spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article La Vanguardia (maig 2014 - 1): "En record de Miquel Caminal"

 Escriure una nota d’urgència sobre un col·lega professional que va ser alhora un amic de molts anys té sempre el risc de caure en una improvisació injusta, en una parcialitat recurrent. Tanmateix, en el cas d’en Miquel tot resulta fàcil de fer. Treballar, divertir-se, teixir complicitats, dissentir. El seu tarannà personal creava una comunicació fluïda, unes empaties immediates.

En temps presidits pels dogmes ideològics d’una esquerra més platònica que aristotèlica, l’estil d’en Miquel sorprenia quan sempre procurava més persuadir que convèncer. El seu inquiet polemisme interior contrastava amb la seva consubstancial  flema pràctica. Procurava fer del pluralisme un programa i dels respecte tolerant una convicció. Com bona part de la seva generació, socialitzada en la universitat pobre i decadent del darrer franquisme, es va adherir als plantejaments d’una esquerra en busca de “nous horitzons” de modernitat i d’emancipació de les classes socials més desafavorides. Però el seu caràcter negava qualsevol aguait de dogmatisme. D’estil irònic, sense ser mai cínic, expressava sovint les idees en privat amb una corrosiva alegria que sempre moderava intel·ligentment en públic.
Vivia en un món de noms avui reivindicats: Otto Bauer, Karl Renner, Woodrow Wilson i, en l’esfera local, Valentí Almirall, Pi Margall, Rovira i Virgili. Era catalanista en un moment i context en que era una posició minoritària dins del “progressisme” antifranquista. Defensava un catalanisme amb arrels històriques quan aquest no era sinó un aspecte que molts consideraven més aviat marginal en termes d’emancipació col·lectiva “universal”. Aquelles referències l’acompanyaren tota la vida, molt més que la de Comorera, a qui va dedicar una tesis doctoral monumental que es va convertir en referència indefugible d’especialistes, però de la que amb la distància que donen els anys sabia parlar-ne amb una distància  irònica.
Varem coincidir com a  professors de ciència política a la UB en els temps de la transició política de finals dels anys setanta. Temps esperançats però intel·lectualment molt grisos. Les universitats tot just començaven a renovar-se. En Miquel va contribuir a la creació i consolidació dels estudis i de la recerca en el camp de la ciència política, aleshores un àmbit poc conegut i molt desconnectat del món acadèmic internacional. Tres dècades després la situació acadèmica de les universitats catalanes és molt diferent. I els llibres i articles d’en Miquel Caminal hi han col·laborat de manera important. També els seus articles divulgatius de premsa han servit per aixecar el nivell de com es parla de política en el país.
Fer-se gran millora la capacitat de saber separar el gra de la palla, de saber acomodar els dubtes i de discriminar incerteses. En Miquel va voler ser sempre més una referència reposada que un líder ideològic. Parlar de la seva obra es fer-ho de quatre paraules clau: catalanisme, esquerres, pluralisme i federalisme. No va abandonar mai l’optimisme de la voluntat, malgrat acceptar de manera creixent la inevitable profunditat del pessimisme de la raó pel que fa a la seva idea de federalisme en el context de l’estat espanyol.
Varem escriure dos llibres junts. Les contribucions d’en Miquel trasllueixen un “republicanisme” d’esquerres situat més enllà dels nacionalismes estatals i no estatals tradicionals: “Des d’una concepció republicana de la ciutadania, l’equivalència entre nació i estat és un disbarat (...) Al mateix temps no hi ha llibertat sense autodeterminació”.
M. Kundera ens alerta de que “l’amistat resulta indispensable a les persones pel bon funcionament de la seva memòria”. Miquel Caminal n’és una prova. És una de les millors persones i dels millors amics i col·legues que tots els que l’hem conegut mai haurem tingut. 

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment