spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article La Vanguardia (març 2015): "Raons emocionals, emocions raonables"

Des dels temps de la Grècia clàssica, la tradició occidental s’ha mostrat orgullosa de com ha tractat el tema de la raó. En sentit ampli, bona part dels avenços científics i tecnològics hi estan relacionats. Tanmateix i paradoxalment, des de la perspectiva científica actual, la manera en que sovint s’ha pensat la raó a occident -en termes de posició hegemònica i contrària sobre altres aspectes de la vida humana- mostra aspectes bastant “irracionals”. Les neurociències (ciències del cervell) son aquí un punt clar de referència.

Pensaments, emocions i sentiments estan vinculats als cervells, els quals, tan en el cas dels animals humans com dels animals no humans son productes de l’evolució de la vida en el planeta. Tanmateix, la caracterització més divulgada dels humans és només la de “animals racionals” (una mala traducció d’Aristòtil, que més aviat parlava d’animals cívics i d’animals amb llenguatge).
Les emocions hi son perquè han resultat adaptatives. Ens han permès arribar fins aquí. I això inclou tant les emocions que habitualment es consideren “negatives”, com la por, la ira, el fàstic o la vergonya, com les emocions “positives”, com l’empatia, la compassió o la gratitud. De fet, totes les emocions tenen una base biològica anterior a la humanitat. En alguns casos, molt anterior. Els components “racionals” també han resultat adaptatius, però son molt més recents en termes evolutius. Avui sabem que fins i tot la base de característiques que fins fa poc s’associaven només als homo sapiens, com la moralitat o un cert sentit inherent de “justícia”, les compartim amb altres primats i alguns mamífers.
En el cas dels humans, Darwin ja va postular el caràcter universal de les emocions per sobre de les diferencies culturals, així com la predisposició a jutjar accions com moralment bones o dolentes. A través de contactes variats -amics i acadèmics residents en països no europeus, missioners, etc- va recollir informació sobre les reaccions de diferents grups humans per tal de comprovar la universalitat bàsica de l’expressió emocional.
Malgrat el caràcter innat de la predisposició humana a l’adquisició del llenguatge (no sabem amb precisió des de quan), la imatge actual de la vida és que, tal com deia Goethe, “en el principi fou l’acció”, no la paraula. Tanmateix, la cultura occidental ha pensat repetidament de manera deficient la relació entre emocions i racionalitat, cosa que ha distorsionat com els humans ens entenem a nosaltres mateixos. Ha pensat massa des de les “paraules”.
Plató vinculava la moral i la justícia a la racionalitat. Només una persona racional podia ser justa. Les actituds ètiques racionalistes han considerat sovint que les emocions havien de ser sotmeses al dictat de la raó. Emocions i raó han estat vistos sovint com dos móns nítidament separats i situats en una relació jeràrquica favorable a la raó. 
Avui les neurociències ens diuen que les coses no son així. La recerca de les darreres dècades (Damasio, Gazzaniga, i entre nosaltres, Morgado, Bufill, Bulbena, etc) ha capgirat potser definitivament aquella visió binaria i excloent. Una menor capacitat emocional empobreix la reflexió.
Tots prenem decisions que no sabem explicar per què les hem pres. Però aquestes decisions no son “irracionals”. En les nostres decisions pràctiques son sovint les nostres emocions les que estan en el pont de comandament, malgrat no en siguem conscients. Una cosa que ja pensaren bé D. Hume i A. Smith en el segle XVIII. El nostre cervell registra la càrrega emocional que comporta qualsevol situació. I aquest “coneixement emocional” resulta ser un factor utilíssim tan en les decisions importants (professió, elecció de parella, etc) com en decisions menors de la vida quotidiana.
Prenem decisions a partir d’un coneixement emocional de fet molt complex, capaç de computar molta informació, moltes variables a la vegada. Les emocions orienten els raonaments. La raó, quan arriba, acostuma a fer-ho més tard, uns milisegons després, a vegades només per justificar la decisió presa uns moments abans (sovint diem que tenim “intuïcions” o un “sisè sentit” per referir-nos a aquesta situació). Entre emocions i raó sembla que hi ha més un conjunt d’interaccions que una contraposició entre facultats alienes. És el camp de les raons emocionals i de les emocions raonables.
Dèiem que en el principi fou l’acció. I moltes vegades sembla que en el final, també. Així, les neurociències li venen a dir al racionalisme tradicional el que Hamlet li diu a Horaci: “en el cel i a la terra hi ha més coses de les que pot somiar la teva filosofia”.
Parlar és gratis. I moltes vegades això té un preu. Acostuma a ser més fiable basar-nos en allò que la gent fa que en el que la gent diu, incloent allò que diu que fa. I no estic parlant només del contrast entre el que diuen i el que fan les ideologies polítiques o religioses, sinó també dels comportaments quotidians de qualsevol sapiens.
Un món “racional” no resultaria només indesitjable -això ve quasi per definició- sinó que resultaria insostenible. A bon segur que el desenvolupament futur de les neurociències (i de l’evolucionisme genètic) ens reserva coneixements importants que ens anirà fent revisar “què som i què podem esperar de nosaltres mateixos”. 

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment