spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article ARA (febrer 2014): "El 25 de maig, per la UE, per Catalunya"

 

En termes europeus, els primers anys d’aquest segle seran recordats com els de l’intent fallit del “Tractat Constitucional” (2004-2005) i els de l’orientació alemanya de les polítiques econòmiques en un context de crisi (des del 2008). El relat dominant, es dirà, partia de la falsa premissa de que només hi havia una política econòmica possible: la reducció del deute i del dèficit a partir de la disminució de despesa en els serveis públics als ciutadans. El centredreta dominava a Europa, malgrat la seva deficient gestió de la crisi. La socialdemocràcia seguia desconcertada i en retirada, mentre els sectors financers seguien acumulant beneficis.
També es podrà dir que en aquest context gens ideal, la Unió Europea (UE) seguia sense superar l’estadi d’organització política adolescent. Una organització que no sembla saber ni què vol ser, ni on vol anar. Una organització insegura, d’estil retòric i a la pràctica dirigida des de lògiques i lideratges situats més enllà de les seves institucions. Fa molt temps, des de l’època Jacques Delors, que la UE està orfe de lideratge. El dèficit de líders europeistes sembla crònic. Els verdaders dirigents d’Europa no son els dirigents de la UE. Ho son els dirigents d’alguns estats europeus, bàsicament Alemanya. I no son líders europeistes. La UE també està orfe de projecte polític. A més, els elements de l’imaginari col·lectiu percebuts pels ciutadans segueixen essent estatals o regionals. La lògica europea no predomina en els partits, sindicats, organitzacions empresarials, fiscalitat o en els símbols polítics. Tampoc en els pressupostos. I mentre això sigui així, la UE no serà mai viscuda pel ciutadà mig com una realitat central de la seva vida política.
Els mercats s’han globalitzat; la política europea no ho ha fet. La UE no té resposta a les preguntes sobre com pensa fomentar el creixement, garantir el benestar, combatre l’atur, disminuir les desigualtats o convertir-se en un actor polític global decisiu. Les pràctiques intergovernamentals segueixen predominant sobre les d’integració. El risc és que, en darrer terme, la UE estigui significant un fracàs de la “Política” en majúscules.
Tanmateix, Europa és el marc polític de futur (també per Catalunya). Les properes eleccions al Parlament Europeu (PE) faran augmentar la retòrica europeista dels partits que es presenten en els 28 estats membres. Res augura, però, que, malgrat els canvis institucionals introduïts al Tractat de Lisboa (2007) –el president de la comissió s’ha de correspondre amb els resultats electorals-, la participació electoral sigui significativament més alta que en eleccions anteriors. De fet, la participació ha anat disminuint des de que es va introduir el sufragi directe per escollir els membres del PE (1979). I és probable que molts ciutadans percebin les institucions europees com responsables parcials d’haver fet pagar la crisis a les classes mitges i populars. Els sondejos vaticinen una fragmentació política -amb menys pes conjunt dels dos grups dominants (popular i socialista) -que sembla tendeixen a equilibrar-se-, un ascens de forces euroescèptiques, inclosos els populismes d’extrema dreta, i un descens de l’ecologisme i dels liberals. Tanmateix, no sembla que, en termes generals, les coses hagin de canviar gaire en el funcionament del PE.
Des de la perspectiva del procés polític de Catalunya, idealment, en les eleccions europees, el més adient hagués estat establir una llista conjunta de tots els partits que recolzen la consulta, oberta a independents i candidats crítics del PSC. La defensa d’una inequívoca aposta per una veritable integració europea i per la defensa del procés democràtic de Catalunya hagués comportat un senyal clar d’europeisme i transversalitat vers els actors europeus (tot i que el nombre de diputats previsiblement no hagués estat massa diferent que si els partits es presenten per separat). Tanmateix, també resulten comprensibles les reticències d’alguns partits a una llista conjunta, ja que difereixen en algunes qüestions clau, encara que més de política socioeconòmica que europea. La segona millor opció és la inclusió en els respectius programes electorals d’uns punts comuns en favor de la consulta i de la intervenció mediadora de les institucions europees en un procés estrictament democràtic que es troba bloquejat.
A Catalunya, europeisme i catalanisme sempre han anat junts. Son dos vectors que previsiblement es trobaran d’aquí poc temps. S’entenen les preses que hi ha en alguns sectors favorables al procés, però el més important és avançar d’una manera sòlida, sense cometre cap gran error, amb un lideratge clar, amb unitat dels partits i organitzacions civils, i incidint en el caràcter democràtic del procés i en la seva internacionalització. L’estat espanyol esgrimeix un argumentari molt pobre, pràcticament reduït a la constitucionalitat i a un discurs de la por que resulta simplement ridícul. Catalunya mai havia avançat vers la seva emancipació col·lectiva com ha fet en els darrers anys. La prioritat bàsica és assolir l’objectiu; els ritmes i la via han de ser instrument de l’objectiu, no al revés. Crec que les coses s’estan fent raonablement bé. Aquestes eleccions europees no seran decisives, però resulten una oportunitat per reforçar el país i fer un pas més vers la seva llibertat col·lectiva.

 

 

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment