spacer
   
Español (España, Alfabetización Internacional)Català (Català)English (United States)  
 
 
spacer
 
  spacer
separador
 

Bloc de notas / Últimos artículos en prensa

   
   
  Buscar   
Article ARA (maig 2012): "Democràcia, desconfiança, populismes"

En el passat s’han proposat diverses concepcions sobre què som o cóm som els humans. Així, ens trobem des de les ingènues versions rousseaunianes que apel•len a una pretesa bondat cooperativa intrínseca dels humans en absència de circumstàncies socials que ho dificultin, fins a les gens sofisticades versions d’algunes teories econòmiques que pensen en els homo sapiens com mers “egoistes racionals” que busquen sempre maximitzar els seus “interessos”. En els darrers anys, però, les investigacions cognitives i de les neurociències estan aclarint les principals bases biològiques subjacents de la nostra espècie. El nostre cervell és un producte de l’evolució que conté diferents “estrats” o components. Dues conclusions destaquen: la continuïtat evolutiva en el comportament entre els animals humans i els animals prehumans, i la convivència d’emocions i objectius de caràcter egoista amb altres, com l’empatia, que impulsen a la cooperació de grup. Els humans som egoistes cooperatius. A vegades aquests dos elements es complementen, però altres vegades resulten contradictoris. La seva gestió s’anomena política.

Alguns filòsofs del passat intuïren aquesta doble composició antropològica. Un dels més interessants és Hobbes. En contra del que a vegades es diu, Hobbes no defensa que els humans siguin egoistes per naturalesa. Això fa perdre de vista els dos punts clau de la seva concepció: la idea de que la cooperació resulta impossible quan no existeix confiança entre els humans, i que aquesta confiança resulta impossible si no hi ha un poder polític eficient, capaç de fer complir la llei i els acords. Sense aquest poder no resulta racional esperar que els altres compleixin la seva part dels pactes cooperatius. Hobbes descriu la impossibilitat de la industria, la cultura, el coneixement, les arts i la societat en absència d’un govern capaç de mantenir la pau i fer complir les normes i acords. La confiança esdevé, així, una peça angular de la convivència de les col•lectivitats, però es tracta d’una virtut políticament induïda. En dues frases memorables, manté que quan no hi ha un govern efectiu, “la vida dels homes és solitària, pobre, perillosa, brutal i curta”; mentre que “els acords sense l’espasa no son més que paraules”.

Quan sobrevenen crisi agudes com l’actual i els governs es mostren desconcertats i impotents, la confiança es torna un be escàs. La tònica general és la desconfiança. Es constata desconfiança vers la classe política, que no troba sortides més enllà de prendre mesures d’austeritat que no incentiven la recuperació i laminen el benestar de bona part de la població; desconfiança vers les institucions de la Unió Europea, uns actors dèbils i secundaris; desconfiança vers els bancs, inductors de la crisi; desconfiança dels joves vers un món heretat que no els hi ofereixi perspectives; desconfiança entre els mateixos ciutadans, sovint barrejada amb aspectes ètnics o religiosos; etc.

La desconfiança incentiva discursos i actituds de caràcter populista, tant de dretes com d’esquerres. Es tracta de moviments amb anàlisis molt primàries, focalitzades en crítiques genèriques als “polítics”, la “immigració”, el “capitalisme”, etc.

Els populismes son contradictoris amb els valors liberals i afavoreixen versions autoritàries de la democràcia. El drama dels governs europeus actuals és que les jugades els hi passen per dalt. En absència d’una governança internacional, es troben superats per la lògica dels fets. Uns fets que han convertit als governs en els hostatges paradoxals de la mateixa lògica financera que ha provocat la crisi i a la que s’han abocat a salvar. Les societats aguanten, però s’estan acumulant els motius per un esclat social. Els populismes troben terreny adobat en la pèrdua progressiva de qualitat en el benestar i en el funcionament d’unes democràcies cada vegada més opaques i tecnificades.

Les democràcies liberals es caracteritzen per la protecció dels drets individuals i col•lectius, i per l’objectiu d’evitar la conclusió pràctica de Hobbes en favor d’un poder absolut –ja sigui exercit per una persona o per una assemblea. Però també cal que no s’oblidi mai la principal lliçó del filòsof anglès: el poder polític és l’actor principal per a que hi hagi un grau de confiança social sense el qual la convivència es degrada i part dels humans es mostren mentalment primitius i pràcticament violents. Combatre les causes dels populismes pertany a la defensa d’uns valors i institucions que ha costat segles aconseguir.

 

Comments

There are currently no comments, be the first to post one.

Post Comment

Name (required)

Email (required)

Website

CAPTCHA image
Enter the code shown above in the box below

Suscríbete al blog

Suscríbete al bloc de notas y recibe las novedades en tu lector RSS o en tu correo electrónico

Suscríbete por RSS
Suscríbete por email

Per mesos
febrero 2022 (1)
septiembre 2018 (2)
julio 2018 (4)
mayo 2018 (3)
abril 2018 (1)
marzo 2018 (3)
febrero 2018 (1)
enero 2018 (3)
diciembre 2017 (1)
noviembre 2017 (2)
octubre 2017 (4)
septiembre 2017 (2)
julio 2017 (2)
junio 2017 (2)
mayo 2017 (2)
abril 2017 (2)
marzo 2017 (3)
febrero 2017 (2)
enero 2017 (2)
diciembre 2016 (2)
noviembre 2016 (2)
octubre 2016 (3)
septiembre 2016 (1)
julio 2016 (1)
junio 2016 (2)
mayo 2016 (3)
abril 2016 (1)
marzo 2016 (2)
febrero 2016 (2)
enero 2016 (2)
diciembre 2015 (2)
noviembre 2015 (1)
octubre 2015 (2)
septiembre 2015 (2)
agosto 2015 (2)
julio 2015 (1)
junio 2015 (3)
mayo 2015 (2)
abril 2015 (1)
marzo 2015 (3)
febrero 2015 (2)
enero 2015 (2)
diciembre 2014 (2)
noviembre 2014 (3)
octubre 2014 (2)
septiembre 2014 (1)
julio 2014 (3)
junio 2014 (2)
mayo 2014 (2)
abril 2014 (3)
marzo 2014 (1)
febrero 2014 (2)
enero 2014 (3)
diciembre 2013 (4)
noviembre 2013 (1)
octubre 2013 (2)
septiembre 2013 (2)
agosto 2013 (1)
julio 2013 (1)
junio 2013 (2)
mayo 2013 (2)
abril 2013 (3)
marzo 2013 (2)
febrero 2013 (2)
enero 2013 (1)
diciembre 2012 (3)
noviembre 2012 (2)
octubre 2012 (2)
septiembre 2012 (2)
julio 2012 (2)
junio 2012 (3)
mayo 2012 (2)
abril 2012 (2)
marzo 2012 (2)
febrero 2012 (1)
enero 2012 (3)
diciembre 2011 (2)
noviembre 2011 (2)
octubre 2011 (2)
septiembre 2011 (1)
agosto 2011 (2)
julio 2011 (2)
junio 2011 (2)
mayo 2011 (2)
abril 2011 (2)
marzo 2011 (2)
febrero 2011 (1)
enero 2011 (3)
diciembre 2010 (3)
octubre 2010 (1)
septiembre 2010 (1)
julio 2010 (4)
junio 2010 (3)
mayo 2010 (1)
abril 2010 (3)
marzo 2010 (1)
febrero 2010 (5)
enero 2010 (2)
   
spacer   spacer
 
 
  | Copyright 2009 by Ferran Requejo By Magik@ment