spacer
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Blog / Recent press articles

   
   
  Search   
Article ARA (setembre 2013): "Divorcis plurinacionals"


 

A les democràcies plurinacionals els hi passa quelcom semblant als matrimonis. Des de la instauració del divorci, els matrimonis ja no són el que eren. Afortunadament. El divorci és una condició indispensable per fer interessants els matrimonis. Malgrat el manteniment de factors econòmics i culturals que encara dificulten una igualtat pràctica, i dit en termes d’Albert Hirschman, el fet de que existeixi la possibilitat de sortida representa una garantia de que ambdues parts disposin de més veu pràctica, i que desenvolupin un grau de lleialtat més profund mentre la unió perdura.

 

En les darreres dècades s’han anat fent palesos els dèficits constitucionals de les democràcies plurinacionals. Aquests dèficits han propiciat una nova agenda política, basada en noves preguntes sobre la legitimitat democràtica: cóm s’han d’entendre i concretar conceptes tan clàssics com la representació, la participació, la ciutadania o la sobirania popular en contextos plurinacionals?; els drets, les institucions i els processos de decisió han de ser similars en democràcies plurinacionals i uninacionals?. A continuació esmentem una llista (no exhaustiva) d'elements analítics sobre la legitimitat política destacats en els darrers anys:


1) Les llibertats culturals i nacionals són components importants per a la qualitat de la democràcia i per a l’ autocomprensió i autoestima dels individus (Human Development Report, Nacions Unides, 2004). Quasi totes les persones es socialitzen en contextos nacionals, culturals, i lingüístics específics. Al llarg de la vida, la majoria dels éssers humans mostren unes característiques nacionals i culturals molt arrelades i estables.


2) Les teories polítiques i el constitucionalisme clàssic es van concebre i portar a la pràctica en contextos socials molt més simples i homogenis que els de les societats actuals.

 

3) El llenguatge "universalista" des del que habitualment s’han presentat els valors de llibertat, igualtat i pluralisme, a la pràctica ha contrastat amb l'exclusió de veus i la manca d’equitat en la regulació de les llibertats, igualtats i pluralismes concrets (històricament, en perjudici dels no propietaris, les dones, els pobles indígenes, les minories nacionals, lingüístiques, ètniques i religioses).


4) En les democràcies plurinacionals conviuen diverses col·lectivitats que es consideren demos polítics legítims, en contrast amb l’habitual demos únic estatal reconegut pel constitucionalisme tradicional. Es constata una sorprenent absència de teories del demos legítim en les teories clàssiques de la democràcia (liberals o republicanes).

 

5) La història importa. Els estats són el resultat de processos que habitualment són fruit de guerres, annexions territorials, exterminis, deportacions massives, etc, molt allunyats de la normativitat liberal-democràtica. Aquests processos estan sovint en la base de les lluites pel reconeixement i l’acomodació política en els estats plurinacionals. També es constaten diferents reconstruccions de la història i de la memòria col·lectiva dels diversos grups nacionals.


6) Aquestes lluites pel reconeixement i l’acomodació política dels grups nacionalment exclosos o subordinats ha donat lloc a demandes de nous drets i de noves formes institucionals -incloent l'àmbit internacional. Es constata la insuficiència dels drets liberals, democràtics i socials per a la protecció i desenvolupament de valors i drets nacionals i culturals.

 

7) Tots els estats, incloent els liberal-democràtics, porten a terme polítiques de nation-building (construcció nacional). Tots han actuat i segueixen actuant com agències nacionalistes i nacionalitzadores. Els processos de nation-building de les democràcies han condicionat l’evolució pràctica dels models federals durant el període contemporani. Empíricament es constaten limitacions estructurals en els models federals tradicionals en contextos plurinacionals.


8) La majoria dels estats, inclosos els liberal-democràtics, han tractat les diferències nacionals internes com "desviacions particularistes”, promovent institucions i polítiques d'assimilació o marginació nacional, lingüística i cultural de les minories, sovint en nom de concepcions homogeneïtzadores de la "ciutadania" i la "sobirania popular".


9) L’afirmació de que les democràcies liberals son o poden ser "culturalment neutres" s’ha revelat un mite del liberalisme tradicional. Les identitats individuals i col·lectives no són fixes. Canvien amb el temps. Tanmateix, la creença que les societats estan formades per "individus autònoms” que trien les seves característiques nacionals, lingüístiques, religioses, etc, és en gran mesura un altre mite del liberalisme tradicional. Empíricament, els individus trien a partir de les seves característiques personals, socials, nacionals i culturals.


10) Es constaten dues actituds generals en relació al pluralisme nacional: a) una actitud pragmàtica, que busca gestionar els conflictes de la manera menys costosa possible sovint sense qüestionar l’estatus quo, i b) una actitud moral, que aborda la plurinacionalitat com una qüestió de justícia en l’establiment de drets i de relacions institucionals entre els diversos grups nacionals d’una mateixa democràcia. Aquestes dues actituds condicionen les actituds davant les possibles solucions institucionals (federalisme plurinacional-confederalisme, consociacionalisme, secessió).

 

En resum, les anàlisis de les darreres dècades han constatat l’existència, en diversos graus, de biaixos conceptuals i de deficiències institucionals tant en les concepcions clàssiques de la democràcia com en les pràctiques del constitucionalisme tradicional. Com en els matrimonis, en les democràcies plurinacionals per mostrar lleialtat s’ha de tenir la possibilitat de sortida. No n’hi ha prou en tenir veu. La separació és legítima. La “constitució” d’unes democràcies de més qualitat, també en relació al pluralisme nacional, és un dels reptes polítics més destacats del segle XXI.

 

Subscribe to blog

Subscribe to my blog and you will receive the last entries in your RSS reader or by email

Subscribe by RSS
Subscribe by email

Per mesos
January 2023 (1)
February 2022 (1)
September 2018 (2)
July 2018 (4)
May 2018 (3)
April 2018 (1)
March 2018 (3)
February 2018 (1)
January 2018 (3)
December 2017 (1)
November 2017 (2)
October 2017 (4)
September 2017 (2)
July 2017 (2)
June 2017 (2)
May 2017 (2)
April 2017 (2)
March 2017 (3)
February 2017 (2)
January 2017 (2)
December 2016 (2)
November 2016 (2)
October 2016 (3)
September 2016 (1)
July 2016 (1)
June 2016 (2)
May 2016 (3)
April 2016 (1)
March 2016 (2)
February 2016 (2)
January 2016 (2)
December 2015 (2)
November 2015 (1)
October 2015 (2)
September 2015 (2)
August 2015 (2)
July 2015 (1)
June 2015 (3)
May 2015 (2)
April 2015 (1)
March 2015 (3)
February 2015 (2)
January 2015 (2)
December 2014 (2)
November 2014 (3)
October 2014 (2)
September 2014 (1)
July 2014 (3)
June 2014 (2)
May 2014 (2)
April 2014 (3)
March 2014 (1)
February 2014 (2)
January 2014 (3)
December 2013 (4)
November 2013 (1)
October 2013 (2)
September 2013 (2)
August 2013 (1)
July 2013 (1)
June 2013 (2)
May 2013 (2)
April 2013 (3)
March 2013 (2)
February 2013 (2)
January 2013 (1)
December 2012 (3)
November 2012 (2)
October 2012 (2)
September 2012 (2)
July 2012 (2)
June 2012 (3)
May 2012 (2)
April 2012 (2)
March 2012 (2)
February 2012 (1)
January 2012 (3)
December 2011 (2)
November 2011 (2)
October 2011 (2)
September 2011 (1)
August 2011 (2)
July 2011 (2)
June 2011 (2)
May 2011 (2)
April 2011 (2)
March 2011 (2)
February 2011 (1)
January 2011 (3)
December 2010 (3)
October 2010 (1)
September 2010 (1)
July 2010 (4)
June 2010 (3)
May 2010 (1)
April 2010 (3)
March 2010 (1)
February 2010 (5)
January 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment