spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article La Vanguardia (desembre 2013 - 1): "Socialdemocràcia, mirall trencat"

 

La socialdemocràcia està en crisi, especialment allà on més s’ha desenvolupat: Europa occidental. Els partits socialdemòcrates no semblen tenir respostes actualitzades per a bona part dels problemes i reptes de les societats actuals. En el centreesquerra es detecta un desconcert teòric, una inoperància pràctica, un desassossec polític i moral. Es mantenen posicions defensives, des d’una debilitat estructural, que també té conseqüències pel projecte polític europeu. Òbviament, segueix havent diferències entre la socialdemocràcia dels diferents països, tant en els llenguatges com en les accions, però avui predomina l’aire de família d’un bloc erosionat que pugna entre la resistència, la retirada i una renovació que no s’albira pràcticament enlloc.
Els motius o causes d’aquesta crisi socialdemòcrata son diversos. Alguns es basen en factors externs (crisis econòmiques, globalització, fragmentació social y cultural, etc), però altres estan relacionats amb els límits intel·lectuals de la pròpia tradició -productivisme, estatalisme, nacionalisme d’estat, dualismes conceptuals rígids, etc. Límits que no faciliten una adaptació a fenòmens com la internacionalització, la multiculturalitat, el pluralisme nacional o l’ecologisme global.
Els grans moments de la socialdemocràcia varen ser els trenta anys posteriors a la segona guerra mundial. Bona part del continent s’havia de reconstruir. Era un bon moment pels consensos. I els plantejaments keynesians semblaven fer compatibles els valors i objectius econòmics de creixement i augment de la capacitat de consum, amb els valors i objectius de combat contra la pobresa i les desigualtats socials. El producte foren els estats de benestar i la incorporació d’una “tercera onada” de drets (després dels drets cívics i democràtics) en les constitucions de la segona postguerra. La socialdemocràcia va ser un actor clau, decisiu, en aquest procés.
Com es conegut, el panorama general canvià a partir dels anys vuitanta del segle XX, i s’ha radicalitzat a partir de la crisi econòmica i financera actual. Mentre que la socialdemocràcia dirigí l’enfocament socioeconòmic dominant en les primeres dècades de la segona postguerra –també quan governaven partits democratacristians, liberals o conservadors, en les quatre últimes dècades ha passat el contrari: l’hegemonia ha passat al centredreta -quan la socialdemocràcia ha governat ha aplicat polítiques similars a les dels seus rivals. A partir dels anys vuitanta bona part dels estats europeus varen haver de fer front a problemes estructurals -sectors productius ineficients, excessiva burocratització, creixement constant de les demandes al sistema, etc. El sindicalisme perdé posicions i es produí més implicació de nous actors socials. I amb el procés de desregulació dels anys noranta i del pes creixent de l’economia financera sobre la productiva –que fa més rentable a curt termini la inversió en mercats financers- a la pràctica s’impulsà “l’economia de les bombolles” (valors tecnològics, construcció), una ficció sota l’aparença de realitat controlada. Durant anys, quasi tots els actors polítics i econòmics fan veure que les coses “van bé” per interès immediat, malgrat que el deute públic i privat es disparen. Els llocs de treball es creen sobre una bola d’aire creixent. Fins que les bombolles esclaten i es desemmascara la gegantina “presa de pèl sistèmica” que suposa la crisis actual. Una crisi que estan pagant, sobretot, els pitjor situats de les societats.
Mirant al futur, l’atur es percep com estructural i l’augment de la productivitat mostra els seus límits. Ja no sembla que creixement de salaris i de beneficis resulti compatible. Els mercats tornen a “distribuir” desigualtats i la nova lògica no sembla harmònica amb fortes “redistribucions” internes. Els serveis públics s’erosionen. Les esperances han canviat de lloc i de referents. A escala global veiem com les desigualtats augmenten i com Europa s’empetiteix. Els estats desenvolupats competeixen, especialment a través de les exportacions, i marginen els projectes d’institucionalització internacional. La globalització econòmica i tecnològica ha convertit als governs europeus, excepte (potser) Alemanya, en actors secundaris. Els líders europeus no creuen en Europa. I els populismes estan a l’horitzó.
Aquesta evolució dels anys recents no és cap bona notícia per a la majoria dels ciutadans europeus. Els estats de benestar han sigut una de les principals conquestes de tot el període contemporani. Tanmateix, les tendències globals semblen de moment irreversibles.
El primer pas per una renovació de l’esquerra europea és no enganyar-se en l’anàlisi i diagnòstic de la situació actual i de les seves tendències. Cal ser realista i acceptar que el discurs socialdemòcrata clàssic, de caràcter estatalista, ha quedat precipitadament envellit i que els “bons temps socialdemòcrates” no es repetiran sota les fórmules del passat. El context socioeconòmic global ha girat en contra dels pressupostos socialdemòcrates. La segona postguerra va ser un parèntesi del que es derivaren drets, institucions i serveis que cal conservar al màxim, però no serveix quasi de res mirar al passat. Resistir és una necessitat, però no és un programa. Es tracta d’un tema greu, estructural, que a mig termini pot afectar els fonaments de les democràcies. Els miralls trencats no es reconstrueixen. És millor fer-ne de nous.

 

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment