spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article ARA (setembre 2012): "Capablanca a la plaça Sant Jaume"

 

Tots els indicadors apunten que el pla A de l’actual govern de la Generalitat -aconseguir un “pacte fiscal” en la línia del concert econòmic- té unes possibilitats de recorregut pràcticament nul•les. Es tracta d’un pla, com abans la reforma de l’Estatut, que crec que s’havia de plantejar, malgrat la previsible negativa frontal de la part espanyola, la qual, legitima encara més la constitució d’un estat propi. Però el cert és que el pacte fiscal no resulta avui creïble. No és realista. El govern central tractarà de presentar la obligada revisió del model de finançament (2013) com un acostament a les demandes catalanes. Però, un cop més, tot serà fictici, un nou engany. De fet, el govern central, les institucions de l’estat (tribunals, defensor del poble, etc) i el PSOE estan apostant per una revisió jeràrquica de l’estat (aeroport, corredor central), així com pel nacionalisme espanyol uniformista tradicional. El Consell de Garanties Estatutàries ve assenyalant les pràctiques recentralitzadores del govern del PP amb una constant invasió de competències (dependència, prestacions d’atur, horaris comercials, salari dels funcionaris, etc).

A hores d’ara, el pla B a favor de la independència de Catalunya es l’únic que a la pràctica mereix consideració política i intel•lectual per part dels actors polítics i socials catalanistes. La resta de camins simplement, no existeixen. Les seves possibilitats pràctiques s’han evaporat.

El catalanisme ja no ha de respondre a la pregunta de com tenir més autogovern en un estat espanyol caracteritzat per una constant hostilitat política, jurídica i econòmica (fiscalitat, infraestructures) vers Catalunya, sinó a la pregunta, més difícil de respondre, sobre cóm aconseguir ser un estat independent dins de la Unió Europea. De raons per la independència en sobren. I la crisi econòmica i financera precipita els ritmes. Del lideratge polític s’esperen posicionaments i accions clares que sàpiguen conduir el país a un reconeixement internacional de la seva personalitat diferenciada i a un millor benestar socioeconòmic en un món creixentment competitiu i globalitzat.   

El repte és decisiu. I no és fàcil. Per tenir èxit, el govern, els partits i les organitzacions de la societat civil hauran de posar el màxim de racionalitat en el procés. El proper govern de la Generalitat haurà de jugar diverses partides simultànies d’escacs polític, tal com feia amb solvència, per exemple, el cubà José Raúl Capablanca, campió mundial en els anys vint del segle passat. El govern haurà de jugar partides simultànies a quatre nivells: català, espanyol, europeu i internacional, i en quatre àmbits: polític, socioeconòmic, jurídic i mediàtic. Es tracta d’un conjunt de 16 partides simultànies, de les que n’hi ha 5 ó 6 de fonamentals (que no detallo aquí), que requereixen estratègies diferents i disposar de jugadors d’una excel•lent professionalitat. Deixem aquí aquest punt.

La independència del país no depèn només de la voluntat explícita dels catalans (com sembla que alguns encara creuen). Aquesta voluntat és la principal condició necessària per l’èxit del procés, però no és una condició suficient. També comptarà, i molt, la posició dels principals actors internacionals -USA, estats europeus, UE, FMI, etc. Cal establir xarxes informatives, argumentatives i de complicitats amb els principals actors internacionals per tal de maximitzar les posicions favorables al nou estat. Fer coincidir el procés amb el del referèndum escocès pot facilitar-lo.  

D’altra banda, a nivell de l’estat, la independència implicarà actuar a partir de cert moment al marge de la legalitat espanyola. Cal tenir preparades accions davant les previsibles decisions del govern central i de l’estat a nivell polític, jurídic, econòmic, mediàtic i internacional. Cal tenir una estratègia clara i decidida, per exemple, per assegurar els serveis d’energia i comunicacions (telefonia, Internet), així com davant de la possible suspensió de l’autonomia o de la declaració d’algun estat “excepcional” per part del govern central (situacions explícitament regulades als articles 155 i 116 de la constitució espanyola).

A vegades tinc la impressió de que a Catalunya alguns actors parlen de la independència com si Espanya no existís. Però, creguin-me, existeix. I utilitzarà tots els seus recursos per tal de que Catalunya (i el País Basc) segueixin dins de l’estat, encara que sigui en contra de la voluntat de la majoria de catalans (i de la majoria de bascos). Cal tenir molt ben calculats les possibilitats i els riscos de les accions a emprendre.

En definitiva, resulta bàsic evitar errors i conduir el procés de la manera més racional i més intel•ligent possible en diferents àmbits d’actuació. La batalla de la legitimitat interna a favor de la independència s’està guanyant. Però per tenir un èxit definitiu hi ha bastants coses a fer abans de “declarar la independència”. Les declaracions són fàcils de fer. Però declarar la independència és molt diferent que aconseguir-la. De fet, la declaració no és ni molt menys el primer pas a fer. Més aviat haurà proclamar-se quan hi hagi garanties de que el procés endegat sigui ja irreversible. I per això s’han de jugar partides simultànies prèvies en diferents escenaris. I guanyar-les. Com feia Capablanca.

 

Categories: Bloc de notes

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
enero 2023 (1)
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment