spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article La Vanguardia (juliol 2012 - 2): "Espanya és el passat"

Una de les certeses de la crisi actual es que resulta difícil trobar a Europa un govern més incompetent i cínic que el govern central espanyol. L’estil de govern combina una improvisació i manca de criteri constant al costat d’un perfil de frivolitat provinciana -haver endarrerit l’acció de govern per les eleccions andaluses o el caos i opacitat en el tema Bankia varen ser només uns primers indicadors del que està venint després. Són ja varis els ridículs internacionals acumulats.

És fals que només hi hagi una única política possible. Les coses es poden fer de maneres diferents. A més d’una acumulació d’errors hi ha un clar biaix ideològic en el govern central. Alguns exemples: una amnistia fiscal que incentiva el frau i no procura el retorn de capitals; mesures impositives (IRPF, IVA) que castiguen molt preferentment a les classes mitges i populars, sense incidir en les grans empreses i fortunes; oblit del creixement de l’economia i de gravar les transaccions financeres; construcció d’infraestructures com els nous AVEs que se sap seran molt deficitaris; suport al demencial corredor ferroviari central -amb marginació del corredor mediterrani que suposaria un salt de productivitat; pèrdua de qualitat dels serveis amb retallades que, a més, no compensen el creixement del deute; erosió de l’estat de benestar (sanitat, educació); incompliment de lleis i acords de finançament; impagaments sistemàtics; etc. I la previsió és un augment estructural de l’atur, la pobresa, la marginació, una disminució del pes internacional de l’estat, i un augment de l’inestabilitat política interna.

La imatge final del govern central és la d’un grup d’aficionats d’ideologia conservadora no massa intel•ligents que no tenen polítiques definides i que improvisen errors dia sí dia també.

Tota aquesta incompetència es combina sovint, de manera curiosa però lamentablement gens sorprenent, amb un estil d’ignorància pusil•lànime (Rajoy), de convicció erràtica (Guindos) o de coacció fatxenda (Montoro). També es combina amb mentides que pretenen presentar a les autonomies com la causa del dèficit acumulat –quan la major part correspon al govern central i amb amenaces de xantatge de no transferir fons per pagar als governs autonòmics que es mostrin “rebels”, malgrat siguin governs dels ciutadans que més paguen a l’estat pels serveis i les infraestructures que reben. Això sí, alhora s’estableix una recentralització que envaeix competències autonòmiques i obliga als altres a retallar, mentre a l’administració central li sobren Ministeris sencers.

El resultat és un clima de desconfiança i deslleialtat permanents. I les mesures preses son ineficients: disminució de dipòsits bancaris, prima de risc molt alta, bons a 10 anys al voltant del 7%, el FMI anunciant recessió pel 2013, mentre a Europa augmenten les veus a favor d’una intervenció mentre això encara sigui possible.

Des de Catalunya sabem de sobres que l’estat espanyol és refractari a reconèixer el seu pluralisme nacional i lingüístic intern, i que es troba molt allunyat de la cultura federal basada en el respecte igualitari entre col•lectivitats nacionals que caracteritza altres democràcies. Ideològicament, tant la dreta com l’esquerra espanyoles estan molt endarrerides. Malgrat els anys recents de democràcia i d’integració europea, tant el PP com el PSOE son dos partits nacionalistes molt antiquats, tan en termes liberals com en termes democràtics.

Desprès del canvi de model que significà la interpretació del tribunal constitucional sobre l’autogovern i el model de finançament (2010); del resultat d’alguns procediments decisius ja viciats d’entrada a la constitució de 1978 (Tribunal Constitucional, Consell de Política Fiscal i Financera, règim local, model autonòmic, etc); o de sentències de tribunals i “defensors del poble” que semblen viure encara en ple franquisme, la conclusió més raonable es que, per Catalunya, Espanya ha esdevingut una realitat insostenible. Per Catalunya, Espanya és el passat.

El futur immediat apunta a que al President Mas no li tocarà més remei que plantar-se i convocar eleccions anticipades, ja sigui per l’ofegament financer desesperat que pateix, ja sigui per la més que previsible manca d’acord d’un “pacte fiscal” que signifiqués un canvi de model, amb una hisenda pròpia que acabés amb l’escandalós espoli econòmic i fiscal actual que pateix el país.

El govern català que surti de les properes eleccions no pot ser “un govern més”. Ha de ser el govern que prepari i organitzi el procés cap a la independència de Catalunya. En aquest sentit caldria que fos un govern de coalició entre aquells partits que estan a favor d’aquest objectiu, organitzat internament per assolir-lo. Un govern que pot encapçalar el mateix president Mas. Cal fer bé tot un seguit de coses abans de “proclamar” la independència. Començant per la dimensió internacional, una gestió pròpia de la crisi, reforçar la majoria interna i establint una estratègia solvent. Així, el país passarà de la fase actual de l’independentisme a la fase de la independència. Els elements clau?: majoria social àmplia, internacionalització del procés, màxim consens entre forces polítiques, un “govern dels millors”, mobilització de la societat civil, i un lideratge polític de prestigi. No serà un camí fàcil, però és perfectament possible en el context internacional i europeu del segle XXI.

 

Comments

# Racional
lunes, 30 de julio de 2012 12:39
Excel·lent diagnòstic de la crisi sistèmica i del profit que en treu l'estat espanyol i el seu govern. Faltaria aprofundir en l'oportunitat ( les amenaces ja les veiem) que la societat catalana i les seves institucions pròpies (algunes no ho són) poden fer per sortir de la crisi és a dir sortir d'Espanya.

S'apunten alguns elements clau que caldria dibuixar més clarament: Majoria social àmplia, internacionalització del procés, màxim consens entre forces polítiques, un govern dels millors, mobilització de la societat civil i un lideratge polític de prestigi.
# Jaume Terribas
martes, 31 de julio de 2012 12:46
Gran part de les afirmacions del Profesor Requejo són ben conegudes per molta gent i especialment els milers d'adherits a l'ANC. Subscric totalment el seu text però hi ha una observació a fer fonamental. L'acció de lideratge és evident que l'ha d'assumir el President de Catalunya prèvia decissió dels partits minoritaris com ERC, SI, i IC, que han d'oblidar les lluites partidistes constants, que veiem cada dia,tan legítimes com volgueu, però molt negatives als ulls de la majoria d'electors.
Si es produeixen -com s'espera- eleccions anticipades és imprescindible concentrar els vots fent una COALICIÓ nacional per la Independència -oberta a altres que volguin ser-hi- . Si hi ha voluntat i honestedat ,no és tan difícil si deixen de barrejar aspectes que a fi de comptes no són fonamentals i que només cerquen cridar l'atenció mediàtica per guanyar militants o vots, cal centrar-se en l'objectiu essencial per sobreviure com a Nació i Estat propi.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment