spacer
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Blog / Recent press articles

   
   
  Search   
Article La Vanguardia (juliol 2012 - 1): "El darrer intent de pacte amb l'estat"

 

Un tema decisiu pel país. I un debat clar, encara que previsible. El debat ha coincidit amb l’amenaça cada vegada més clara d’una intervenció per part de les autoritats europees i del FMI a l’estat, i amb la demanda del fons de liquiditat per part de la Generalitat (paradoxalment, l’estat ha de “rescatar” Catalunya amb part dels diners obligadament cedits pels catalans: una situació manicomial que reflexa la pèssima regulació actual del finançament).
 
L’exposició del president de la Generalitat en el Parlament ha estat clara i ordenada, situant el què, el per què, el cóm i el quan de la proposta. El punt clau està en l’establiment d’una hisenda pròpia que gestioni tots els impostos generats pels catalans, disposi de capacitat normativa, i cedeixi una quantitat pels serveis que efectua l’estat a Catalunya (com el cas basc), i una altra quantitat (a negociar) en concepte de cooperació amb altres autonomies (que el cas basc no contempla). Tot establert dins de la LOFCA. Les respostes dels diferents grups també han estat clares, malgrat que alguns semblaven haver-se equivocat de debat. 
 
Pel govern era un tema decisiu aconseguir el màxim suport parlamentari. D’altra banda, aquest suport no es podia produir a base de redactar un text ambigu que es prestés a diferents interpretacions posteriors. El text de l’acord havia de ser clar. És a dir, no es podia ja assolir el consens al preu de la indefinició. Havia d’establir amb precisió el canvi de model. Per què? Doncs, perquè fins aquest moment hi ha hagut fins a cinc “pactes de finançament” i la conclusió salta a la vista: la Generalitat, és a dir, el conjunt dels catalans, no ha sortit d’una situació d’espoli fiscal situat entre el 8% i el 10% del PIB. Un dèficit escandalós en termes de política comparada i que ha hipotecat durant tres dècades les possibilitat del país.
 
La votació ha estat també la previsible. Quasi tots els partits del Parlament admeten que Catalunya necessita més recursos, així com que el nou model ha de respectar el principi d’ordinalitat entre CCAA abans i després de les transferències entre territoris. Ara Catalunya resulta molt perjudicada per questes transferències. Per partits, el PP tenia una posició còmode en el debat: cap proposta catalana no es portarà a terme si no obté el consens del PP a Madrid. L’habilitat del Govern ha estat aconseguir l’abstenció final del PP, evitant el vot en contra. El PSC, en canvi, ha fet un esforç per desmarcar-se de la posició tradicional del PSOE, però en el punt clau de la hisenda única i del pagament a l’estat pels serveis prestats ha seguit mantenint la posició dels socialistes espanyols. Una altra oportunitat que el PSC ha deixat perdre per marcar perfil propi catalanista.
 
També s’ha esmentat per part de molts grups que “no es pot perdre més temps”. Però per PP i PSC perdre el temps és presentar propostes que no seran admeses, mentre que per CiU, ICV i ERC, els grups que han donat ple suport a la proposta del govern, perdre el temps és seguir reformant el model actual, tot esperant que el govern central renunciï a uns ingressos que li van molt bé, i a que sigui lleial a Catalunya, cosa que mai ha fet, governi el partit espanyol qui governi.
 
L’escenari més probable és que el temps i el ritme de la política internacional de la crisi es mengin el període de negociació de la proposta del Parlament. I encara que això no es produís, és quasi segur que el govern espanyol del PP no accepti el nucli de la proposta. És a dir, albirem un escenari de “no acord” en un context d’intervencions multinivell a escala europea. Vist el panorama, Catalunya haurà de saber “tirar pel dret” i iniciar el camí de la seva emancipació política, el camí de la independència. Sembla la via més rupturista, però vist el que dóna de sí la primitiva cultura política de PP i PSOE, al final resultarà ser la via més realista.

 

Subscribe to blog

Subscribe to my blog and you will receive the last entries in your RSS reader or by email

Subscribe by RSS
Subscribe by email

Per mesos
January 2023 (1)
February 2022 (1)
September 2018 (2)
July 2018 (4)
May 2018 (3)
April 2018 (1)
March 2018 (3)
February 2018 (1)
January 2018 (3)
December 2017 (1)
November 2017 (2)
October 2017 (4)
September 2017 (2)
July 2017 (2)
June 2017 (2)
May 2017 (2)
April 2017 (2)
March 2017 (3)
February 2017 (2)
January 2017 (2)
December 2016 (2)
November 2016 (2)
October 2016 (3)
September 2016 (1)
July 2016 (1)
June 2016 (2)
May 2016 (3)
April 2016 (1)
March 2016 (2)
February 2016 (2)
January 2016 (2)
December 2015 (2)
November 2015 (1)
October 2015 (2)
September 2015 (2)
August 2015 (2)
July 2015 (1)
June 2015 (3)
May 2015 (2)
April 2015 (1)
March 2015 (3)
February 2015 (2)
January 2015 (2)
December 2014 (2)
November 2014 (3)
October 2014 (2)
September 2014 (1)
July 2014 (3)
June 2014 (2)
May 2014 (2)
April 2014 (3)
March 2014 (1)
February 2014 (2)
January 2014 (3)
December 2013 (4)
November 2013 (1)
October 2013 (2)
September 2013 (2)
August 2013 (1)
July 2013 (1)
June 2013 (2)
May 2013 (2)
April 2013 (3)
March 2013 (2)
February 2013 (2)
January 2013 (1)
December 2012 (3)
November 2012 (2)
October 2012 (2)
September 2012 (2)
July 2012 (2)
June 2012 (3)
May 2012 (2)
April 2012 (2)
March 2012 (2)
February 2012 (1)
January 2012 (3)
December 2011 (2)
November 2011 (2)
October 2011 (2)
September 2011 (1)
August 2011 (2)
July 2011 (2)
June 2011 (2)
May 2011 (2)
April 2011 (2)
March 2011 (2)
February 2011 (1)
January 2011 (3)
December 2010 (3)
October 2010 (1)
September 2010 (1)
July 2010 (4)
June 2010 (3)
May 2010 (1)
April 2010 (3)
March 2010 (1)
February 2010 (5)
January 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment