spacer
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Blog / Recent press articles

   
   
  Search   
Article La Vanguardia (desembre 2013 - 1): "Socialdemocràcia, mirall trencat"

 

La socialdemocràcia està en crisi, especialment allà on més s’ha desenvolupat: Europa occidental. Els partits socialdemòcrates no semblen tenir respostes actualitzades per a bona part dels problemes i reptes de les societats actuals. En el centreesquerra es detecta un desconcert teòric, una inoperància pràctica, un desassossec polític i moral. Es mantenen posicions defensives, des d’una debilitat estructural, que també té conseqüències pel projecte polític europeu. Òbviament, segueix havent diferències entre la socialdemocràcia dels diferents països, tant en els llenguatges com en les accions, però avui predomina l’aire de família d’un bloc erosionat que pugna entre la resistència, la retirada i una renovació que no s’albira pràcticament enlloc.
Els motius o causes d’aquesta crisi socialdemòcrata son diversos. Alguns es basen en factors externs (crisis econòmiques, globalització, fragmentació social y cultural, etc), però altres estan relacionats amb els límits intel·lectuals de la pròpia tradició -productivisme, estatalisme, nacionalisme d’estat, dualismes conceptuals rígids, etc. Límits que no faciliten una adaptació a fenòmens com la internacionalització, la multiculturalitat, el pluralisme nacional o l’ecologisme global.
Els grans moments de la socialdemocràcia varen ser els trenta anys posteriors a la segona guerra mundial. Bona part del continent s’havia de reconstruir. Era un bon moment pels consensos. I els plantejaments keynesians semblaven fer compatibles els valors i objectius econòmics de creixement i augment de la capacitat de consum, amb els valors i objectius de combat contra la pobresa i les desigualtats socials. El producte foren els estats de benestar i la incorporació d’una “tercera onada” de drets (després dels drets cívics i democràtics) en les constitucions de la segona postguerra. La socialdemocràcia va ser un actor clau, decisiu, en aquest procés.
Com es conegut, el panorama general canvià a partir dels anys vuitanta del segle XX, i s’ha radicalitzat a partir de la crisi econòmica i financera actual. Mentre que la socialdemocràcia dirigí l’enfocament socioeconòmic dominant en les primeres dècades de la segona postguerra –també quan governaven partits democratacristians, liberals o conservadors, en les quatre últimes dècades ha passat el contrari: l’hegemonia ha passat al centredreta -quan la socialdemocràcia ha governat ha aplicat polítiques similars a les dels seus rivals. A partir dels anys vuitanta bona part dels estats europeus varen haver de fer front a problemes estructurals -sectors productius ineficients, excessiva burocratització, creixement constant de les demandes al sistema, etc. El sindicalisme perdé posicions i es produí més implicació de nous actors socials. I amb el procés de desregulació dels anys noranta i del pes creixent de l’economia financera sobre la productiva –que fa més rentable a curt termini la inversió en mercats financers- a la pràctica s’impulsà “l’economia de les bombolles” (valors tecnològics, construcció), una ficció sota l’aparença de realitat controlada. Durant anys, quasi tots els actors polítics i econòmics fan veure que les coses “van bé” per interès immediat, malgrat que el deute públic i privat es disparen. Els llocs de treball es creen sobre una bola d’aire creixent. Fins que les bombolles esclaten i es desemmascara la gegantina “presa de pèl sistèmica” que suposa la crisis actual. Una crisi que estan pagant, sobretot, els pitjor situats de les societats.
Mirant al futur, l’atur es percep com estructural i l’augment de la productivitat mostra els seus límits. Ja no sembla que creixement de salaris i de beneficis resulti compatible. Els mercats tornen a “distribuir” desigualtats i la nova lògica no sembla harmònica amb fortes “redistribucions” internes. Els serveis públics s’erosionen. Les esperances han canviat de lloc i de referents. A escala global veiem com les desigualtats augmenten i com Europa s’empetiteix. Els estats desenvolupats competeixen, especialment a través de les exportacions, i marginen els projectes d’institucionalització internacional. La globalització econòmica i tecnològica ha convertit als governs europeus, excepte (potser) Alemanya, en actors secundaris. Els líders europeus no creuen en Europa. I els populismes estan a l’horitzó.
Aquesta evolució dels anys recents no és cap bona notícia per a la majoria dels ciutadans europeus. Els estats de benestar han sigut una de les principals conquestes de tot el període contemporani. Tanmateix, les tendències globals semblen de moment irreversibles.
El primer pas per una renovació de l’esquerra europea és no enganyar-se en l’anàlisi i diagnòstic de la situació actual i de les seves tendències. Cal ser realista i acceptar que el discurs socialdemòcrata clàssic, de caràcter estatalista, ha quedat precipitadament envellit i que els “bons temps socialdemòcrates” no es repetiran sota les fórmules del passat. El context socioeconòmic global ha girat en contra dels pressupostos socialdemòcrates. La segona postguerra va ser un parèntesi del que es derivaren drets, institucions i serveis que cal conservar al màxim, però no serveix quasi de res mirar al passat. Resistir és una necessitat, però no és un programa. Es tracta d’un tema greu, estructural, que a mig termini pot afectar els fonaments de les democràcies. Els miralls trencats no es reconstrueixen. És millor fer-ne de nous.

 

Subscribe to blog

Subscribe to my blog and you will receive the last entries in your RSS reader or by email

Subscribe by RSS
Subscribe by email

Per mesos
January 2023 (1)
February 2022 (1)
September 2018 (2)
July 2018 (4)
May 2018 (3)
April 2018 (1)
March 2018 (3)
February 2018 (1)
January 2018 (3)
December 2017 (1)
November 2017 (2)
October 2017 (4)
September 2017 (2)
July 2017 (2)
June 2017 (2)
May 2017 (2)
April 2017 (2)
March 2017 (3)
February 2017 (2)
January 2017 (2)
December 2016 (2)
November 2016 (2)
October 2016 (3)
September 2016 (1)
July 2016 (1)
June 2016 (2)
May 2016 (3)
April 2016 (1)
March 2016 (2)
February 2016 (2)
January 2016 (2)
December 2015 (2)
November 2015 (1)
October 2015 (2)
September 2015 (2)
August 2015 (2)
July 2015 (1)
June 2015 (3)
May 2015 (2)
April 2015 (1)
March 2015 (3)
February 2015 (2)
January 2015 (2)
December 2014 (2)
November 2014 (3)
October 2014 (2)
September 2014 (1)
July 2014 (3)
June 2014 (2)
May 2014 (2)
April 2014 (3)
March 2014 (1)
February 2014 (2)
January 2014 (3)
December 2013 (4)
November 2013 (1)
October 2013 (2)
September 2013 (2)
August 2013 (1)
July 2013 (1)
June 2013 (2)
May 2013 (2)
April 2013 (3)
March 2013 (2)
February 2013 (2)
January 2013 (1)
December 2012 (3)
November 2012 (2)
October 2012 (2)
September 2012 (2)
July 2012 (2)
June 2012 (3)
May 2012 (2)
April 2012 (2)
March 2012 (2)
February 2012 (1)
January 2012 (3)
December 2011 (2)
November 2011 (2)
October 2011 (2)
September 2011 (1)
August 2011 (2)
July 2011 (2)
June 2011 (2)
May 2011 (2)
April 2011 (2)
March 2011 (2)
February 2011 (1)
January 2011 (3)
December 2010 (3)
October 2010 (1)
September 2010 (1)
July 2010 (4)
June 2010 (3)
May 2010 (1)
April 2010 (3)
March 2010 (1)
February 2010 (5)
January 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment