spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article La Vanguardia (octubre 2014): "Pluralisme: ningú no ho fa tot bé"
Cap el final de la seva vida, el dramaturg nord-americà Arthur Miller ens recordava que cap gènere literari (teatre, novel·la, poesia, etc) no ho pot fer tot bé. En els seu cas, ens diu, “prefereixo el teatre a la novel·la perquè veig la vida humana com un enfrontament, una confrontació entre idees i persones. El teatre permet aquesta explosió, aquesta relació”.
A les teories polítiques contemporànies els hi passa una cosa semblant: d’una banda, cap d’elles no ho pot fer tot bé, i d’altra banda, la política pràctica implica sempre una confrontació entre els valors, interessos i identitats dels individus i grups socials que impedeix solucions plenament harmòniques. De fet, els diversos liberalismes, conservadorismes, socialismes, nacionalismes, ecologismes, republicanismes, etc, amb totes les seves variants internes- han estat pensats per tal d’enfocar i resoldre temes concrets de la convivència humana, cadascun els seus: la llibertat individual enfront de les accions de l’estat i dels altres individus, l’ordre i la seguretat, l’eradicació de la pobresa i la disminució de les desigualtats, el reconeixement i acomodació del pluralisme nacional i cultural, la qualitat del medi ambient, la conveniència de virtuts públiques en els ciutadans, etc. I tots empren conceptes, valors i un llenguatge específic que els inclina a proposar determinat tipus de solucions.
La selecció dels objectius considerats prioritaris constitueix l’impuls intel·lectual i moral d’aquestes concepcions. Esdevé la seva força. Tanmateix, constitueix alhora la seva limitació estructural quan menystenen, marginen o ignoren, és a dir, quan cobreixen amb un “vel de silenci” les qüestions, conceptes, valors i institucions emfatitzades per les concepcions rivals. Amb independència del seu caràcter més simple o més complex en termes analítics, o del seu caràcter més utòpic o més realista en termes d’aplicació pràctica, quan aquestes concepcions generals tracten d’aplicar-se a temàtiques allunyades dels seus respectius centres de gravetat acostumen a fracassar estrepitosament. Així, per exemple, el conservadurisme té greus dificultats en el moment de pensar la llibertat individual en termes emancipadors, el liberalisme no casa massa bé amb la perspectiva democràtica d’una ciutadania activa en l’esfera pública, i la tradició socialista té dificultats en el moment de pensar i acomodar el pluralisme nacional dels estats. I aquestes tres perspectives comparteixen un fons productivista i estatalista que les allunya dels objectius destacats, per exemple, per l’ecologisme.
No existeix una única concepció que sigui millor en tots els àmbits. Cap “isme” no ho fa tot bé. Tots ofereixen llums -uns més que altres- per entendre i regular certs temes, però tots arrosseguen ombres, per tot el que desconsideren, a més de per les conseqüències pràctiques no previstes dels seus postulats. Hi ha molts exemples. Fins i tot autors de teories refinades -que combinen elements teòrics i institucionals de diverses perspectives (Rawls, Habermas, Taylor)- mantenen posicions deficients quan tracten temes aliens als pressupòsits de les seves concepcions.
Les teories polítiques han sorgit en contexts socials i intel·lectuals específics per tal de solucionar temes concrets. I el seu llenguatge mai és neutre. A la Grècia clàssica, la democràcia i el teatre varen néixer junts. Des d’aleshores sabem que sempre hi ha una batalla per les paraules.
En definitiva, les teories polítiques son concepcions inevitablement parcials sobre aspectes particulars del sentit i organització de la convivència humana. També en les democràcies. Alguns objectius liberals (llibertats individuals i col·lectives, pluralisme, etc) xoquen sovint a la pràctica amb objectius democràtics (principi de majoria) o amb altres relacionats amb la seguretat o, fins i tot, amb el benestar. Òbviament, dir que cap concepció no pot fer-ho tot bé no vol dir que totes valguin el mateix, és a dir, que totes siguin equivalents. En contra del que diuen algunes concepcions de caràcter postmodern, molt desinformades, defensar un pluralisme analític i un pluralisme de valors -del que sempre parlava Isaiah Berlin- no significa que totes les concepcions pesin igual en un àmbit i context determinats. El més important és saber quines concepcions son analíticament i institucionalment més adequades a partir de les dades polítiques, socioeconòmiques, nacionals i culturals d’un context determinat. Però cal ser conscients del que les diverses concepcions fan bé i del que no fan bé. La justícia socioeconòmica, per exemple, no coincideix amb la justícia nacional i cultural (de fet son bastant diferents). El debat polític tendeix a barrejar-ho tot, però cal recordar els límits intel·lectuals i morals de cada concepció.
Els nostres llenguatges ens il·luminen d’una manera que moltes vegades ens enlluerna i ens fa errar el tir. Com els individus de la caverna de Plató, veiem ombres, però això és tot el que podem veure. El “sol” també està dins de la caverna. De fet, de “sol” no n’hi ha només un, sinó que n’hi ha varis, tots dins de la caverna. I cal saber triar quins son els més adequats per il·luminar millor un objecte concret en un context específic. Les grans abstraccions fomenten sovint ideologies tancades que impedeixen transformar el món a millor en termes polítics i morals. Recordem el que ens deia Arthur Miller.

  

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment