spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article La Vanguardia (desembre 2015): "Democràcies: quantitat i qualitat"

La democràcia constitueix un tema d’anàlisi tant en l’àmbit estrictament polític com en de l’anàlisi acadèmica (teoria política i política comparada). Des de diferents perspectives ètiques i funcionals aquestes anàlisis destaquen llums i ombres sobre els objectius assolits i les deficiències dels sistemes democràtics. Dos temes centrals son la quantitat i la qualitat de les democràcies actuals, així com la seva potencial evolució en diferents contextos geogràfics i culturals.

 

1)      Quantitat. Quantes democràcies hi ha actualment al món?. Aquí immediatament sorgeixen controvèrsies sobre la definició, criteris i índexs de mesura, així com sobre les causes explicatives, consolidació i perspectives de futur. Resulta clar que el grup de les democràcies ha anat creixent des de la segona guerra mundial. Tanmateix, persisteix una discussió inacabable, entre els acadèmics i think tanks especialitzats (Freedom House, Polity, Human Rights Watch World, Bertelsmann, Economic Intelligence Unit) sobre com definir la frontera entre aquells sistemes que es poden considerar democràtics.

 

No es tracta d’una qüestió superficial. La polèmica en bona part es centra en la situació dels estats “intermedis”, aquells que no poden classificar-se com democràcies liberals estrictes perquè mostren dèficits en els drets i llibertats, en el funcionament institucional o en els processos de decisió, però que tampoc poden ser considerats simplement com sistemes autocràtics. Per aquests casos intermedis alguns analistes han proposat nocions com “democràcies electorals”, “estats pèndols”, etc. Això té l’avantatge de mostrar el caràcter continu dels indicadors de mesura (llibertats, pluripartidisme, estat de dret, corrupció, xarxes clientelars, imparcialitat institucional, etc), però també arrossega riscos analítics que incorporen conseqüències polítiques.

 

En primer lloc, es tracta de nocions que inclouen com a “democràtics” casos que desorienten les conclusions de les anàlisis. En segon lloc, introdueixen una confusió conceptual en la consideració de la democràcia com a sistema, en classificar com a  “democràcies electorals” alguns estats que es troben molt allunyats de les bases normatives i institucionals de les democràcies d’arrel liberal. Crec que si una democràcia és merament “electoral” i presenta dèficits de funcionament institucional i en la pràctica dels drets i llibertats, resulta un error qualificar-la de “democràcia”. En tercer lloc, les conclusions entorn a l’evolució de les democràcies es torna irracionalment pessimista en veure com alguns d’aquests estats intermedis han girat en els últims anys vers pràctiques autoritàries (Hongria, Turquia, Rússia, etc). En aquest sentit, la crítica establerta per Levitsky i Way (2015) a aquest tipus d’aproximacions em sembla pertinent. No es pot parlar de regressió democràtica en la darrera dècada, com fan Freedom House, L Diamond o A. Puddington, sinó més aviat d’un estancament estable en el nombre de sistemes democràtics del món -al voltant del 45% dels estats- (Un resum simplificat però ben exposat d’aquesta polèmica analítica a la Vanguardia Dossier n. 59, 2016)

 

2)      Qualitat. En el context de la UE, en termes generals no es qüestiona la solidesa, estabilitat i legitimació de les democràcies liberals (malgrat l’ascens de moviments d’extrema dreta), però alhora es detecten dèficits institucionals que afecten la seva qualitat. Entre els dèficits més citats: manca d’una efectiva separació de poders, frau fiscal, clientelisme, corrupció, abús de poder de les entitats financeres i dels grans grups econòmics, creixent desigualtat, erosió dels serveis de benestar, opacitat, finançament de les entitats territorials, dèficits de reconeixement de drets col·lectius i d’acomodació constitucional de les societats plurinacionals, gestió de fenòmens transnacionals (refugiats), manca d’eficiència i operativitat en l’escena internacional (guerres, crisis frontereres, etc).

 

L’estat espanyol pertany al grup de les democràcies liberals, però puntua baix en termes de qualitat democràtica: frau fiscal al voltant del doble de la mitja europea, escassa separació de poders (Tribunal Constitucional, Consell General del Poder Judicial, Tribunal Suprem), corrupció en els principals partits de govern (especialment PP i PSOE), erosió de l’estat de benestar, poder fàctic d’entitats financeres i grans empreses (gestió de la crisi econòmica, privatitzacions), índexs creixents de desigualtat (en les pitjors posicions dels estats de la UE), dèficit estructural de reconeixement i d’acomodació constitucional de la plurinacionalitat, escassa cultura del rendiment de comptes, etc.  

Les anàlisis sobre la quantitat i la qualitat de les democràcies comparteixen la conclusió de la importància d’un bon disseny institucional més enllà dels llistats de drets inclosos en el texts legals. Una conclusió a tenir en compte en cas de reformes constitucionals o de processos constituents. Que tinguem un magnífic 2016 !.

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment