spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article ARA (gener 2015): "País lliure, democràcia de qualitat"
Un “full de ruta” va més enllà d’un programa de govern. Tant en relació als objectius i estratègies com en relació als ritmes i aplicacions pràctiques. Tanmateix, quan els temps d’un procés polític es comprimeixen es donen clars paral·lelismes, congruències i juxtaposicions entre ambdós tipus de perspectives.
 
Després de l’acord entre CiU i ERC i davant dels reptes que el país encararà en els propers mesos –abans i desprès de les properes eleccions al Parlament- l’establiment de prioritats programàtiques i l’aprovació dels pressupostos del 2015 semblen reptes més que assumibles per aquests dos partits. Ningú entendria que això signifiqués un escull insuperable. Cal evitar el que Berkeley deia del que sovint fan els filòsofs: aixecar molta pols per a continuació queixar-se que no veuen res.
 
Els objectius que hauran d’afrontar en els propers mesos les institucions del país, principalment el Govern de la Generalitat, el Parlament i els Ajuntaments amb el recolzament de partits i organitzacions socials, es pot dir que giren al voltant de tres blocs: 1) les estructures d’estat, 2) la qualitat democràtica, i 3) l’aposta per l’estat de benestar.
 
1.Estructures d’estat. En una democràcia liberal en la que no hi ha ni hi haurà un acord amb l’estat per a que els ciutadans de Catalunya es pronunciïn sobre el seu futur polític, la proclamació de la independència -cas que els partits que la defensen obtinguin majoria de representants en les propers eleccions al Parlament- requereix comptar amb unes estructures que la facin viable i garanteixin el funcionament de les institucions i els serveis que afecten la vida quotidiana dels ciutadans. La llista d’aquestes estructures inclou diverses matèries, entre altres: seguretat, hisenda pròpia, política exterior, seguretat social, llei de transició del procés constituent, serveis d’aigua i energia, telecomunicacions, transports, infraestructures bàsiques (ports, aeroports, etc), poder judicial, banc central, organismes reguladors i plans de repartiment d’actius i passius. Sobre totes aquestes matèries hi ha informes elaborats pel Consell de la Transició Nacional (CATN). Políticament cal que el Govern prioritzi decisions sobre aquestes estructures. Les cinc primeres son clau per l’èxit del projecte.
 
2. Qualitat democràtica. Alguns objectius genèrics de futur: el desenvolupament dels drets i llibertats dels ciutadans, separació de poders, un poder judicial efectiu, la inclusió de procediments participatius, l’autonomia de les institucions dels poders econòmics, mesures a favor de la transparència i en contra de la corrupció i el frau fiscal. Son objectius que a vegades es juxtaposen però que no son coincidents. Els índexs de corrupció i frau fiscal de l’estat espanyol son molt més elevats que la mitja europea, mentre que la habitual manca de separació de poders reflexa una concepció autoritària de la democràcia.
 
3. Estat de benestar. Aquest és un objectiu que crec és perfectament acordable entre els tres partits favorables a la independència – juntament amb altres partits, com ICV-EUiA i PSC. Reforçar i prioritzar les polítiques de sanitat, ensenyament, pensions i serveis socials està en les bases programàtiques de tots aquests partits. També de CiU. Cal combatre els diferents tipus de pobresa, el grau de desigualtats i l’exclusió social. Productivitat, eficiència econòmica i equitat social no son termes excloents o contradictoris. I formen part de la transversalitat factible del sistema de partits de Catalunya (a diferència d’altres contexts europeus).
 
Els britànics han constatat en diverses ocasions la inevitabilitat de canvis polítics quan les constitucions i les lleis es fan obsoletes. David Hume ho diu de la situació jurídicament “incomprensible” que precedí a l’enfrontament entre la monarquia i el Parlament a l’Anglaterra de mitjans del segle XVII. També el polític i historiador T.B Macaulay, en el debat parlamentari de reforma constitucional (Reform Act, 1832) mantenia que la causa dels canvis és que mentre “les nacions es mouen cap endavant, les constitucions romanen immòbils”.
 
Catalunya viu un moment decisiu. Enfrontem la oportunitat de fer un país no només més lliure, sinó també més equitatiu, més democràtic i amb una clara projecció de futur. Sabem que la llibertat no s’esgota en les seves dimensions individuals. També consisteix inclou dimensions interactives que, en molt casos, actuen des de relacions desiguals de dependència i de poder. L’autonomia individual actua en xarxes de lluites pel reconeixement que tenen components culturals i socials. Un reconeixement que fa que els ciutadans passem inevitablement de la moralitat individual a l’eticitat col·lectiva.
 
La teoria política de les democràcies complexes s’ha refinat intel·lectualment molt en els darrers vint anys. I la política comparada dels models institucionals i territorials mostra conclusions clares sobre com incrementar la qualitat de les democràcies. El país disposa dels coneixements necessaris per construir una societat i una democràcia molt millors que l’actual en termes d’eficiència, justícia i llibertat. Les elits polítiques i socials favorables al procés han de ser prou intel·ligents, en primer lloc, per no equivocar-se d’adversari i, en segon lloc, per establir un full de ruta, un programa de govern i unes actuacions que marquin línies clares i realistes d’actuació. Cal reforçar una majoria social que ha donat proves sobrades de que no fallarà.  
 

Soc conscient que tot això no és fàcil. Des de Tucídides sabem que els càlculs racionals només son un element de les situacions humanes pràctiques. Per si mateixos aquests càlculs no son capaços d’evitar els errors del passat. Però quan un parteix del coneixement sobre les dificultats d’un viatge ha d’estar amatent de no cometre més errors. És més important no cometre cap gran error que encertar-la sempre. I tampoc cal explicar-ho tot en tot moment. El lideratge polític i la gestió del temps seran claus dels propers dos anys. Iniciem el període decisiu.  

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment