spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article La Vanguardia (maig 2015): "Processos constituents"

El que passi en el període 2015-2017 serà decisiu no només pel futur polític de Catalunya i de l’estat espanyol, sinó que tindrà també conseqüències previsibles per la Unió Europea i el context internacional. El caràcter pacífic i estrictament democràtic del procés actual el pot situar com una referència internacional en l’evolució de les democràcies liberals del segle XXI. De fet, ja ha començat a fer-ho. 

Els tres conceptes i àmbits estrella dels propers temps son les estructures d’estat, la internacionalització i el procés constituent. Els informes elaborats pel Consell Assessor per la Transició Nacional (CATN) han establert tant les bases com un conjunt de recomanacions pel desenvolupament d’aquests tres àmbits en els propers anys. La direcció de l’establiment de les estructures d’estat necessàries i de la internacionalització correspon sobretot al Govern de la Generalitat. Hem parlat d’aquests dos temes en articles anteriors. Centrem-nos aquí en el procés constituent.

En els darrers anys hi ha hagut experiències constituents en algunes democràcies que fins a cert punt marquen un abans i un després en aquests processos. En contrast amb la ubicació estrictament parlamentària dels enfocaments tradicionals, l’èmfasi s’ha posat en un increment de la participació ciutadana. A Europa, destaquen els casos d’Irlanda (iniciat al 2012, encara en procés), Islàndia (2009-2013) que ha estat congelat pel govern conservador actual, així com les previsions establertes, d’una banda, en el llibre blanc escocès i, d’altra banda, en la possible Convenció Constitucional del Regne Unit desprès de les properes eleccions (maig 2015) (House of Lords, Constitutional Conventions: Possible Options in the New Parliament, 2015). També son d’interès els processos participatius per la reforma de lleis electorals realitzats recentment a dos províncies de Canadà (Ontàrio i British Columbia).

Aquesta participació de la ciutadania s’ha establert amb diversos graus i a través de diferents procediments entre els que destaca l’ús generalitzat de les noves tecnologies. Naturalment, no hi ha un únic model de procés constituent liberal-democràtic, però avui sembla clar que establir-lo en termes estrictament parlamentaris –com el mètode d’elaboració, per exemple de la constitució espanyola de 1978- ha esdevingut un mètode incomplert i obsolet. La participació ciutadana afegeix complexitat al procés, però modernitza i augmenta substancialment la legitimitat del resultat. La tendència actual és articular procediments de democràcia representativa, democràcia participativa i democràcia directa (els tres inclouen moments de deliberació, negociació i votació) en el procés d’elaboració o reforma de les constitucions.

Aquest èmfasi en el caràcter legitimador de la participació ciutadana es juxtaposa a les diverses teories clàssiques sobre les fonts de legitimitat dels processos constituents, que es poden classificar en teories  monistes: Rousseau-Sièyes, Schmitt (voluntat general/assemblea sobirana), teories dualistes: Madison (legitimitat popular i territorial); i teories pluralistes: Arendt, Berlin, Rawls, etc (pluralisme de valors i principis legitimadors). Aquestes últimes concepcions son les que mostren més congruència amb les condicions dels diversos tipus de diversitat (política, socioeconòmica, cultural, nacional, ètnica, etc) de les societats contemporànies, així com amb l’establiment de textos que minimitzin les divisions internes (un objectiu en el que la Constitució espanyola ha fracassat notòriament). Més recentment s’han establert algunes reflexions i anàlisis interessants a partir de les recents experiències constituents (A. Renwick, R. Hazell, T. Gylfason, C. Harris, etc, així com l’informe de la House of Commons, Do We Need a Constitutional Convention for the UK?)

En el cas de Catalunya, l’agenda del procés constituent caldria que inclogués els següents elements: els objectius principals i secundaris del procés, les instàncies participatives (generals i territorials), les fases i els mètodes de treball, l’establiment del tipus de majories requerides i els procediments de decisió, el paper dels experts i de les organitzacions de la societat civil, el caràcter obert i/o tancat de les sessions, l’ús concret de les noves tecnologies, el calendari, el pressupost, així com els vincles del procés amb els marcs legals, el Parlament i el Govern.

Una conclusió de les anàlisis de política comparada és la conveniència d’establir processos adequats a les condicions polítiques i culturals de cada cas concret. Òbviament, el primer pas decisiu és que les organitzacions sobiranistes guanyin les eleccions del 27-S. Cas de produir-se aquesta victòria electoral, la importància del tema constituent és un estímul per establir un procés de màxima qualitat, que només podrà completar-se després de la proclamació de la independència (dono per descomptat que no hi haurà acord amb l’estat). Els procediments constituents a implementar no poden sinó ser diferents abans i després de la Proclamació. Però per assegurar la qualitat en aquestes dues fases cal conèixer bé tant les diverses teories constituents com els punts forts i dèbils de les experiències pràctiques actuals. El país té recursos humans i materials més que suficients per fer les coses bé. El lideratge polític i els coneixements tècnics tornaran a ser aquí elements claus del seu èxit potencial.

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment