidencialistes (USA) amb els sistemes parlamentaris (majoria de democràcies europees), la ciència política del segle XX va posar de relleu la importància d’altres factors que incideixen en la estabilitat i qualitat de les democràcies. Entre aquests factors destaca la “cultura política” dels ciutadans i dels principals actors (partits, institucions, organitzacions, etc). Stuart Mill ja havia insistit en el paper que juguen els valors i les actituds col·lectives en la pràctica política. Posteriorment, Almond, Verba, Ekstein, Lijphart, Schmitter, etc, concretarien aspectes d’aquest concepte difús però operatiu de la cultura política vigent a cada democràcia.

En el cas espanyol hi trobem com a mínim tres components:

1)      Una cultura política autoritària. No és cap secret el caràcter precari del liberalisme i la democràcia en la història contemporània espanyola. Una història trista. La visió jeràrquica, afrancesada, de l’estat –tant de la dreta conservadora com de l’esquerra jacobina- es reflexa en les actituds de “ordeno y mando” sovint presents en les institucions i organitzacions polítiques. Els índexs de baixa qualitat de la democràcia espanyola, a banda de qüestions institucionals com els dèficits en la separació de poders o la mala regulació de l’estat autonòmic, estan relacionats amb aquest component cultural. “Se van a enterar” o “les vamos a poner en su sitio” son expressions habituals. El recent serial del PSOE defenestrant Pedro Sánchez i fent president a Mariano Rajoy, la implícita impunitat que mostren membres del PP en els judicis de Gürtel i les targetes black o del PSOE en el cas dels ERE, o les pràctiques i l’actitud fatxenda del ministre Fernández Díaz son exemples d’aquesta cultura autoritària.

 

2)      Una cultura jurídica administrativista. Davant d’un problema estructural de caràcter polític, socioeconòmic o cultural, no es planteja analitzar-lo be i solucionar-lo, sinó que simplement es remet a la legalitat vigent, malgrat se sàpiga que aquesta legalitat no solucionarà el problema i que, fins i tot, constitueix bona part d’aquest problema. La judicialització de la política és un corol·lari d’aquesta cultura administrativista, la qual reforça el cercle viciós entre les institucions que fan la llei i els tribunals que la interpreten, tot soscavant el principi de la separació de poders i l’estat de dret.

 

3)      Una cultura religiosa catòlica. Es tracta d’un component que té en l’obra de Max Weber un punt neuràlgic de referència. El catolicisme sembla estar més inclinat que el protestantisme, per exemple, a eludir o menystenir la responsabilitat individual en els comportaments pràctics dels ciutadans. Un enfocament que es reflexa, entre altres qüestions, en la freqüent frivolitat política i moral dels encausats en els judicis per corrupció. “La major tragèdia en tota la història de la humanitat –manté Arthur C. Clarke- pot haver estat el segrest de la moralitat per part de la religió”.

 

Catalunya participa parcialment d’aquests components culturals, especialment dels dos últims. La cultura política autoritària hi té més aviat poc espai donada la precarietat d’unes institucions polítiques amb poc poder real de decisió. La cultura jurídica administrativista, en canvi, sí que afecta al país, encara que amb una intensitat menor que a l’estat. En aquest sentit, un dels principals errors dels primers anys de la Generalitat actual va ser optar per un model administratiu similar a l’espanyol, i no per un model més modern, menys administrativista, com els vigents en alguns estats europeus. Va ser una oportunitat perduda.

La cultura catòlica té una presència important a Catalunya, malgrat que crec que  alguns valors i actituds del protestantisme (responsabilitat individual, valoració de la feina ben feta, estalvi-inversió, més intolerància davant la corrupció, etc) resulten congruents amb determinats valors, actituds i pràctiques de la societat catalana. Però, de fet, la cultura política d’arrel catòlica es troba present en els partits i organitzacions de Catalunya, tant els de dretes com els d’esquerres.

“Caldria esbrinar- deia Montaigne- qui és millor savi, no qui és més savi”. Més enllà dels factors vinculats a la política institucional, ser conscients dels components culturals facilita pensar millor la política, pensar-la més críticament quan analitzem les seves possibilitats, límits i les estratègies de futur.

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment